BTT- JAFRE I VALLCARCA.

Descripció de la ruta; sortida amb bicicleta de muntanya, molt més relaxada a l'anada, que ens portarà de baixada des de la Plana Novella fins a la cala de Vallcarca, a tocar el Mediterrani. A la tornada, ens tocarà recuperar els més de 500 metres de desnivell perduts. En total no és una excursió llarga, solament una mica més de 23 quilòmetres. Al llarg del recorregut podrem visitar el poble abandonat de Jafre, amb la seva església, la masia de la Fassina on vàrem parar a esmorzar, i el mas Quadrell. Abans d'arribar al mar, haurem de creuar el desastre ecològic de la cimentera de Vallcarca. Ja posats de tornada, trobarem els masos de ca l'Amell de la Muntanya, Campdàsens i Vallgrassa, cadascun d'ells amb una peculiar història.

Punt de sortida; des de la Plana Novella, una urbanització del municipi d'Olivella, a tocar l'edifici de la comunitat budista.

Jafre (o Jafra segons les grafies) és un antic llogarret actualment abandonat, en el Parc Natural del Garraf al terme municipal d'Olivella. Es conserven les restes de la casa del baró, la dels masovers i l'església de Santa Maria de Jafre, amb la rectoria. El lloc apareix documentat des del 1139. Després d'un període de revifalla entre 1850 i 1920, va anar despoblant-se de nou després de la guerra civil, mantenint-se actives només algunes masies aïllades.
Jafre ha atret molts amants del paranormal, per albergar un pou on el fill no desitjat de la baronessa, va morir ofegat  i on encara asseguren que poden sentir-se els seus laments. Altres llegendes d'interès tenen el seu origen en Jafre i el Garraf, com a amagatall dels pirates.

Santa Maria de Jafre, és una església d'una nau que ha anat sofrint diverses reconstruccions al llarg del temps, a partir d'una primitiva capella d'origen incert, el rector de Jafre ja és esmentat el 1305. Per les dates inscrites a diferents parts de l'edifici, aquest degué ser reformada els anys 1688, 1850 i 1898. A partir de 1950, amb el poble ja abandonat, va començar la seva degradació.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/de-vallcarca-a-la-plana-novella-i-jafre-pel-fondo-de-vallgrassa-6671885

http://www.fassinadejafre.com/es/

La Fassina es troba al ben mig del Parc del Garraf, prop del lloc on es creuen el camí de Jafre, i el que va de Sitges a la Plana Novella. La Fassina, pertanyent inicialment al patrimoni de can Marcer, era antigament coneguda com a Masia de la Font. A mitjan segle XIX va ser una destil·leria d'aiguardent, propietat de la família Torrents, de Vilanova. Ha estat totalment restaurada modernament.
Les vinyes centenàries de Mas Quadrell es troben enmig del Massís del Garraf, a 4 km de les portes de Sitges. Els seus vins i caves, s'elaboren de manera artesanal i ecològica.
================
Fa cent vint-i-set anys, que la primera fàbrica de ciment de tot Espanya es va instal·lar a Vallcarca, i va ser determinant en la fesomia del paisatge de la costa de Sitges, i en el massís del Garraf. Els primers propietaris, Cementos Fradera fou fundada l'any 1896 com "M. de C. Butsems & Fradera", per Mariano Carlos Butsems Just i Josep Fradera Camps. L'any 1973 després d'una fusió es va crear Uniland. El 2006 va ser adquirida per Cementos Portland Valderrivas.
La cala de Vallcarca, de tot just 65 metres de longitud per 20 d'amplitud, està formada per sorra fina i còdols, amb entrada gradual a la mar, i es troba separada per les restes d'un antic embarcador d'una altra més petita denominada platja de Vallcarca.
================
================
================
================
Ca l'Amell de la Muntanya, és un interessant casalot agrícola del segle XV o XVI, amb una torre de defensa adossada. La masia té el portal adovellat de punt rodó i, al seu damunt, una finestreta amb arquet de tradició gòtica. Al seu costat hi ha un altre edifici, del 1884, segurament una casa d'estiueig. En aquest indret s'han trobat restes arqueològiques d'època prehistòrica.
Campdàsens és el nom d'una quadra i llogaret de poblament disseminat a una vall, dins l'interior del massís del Garraf al terme municipal de Sitges (Garraf). Compta amb una torre de defensa quadrangular de 10 m d'alçada, documentada l'any 1097 i modificada al segle XVI, una ermita del segle XIX i unes masies. La seva toponímia consta des del segle XI i significa camp d'ases (Campus asinorum), camp on pasturaven els ases, o lloc on s'enterraven els ases morts.
================
================
La masia de Vallgrassa alberga el Centre Experimental de les Arts, el qual s'ofereix com un punt de trobada entre artistes i visitants, sent un punt de trobada entre la creació i l'observació.
La Plana Novella, és un indret i una urbanització del municipi d'Olivella. Ja existia en el segle XIV dintre de la baronia de Jafre. L'any 1681 s'hi va establir en emfiteusi Josep Raventós, i el 1875 Pere Domènech i Grau, ric indià sitgetà, va adquirir els masos de la Plana Novella, les Piques i el Corral Nou. A partir del 1887 va fer construir-hi el Palau Novella, d'estil eclèctic, les obres del qual van acabar el 1890, avui dia són ocupades des del 1996 per una comunitat budista. 

