BTT-PUIG CASTELLAR (SERRA D'ANCOSA).

Descripció de la ruta; la ruta té una distància de 30 quilòmetres, amb un desnivell de 650 metres. El recorregut ens permetrà assolir els cims del Puig Castellar i el Puig de les Solanes, tots dos situats en la serra d'Ancosa, molt a prop del municipi de la Llacuna, a la comarca de l'Anoia. El primer, forma part del repte dels 100 cims de la FEEC. Durant el recorregut, cal destacar la visita al monumental Roure d'Ancosa.

Punt de sortida; des del poble de la Llacuna, un municipi de la comarca de l'Anoia.

L'església de Santa Maria de la Llacuna,  és esmentada ja el 1020. Fou edificada en el lloc on havia estat ubicada la capella de Santa Maria de Natzaret, construïda l'any 1327 al costat de l'hospital de la vila. Les obres es varen iniciar el primer quart del segle XVII, i fou denominada l'església nova de Nostra Senyora de la Concepció. L'altar major és d'obra, i data del 1858.
La serra d'Ancosa pertany a la Serralada Prelitoral, i s'estén des del Montagut i el Puig de Formigosa, fins al Puig de Solanes i el Puig Castellar, als límits entre l'Alt Penedès, l'Alt Camp i l'Anoia. A l'època medieval, la serra d'Ancosa esdevingué una terra de frontera entre cristians i sarraïns. S'hi bastiren castells i torres de defensa i un monestir cistercenc, actualment en ruïnes, a la Plana d'Ancosa.

https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/puig-castellar-100cims-239225957

La majoria dels camins són pistes amples força pedregoses.
==============
Roure d'Ancosa.
El Roure d'Ancosa està situat dins l'espai d'interès natural (EIN) d'Ancosa-Montagut. És un monumental roure de l'espècie quercus cerrioides, amb una alçària de 16 metres, i una volta de canó de 4,5 metres. Aquest arbre va quedar enmig de la Plana d'Ancosa, perquè a l'estiu hi anaven els ramats de bestiar a prendre l'ombra. El roure d'Ancosa, va ser declarat arbre monumental el 1990.
Masia d'Ancosa.
Restes del convent i granja cistercenca, cedit pels comtes de Barcelona als monjos cistercencs de Valldaura, que s'hi van instal·lar l'any 1155. Poc després, per manca d'aigua, van traslladar-se a Santes Creus. Fou explotat com a granja, depenent del reial monestir de Santes Creus. Les runes d'aquest monestir són properes a la gran masia d'Ancosa, on destaca el pou d'Ancosa com a joia arquitectònica.
Puig Castellar.
Des del Puig Castellar, podrem assolir el pròxim cim del Puig de les Solanes, amb un recorregut d'anada i tornada, sense un desnivell remarcable.
Per sota del cim hi ha el jaciment ibèric del Castellar, excavat als anys vuitanta del segle passat. El camí està fora de la ruta, i arribar és opcional.
 

ELIZONDO (VALL DEL BAZTAN).

Descripció de la ruta; passejada sense cap mena de dificultat pels carrers i voltants del poble d'Elizondo, un llogaret de la Comunitat Foral de Navarra, capital de la vall del Baztan. Es troba emplaçat a banda i banda del riu Bidasoa o Baztan. Es tracta d'un assentament més urbà que rural donada l'abundància de comerços, bars, restaurants, tallers, sucursals bancàries, etc. En total farem no més de quatre quilòmetres, sense un desnivell a destacar. Els llocs més interessants que podem trobar durant el recorregut son; Església Parroquial de Santiago, Palau Barroc de Arizkunenea, Museu etnogràfic del Baztan, barri antic, riu Baztan, Plaza dels Furs, Pont de Txokoto, Cases dels indians.

