GORGES DEL CARANÇA

Ja havíem estat en aquest lloc fen la tradicional travessa Núria-Thués, però la veritat és que per si soles, les Gorges del Carança es mereixen una visita més detallada. El recorregut tindria que esta detallat dins de l'apartat de senderisme, però l'entramat de ponts, passarel·les i el tram de les Cornises, on si o veiem oportú ens podrem assegurar a un cable de vida, li donen a aquest recorregut la categoria de camí equipat. En principi anant amb precaució, és un recorregut apta per tothom que hagi fet un minim de muntanya, en cas contrari es pot anar amb algú amb més experiència; l’aventura i la diversió estan assegurades.
Les Gorges del Carança estan situades a tocar el poble de Thués Entre Valls, dins del departament Francès de Languedoc Roussilion. El riu Carança, recull les seves aigües de varis estanys situats a les parts altes d'aquesta zona dels Pirineus Orientals. A la part final del riu i trobem les Gorges, no gaire lluny del poble de Thués i del seu aiguabarreig amb el riu Tet.

Detall del recorregut

El recorregut s'inicia des d'un aparcament per a cotxes, habilitat pels excursionistes que vulguin fer el recorregut (2 euros a l'any 2009). Uns rètols ens indicant les dues rutes que es poden seguir; és més aconsellable fer d'inici el tram de Les Cornises, ja que dona una visió més espectacular a Les Gorges i a la vegada divideix el desnivell de pujada en dos trams, un a l'inici i un altre al final

Després d'una pujada un xic monòtona, ens trobem amb una entrada espectacular per sobre el riu Carança

El tram de Les Cornises es força aeri, per això la major part del recorregut resta equipat amb un cable de acer

Després de Les Cornises anem a trobar el riu, ben aviat trobarem els primer trams equipats

A partir d'aquí anàrem avançant riu amunt, mitjançant ponts i passarel·les

El traçat en alguns punts es totalment engorjat, i pròxim a les sorolloses aigües del riu

Una vegada fineixen els trams equipats el camí continua fins el Ras de Carança, on es troba el refugi del mateix nom, si no volem arribar aquest lloc donarem la volta i repetirem el recorregut en sentit invers, fins arribar a l'alçada del ultim pont, on uns rètols ens assabenten de la variant que passa pel Roc de la Madriu. Una pujada insistent ens portara a veure Les Gorges molt per sota nostra, en la vessant contraria veurem el recorregut de Les Cornises

Des de aquesta perspectiva, el tram de Les Cornises continua sent espectacular

Una vegada ens situem a l'alçada del Roc de la Madriu, el camí baixa decidit a retrobar el curs d'aigua i la part final de Les Gorges





LA SENSE NOM (MONTSERRAT-FRARES)

“Via Normal” (110 M, IV+)

En el massís de Montserrat, a dia d’avui encara queden agulloles o roques sense un nom definit, si més no, un nom divulgat en mapes o llibres. Peró hi han excepcions, i una d'aquestes es l'agulla a que ens referim avui, la veritable Sense Nom Montserratina.
Aquesta roca es troba molt a prop del collet d'Agulles, i a tocar l'inici de la Travessa de Frares; no es pas una agulla amagada, es d'aquest monòlits que tothom que volta per la zona a vist en alguna ocasió, però pel que sembla mai a estat relacionada amb un fet important, ni amb el nom dels seus aperturistes o amb una via llegendària, fins i tot, no se li ha trobat cap semblança, ni amb un objecte ni amb un animal, una cosa força habitual a l'hora de batejar el relleu montserratí; amb tot això, no es d'estranya que el topònim més adient per aquesta agulla, sigui l'actual...la Sense Nom.


Detall de la via "Normal" a la Sense Nom. Primera ascensió feta per Jaume Camarassa i Amadeu Gumà, el 14 de Maig de l’any 1945

Detall del primer llarg (20 metres, III). Com a tota la via els llargs són fàcils, però no deixa de ser una escalada exposada, amb molt poques assegurances. No fa pas gaire temps, la via es va sobre-equipar; com en la majoria d'ocasions, l’historia va finir amb el desmantellament de la majoria dels segurs nous

El tram més dificil de la via es troba en l'últim llarg (un parell de passos de IV+)

Des del cim, baixem uns metres per anar a buscar l'instal·lació del ràpel

El cim de la Sense Nom, és un bon mirador del Coll d'Agulles, i de l'inici de les Travesses d'Agulles i Frares

Cim de la Sense Nom (1060 metres d'altura)

El ràpel s'efectua per la cara nord (30 metres), fins a un collet molt proper a l'agulla de l'Ànec. Per camí poc definit, anàrem a trobar el Coll d'Agulles i l'inici de la Canal Ample



LA CASTELLASSA DE CAN TORRES

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

La Castellassa de can Torres, és una de les roques monolítiques més impressionants i representatives del massís de Sant Llorenç del Munt. Com si d'un gran castell es tractes, pren el seu topònim del mas de can Torres, el més proper a dita agulla.
Aquest monòlit rocós, està situat a 788 metres d'altura (cinquanta metres des de la seva base i pel costat nord-est) trobant-se separada de la cinglera, la qual cosa li dona una visió molt més extensa del seu volum, amb una gran atracció estètica que a donat pas a diverses manifestacions artístiques, literàries, esportives i llegendàries. La base de la Castellassa és allargassada, d'uns noranta metres de llarg i trenta d'amplada màxima en el seu punt mig. Forma tres puntes independents, la principal i més alta és la que es troba a l'extrem nord-est, anomenada la Torre. La punta central, que s'anomena la Cabreta, és la més menuda i punxeguda, i el gruixut cim sud-oest, la Gepa, és la segona cota màxima. El 16 de Setembre de l'any 1923, en Josep Abelló i d'altres companys de la Joventut Terrassenca, foren els primers de trepitjar el cim.