TURÓ DE BELLVER (1.045 metres).

Descripció de la ruta; avui ens trobem amb una descripció força contradictòria, ja que el punt principal del recorregut és el Turó de Bellver, un cim sense cap detall d'interès, solament destinat als col·leccionistes del llistat dels 100 Cims de l'FEEC, la qual cosa l'ha portat a ser un lloc més visitat del que és normal. No comte amb res de positiu, ja que es pot arribar a cent metres del cim amb cotxe, no té unes grans vistes, voltat de vaques que deixen els seus excrements per tot arreu, i per acabar de fer-lo més lleig li han instal·lat una caseta de telecomunicacions. Per sort el recorregut té altres punts interessants com el poble de Collsuspina, l'església de Sant Cugat de Gavadons, amb el seu mirador, i el turó del Grony de l'Oller, el sostre de la recentment oficialitzada comarca del Moianès. En total tenim una mica més de 10 quilòmetres, i uns 250 metres de desnivell.

Punt de sortida; des del poble de Collsuspina un municipi situat a l'est de la comarca del Moianès i limítrof amb Osona.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/moianes-collsuspina-les-casetes-sant-cugat-de-gavadons-turo-de-bellver-100-cims-grony-de-loller-mas-87891271

L'església de Sant Cugat de Gavadons situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948, i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
Masia de Bellver, amb el turó homònim al fons.
Sant Cugat de Gavadons.
Pedró de Sant Cugat de Gavadons. Entre el mirador i l'església, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida d'1,60 metres de diàmetre i 25 centímetres de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. El centre de la taula, té un forat rodó de 20 centímetres de diàmetre que la travessa totalment. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció.
El pedró era la taula des de la qual es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig, i la Santa Creu de Setembre. Se situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció, es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua, i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu.
Mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals.
Sant Cugat de Gavadons i Turó de Bellver.
==============
Turó de Bellver (1.045 metres), un dels 100 Cims de FEEC.
El Grony de l'Oller, és amb els seus 1.026 metres el sostre de la recentment oficialitzada comarca del Moianès.
La masia Armadans, és una masia que forma part d'un conjunt, ja que està envoltada de diferents coberts per tasques agrícoles. Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona.
Collsuspina.
Santa Maria de Collsuspina o la Mare de Déu dels Socors, construïda l'any 1600, és l'església parroquial de Collsuspina. És un edifici de dimensions notables d'una sola nau, destacant per una austeritat pròpia del neoclassicisme.
 