Punt de sortida; des del mateix poble d'Elizondo, a 50 quilòmetres de Pamplona. Si accedeix per l'N-121-B. Elizondo està a 200 metres d'altitud, i té una població d'uns 3.335 habitants.

https://es.wikiloc.com/rutas-a-pie/elizondo-trilogia-del-baztan-53582500

En Elizondo es troba l'Ajuntament de la Vall, seu administrativa del municipi i també la major part dels comerços. Compta amb cinc barris; Antzanborda,Beartzun, Berro, Quinto Real i Etxaide. 
Els primers vestigis d'assentaments humans en la zona d'Elizondo daten de l'Edat del Ferro. Durant l'època romana, la regió va estar sota domini romà i es van establir assentaments agrícoles. No obstant això, la història d'Elizondo està fortament marcada per la influència vascona i la posterior arribada dels vascons, un poble prehistòric que habitava la regió. La cultura vascona ha deixat empremta en la toponímia, les tradicions i els costums de la zona.
Durant l'Edat Mitjana, Elizondo es va convertir en la capital de la vall de Baztán, i va ser seu d'importants famílies nobles. La localitat va experimentar un desenvolupament significatiu durant aquest període, amb la construcció d'esglésies i palaus.
El barri antic d'Elizondo, és un encantador laberint de carrers estrets i empedrats que et transporten a temps passats. Amb cases d'estil tradicional i balcons de fusta, conserva la seva autenticitat històrica. Les seves botigues, restaurants i bars ofereixen l'oportunitat de gaudir de la gastronomia i artesania local.
Pont de Txokoto. Aquest antic pont de pedra sobre el riu Baztan, ofereix una vista panoràmica impressionant dels voltants. És un lloc perfecte per a gaudir de la tranquil·litat, capturar fotografies  i apreciar la bellesa del paisatge riberenc.
El riu Baztan que travessa Elizondo, ofereix un paisatge serè i natural. Pots gaudir d'un passeig relaxant per les seves ribes, envoltat de vegetació exuberant i sentint el so de l'aigua. El riu es diu Baztan en la seva capçalera, i tram inicial. A l'altura d'Elizondo, encara rep oficialment el mateix nom. Posteriorment, en arribar a l'altura de Oronoz-Mugaire, el riu canvia de nom i passa a dir-se Bidasoa fins a la seva a desembocadura en el mar Cantàbric.
L'església parroquial de Santiago, és un impressionant edifici neoclàssic del segle XVIII destaca per la seva imponent façana i el seu interior ricament decorat. Alberga valuoses obres d'art religiós, com a retaules i escultures, i és un lloc d'importància històrica i espiritual en Elizondo.
===============
 

BTT-LA CREU DEL PERELLÓ.

Descripció de la ruta; amb sortida des del Parc de l'Agulla (Bages), farem una ruta circular de 38 quilòmetres, i un desnivell agradable de 600 metres. El recorregut ens porta fins a la masia de la Creu del Perelló (Castellnou de Bages), un edifici catalogat de bé cultural d'interès local. Els fets històrics ens diuen que molt a prop de la casa, en unes pedres a l'oest de la mateixa en el camí que va cap al mas de Colldeforn, hi ha l'indret on el 7 d'agost de 1963 un escamot de la Guàrdia Civil emboscava i disparava sense avís, contra Ramon Vila i Capdevila, àlies "Caracremada" el darrer maqui català.

https://es.wikiloc.com/rutas-gravel-bike/btt-la-creu-del-perello-213881871

Ermita de Sant Francesc.

Santpedor.
Mirador de Montserrat.
Viladelleva és una entitat de població documentada des del 1025, que pertany al municipi de Callús. El lloc forma una vall entre el puig de Roma, el puig de Sants i la riera de Bellver. La casa més important és la de Viladelleva o Can Feliu. Altres masies que formen el nucli són: Cal Torrenter, Cal Jepet i Cal Ferrer.
Destaca l'església de Santa Maria de Viladelleva, d'estil romànic de petites dimensions. Amb una sola nau rectangular, absis quadrat i un petit porxo o atri al davant. L'any 1936 es profana la capella i resta sense culte fins al 1962, quan Jordi Planas, propietari de Cal Ferrer, l'adquireix per restaurar-la i mantenir-hi el culte.
Montserrat des del Serrat del Portell del Llop.
Coll del Portell del Llop.
La masia de la Creu del Perelló, servia de divisòria entre les dues feligresies d'Argençola i Castellnou. El mas que actualment es troba en estat ruïnós, era un edifici de dos vessants i que constava de planta baixa, pis i golfes. Pertanyia a la masia de Casamitjana, a qui els propietaris havien de pagar l'arrendament.
Una placa commemorativa s'ha penjat a la  façana.
Ramon Vila i Capdevila, conegut com a “Caracremada”, “Passos Llargs” i “Capità Raymond”, va néixer a Peguera (Berguedà), el 2 d'abril de 1908, i morir a Castellnou de Bages el 7 d'agost de 1963. Havia combatut amb l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939); i amb la Resistència francesa durant l'ocupació nazi de França (1940-1944). L'Estat francès li havia concedit la Legió d'Honor, però ell l'havia rebutjat. 
A mitjan segle XX, a la masia de la Creu del Perelló hi succeí una tragèdia ja relacionada amb els maquis. Sembla que la família que hi residia, va refugiar durant un temps a membres dels maquis a casa seva. La nit del 22 al 23 de febrer de 1945, efectius de la 42 Divisió de Caçadores d'Alta Muntanya van matar a dos maquis que s'hostatjaven a la casa, i van assassinar als propietaris, Ramona Bessa i Domingo Rovira.