Fotografia retrospectiva de la Castellassa

Vista des del Camí de la Senyora

Vista de la cara est

Vista de la cara sud, on i trobem la via normal per fer el cim

Cada any, des de fa ja 43 anys, membres del CEC (Centre Excursionista de Castellar del Vallès), hi porten el pessebre fins al seu punt més alt

Si voleu més informació pode buscar en llibre d'en Òscar Masó i Garcia,
o a la web; http://www.santllors.com/sector.php?id=122&zona=1...on i trobareu totes les vies d'escalada

EL PAS DE LA LLASTRA

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat

Curiós pas, situat a la part alta del torrent de la Coma d'en Pastor. Des del camí que uneix les masies de can Jorba i el Castell, s'inicia una sender costerut per dins de dit torrent, que ens porta a enllaçar amb el Camí del Cabrit, molt a prop dels primers contraforts del Serrat del Faraó; quasi al final del camí i trobem el Pas de la Llastra. Aquí ens trobem amb un mur de pedra que ens barra el pas, tenim dues opcions per superar l'obstacle, una per l'esquerra on trobem una llastra de roca amb bons agafadors, i l’altre per la dreta per una curta canaleta un xic aèria. A dia d'avui hom fa sevir la segona opció, més que la veritable Llastra original, que dona nom a aquest pas.

Panoràmica del torrent de la Coma d'en Pastor, des del Pas de la Llastra

Arribem a un punt o deixarem el torrent a la dreta, per anar a buscar el Pas de la Llastra, tot ascendint per un costerut sender a molta pedra solta

Detall del que avui s'anomena Pas de la Llastra, tot i que el vertader pas esta més a l'esquerra

LA MÒMIA

“VIA NORMAL” (80 METRES, IV)

El Cavall Bernat i la Mòmia, van deixar de ser monòlits inaccessibles el mateix dia, aquesta casualitat els a portat anar sempre agermanats com a cims emblemàtics de Montserrat. El dia 27 d'octubre de l'any 1935, en Jaume Caselles i d'altres companys manresans, en Espunyes, Serrat i Torràs van assolir aquest cim, tot i que la primera intenció era puja el Cavall Bernat, però aquí i trobaren la cordada formada per Costa, Balaguer i Boix, llavors el destí els porta a buscar una altre agulla de renom; La Mòmia.

Passat el trencall que dona accés a l'ermita-refugi de Sant Benet, ja tenim una primera vista de aquesta impressionant mole pètria

Croquis de la via "Normal" a la Mòmia

Detall de l' aproximació, i dels cims i agulles més importants de la zona

Traçat de la via

La Mòmia i la via "Normal", vistes des del cim de Sant Salvador

El primer llarg de la via es fa per dins d'una canaleta sense assegurances, tot i així un parell de boixos serviran per assegurar aquest tram (13 metres, III)

La primera reunió també es fa des d'un boix. Aquí trobem una placa commemorativa, del 25è Aniversari de la primera ascensió (1935-1960). En Joan amb comenta que aquest dia, ell mateix va tindre el privilegi de pujar a la Mòmia amb el Jaume Caselles, un dels membres de la primera cordada que va fer el cim. Avui, jo també tinc el privilegi de pogué pujar al cim amb el Joan, i encara més satisfacció, veient que d'aquí un any es celebrara el 75è Aniversari d'aquella gran gesta

El segon llarg té una entrada un xic polida on i trobem l' única xapa, a partir d'aquí un flanqueig ens acosta a la segona reunió (12 metres III-II)

El tercer llarg és una llarga travessa amb ziga-zaga, amb una timba impressionant per sota nostre. D'aquí al cim solament i trobarem 6 assegurances, per sort es tracta d’una escalada molt agraïda, degut als bons agafadors que presenta aquest llarg (50 metres, IV)

Des del cim tenim una immillorables vista de Monistrol de Montserrat, i del nostre poble Castellbell i el Vilar

Cim de la Mòmia


El ràpel és fa per la cara oest. Un gruixut cable, ens apropa a la instal·lació. D'aquí al terra tenim dos ràpels, un de 55 i un altre de 25 metres





MIRANDA DEL PAS DELS FRANCESOS

Via "Verda" (70 metres, V+)

Des del Monestir i pujant per Les Escales dels Pobres, arribarem al lloc anomenat Pas dels Francesos, per sobre podrem veure una placa de roca amb forma triangular on i trobarem varies vies, que una vegada superades ens apropen a la Miranda dels Ermitans i al camí que mena a l'ermita de Sant Benet.

Detall de la via "Verda" (70 metres, V+) i d'altres vies properes

Des dels primers metres de la via, tenim una bona visió del Pas dels Francesos

El primer tram de la via és el més difícil (V +), amb una placa vertical amb pocs agafadors

A partir de la primera reunió la via per dificultat, fins assolir la següent reunió en una cornisa molt còmode

A l'igual que d'altres vies de la zona es t,é una bona panoràmica del Monestir de Montserrat