BTT-CASTELL DE SALLENT.

Descripció de la ruta; itinerari circular, pels voltants de les muntanyes situades entre les poblacions de Sallent i Cabrianes (Bages). Durant el recorregut trobarem diferents punts d'interès, entre ells ja quasi al final, destaca el Castell de Sallent amb l'ermita de Sant Esteve i Sant Sebastià. A mitja sortida passarem pel Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, i les ermites de Sant Martí i Sant Pere de Serraïma. En total tenim uns 24 quilòmetres de recorregut, i un desnivell prou considerable de 650 metres, repartit en un bon nombre de pujadors curts, que a la llarga van acumulant metres.
Punt de sortida; des de la població de Cabrianes, un poble que forma part del terme municipal de Sallent, a la comarca del Bages. Destaca l'església parroquial neoromànica aixecada el 1900. Es conserva la capella del Santíssim, de l'anterior temple del segle XVII.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/muntanyes-de-sallent-1424687

El Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, és una església d'estil romànic del segle XII, situada a tocar el mas de Fucimanya, abans anomenat com a Roques Albes o Pedralba.

El lloc de Fucimanya és conegut des del 1193, i la capella de Santa Maria hi consta com existent de molt temps abans del 1212. Tot i tenir tradició románica, l'església no conserva restes d'aquesta època, a causa de l'esfondrament sofert durant el terratrèmol del segle XV. La nova capella va subsistir fins al 1679, en què es va procedir a la renovació i ampliació actuals, deixant-li pocs elements d'interès arquitectònic. Conserva una col·lecció d'exvots, i talla gòtica del segle XVI. L'antic altar barroc, va ser cremat durant la guerra civil. La casa conserva importants finestres d'estil gòtic, una porta dovellada i un celler amb premsa de grans dimensions.
===============
Sant Martí de Serraïma, és una església del municipi de Sallent. La funció parroquial que tenia des del 1112 s'extingí el 1878, la qual va passar a la veïna de Sant Pere de Serraïma. De l'antiga edificació románica, solament queden restes en una part de la nau de ponent i migdia. La casa del davant és la de Santmartí, documentada des de 1210.
===============
===============
L'església de Sant Pere de Serraïma, fou donada a Sant Benet de Bages el 1021. Depengué d'aquest monestir amb la categoria de parroquia, fins que en el segle passat se li uní la parròquia de Sant Martí de Serraïma, i l'església de Sant Sadurní del Pla. Actualment, conserva sencer l'edifici romànic del segle XI, amb la façana modificada. Al segle XIV, tenia 9 masos que es van reduir a 2 el 1553. En l'actualitat, tan sols en té un. El dia de Sant Pere el 29 de juny, se celebra en aquesta església la "Festa del panet", i antigament s'hi celebrava un aplec.
===============
===============
===============
Sallent.
El Castell de Sallent, és una fortificació en ruïnes dalt d'un petit turó, al sud de la població de Sallent. Documentat el 1023 era un castell termenat d'estil romànic, on encara es poden apreciar notables restes de murs i mitges torres rodones.
Prop de les ruïnes del castell, hi ha l'antiga església del segle XI originàriament dedicada a Sant Esteve, i posteriorment també a Sant Sebastià. La seva originalitat rau en el fet de ser una de les poques esglésies romàniques de planta circular de Catalunya, i destaca per les seves grans dimensions, sent la rotonda romànica més gran del país. Fou reconstruïda quasi de bell nou, sobretot gràcies a la iniciativa de la Confraria de la Trenta-sisena de Sallent. Durà trenta-sis anys, i es va inaugurar el 5 d'octubre de 2008. Des del turó on s'assenta el castell, les vistes del pla de Bages amb el riu Llobregat, i la població de Sallent, són realment esplèndides.
===============
===============