Ramon Vila, va ser assaltat pels seus assassins que es van emparar en la foscor de la nit per a impedir que es pogués defensar. Aquella acció revela que la Guàrdia Civil no tenia intenció de detenir-lo, sinó d'assassinar-lo.

Poc després va ser enterrat en el costat exterior de la tàpia del cementiri de Castellnou de Bages, sense cap mena d'identificació. L'Ajuntament de Castellnou va arreglar la tomba i va modificar el perímetre de la tàpia, a fi que les seves restes quedessin a l'interior de la sagrera.

==============
==============
==============
Masia de Comadalena.
Cal Flequer. 

L’ARENY.


Descripció de la ruta; la Muntanya de l'Areny és un lloc màgic, que es troba entre els municipis de Mont-roig del Camp i Vilanova d'Escornalbou, a la comarca del Baix Camp. La ruta que es proposa és circular, tot seguint la senyalització marcada de color groc. En total caminarem no més de 7 quilòmetres, amb un desnivell aproximat de 400 metres. Els colors i les formes capritxoses de la roca, et transporten a un món de fantasia, situat entre les fondalades del barranc de Rifà i el de Vilanova.

Punt de sortida; des de l'aparcament de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca, a 294 metes d'altitud. Aquest edifici l'any 2022 va ser declarat bé cultural d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric. El santuari marià està situat al cim d'una roca, on l'erosió l'ha configurat d'una manera característica. L'existència de l'ermita està documentada en un testament atorgat el 12 de maig de 1299. Damunt l'ermita hi ha la capella de Sant Ramon, emblanquinada per servir de guiatge als mariners; la imatge del sant havia estat trobada a la mar, i la primera capella fou construïda vers el 1818.

https://www.ermitadelaroca.com/

Punt d'entrada a la Muntanya de l'Areny sortint des de l'ermita de la Roca.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mont-roig-del-camp-cova-del-patou-mare-de-deu-de-la-roca-cova-foradada-roca-del-migdia-lareny-115903283

La Cova Foradada, és una cavitat de grans dimensions de formes curioses.

Les Escales del Diable, estan esculpides directament sobre la roca, i connecten el Camí dels Carlins, amb la Cova Foradada i l'Areny.
El camí està en general ben senyalitzat, a la part més planera del coll de l'Areny haurem d'anar pels trams de roca més clars per anar prenent alçada.
==============
Arribats al coll de l'Areny, farem un petit tram d'anada i tornada per anar a la Foradada de l'Areny. Aquí trobarem un pas sense gaire dificultat, equipat amb cordes.
==============
Tram equipat amb cordes.
Foradada de l'Areny.
==============
La Muntanya de l'Areny, és un petit massís format per calcàries blanques i arenisques roges, elevant-se sobre la plana al·luvial que ocupa bona part del Camp de Tarragona.
Aquestes roques formades per sediments continentals del Triàsic, estan formades per gresos rogencs de Buntsandstein. La tonalitat vermella, és originada per la presència d'òxids fèrrics dins el seu interior.
Tota la muntanya és un laberint de cavitats i formes.
==============
Hi ha roques que són veritables obres d'art natural.
Retornem al coll de l'Areny, tot cercant els trams de camí més clars.
Una curta escala de ferro, ens ajuda a pujar un pas dret.
Vistes del Camp de Tarragona, i la Roca Foradada.
==============
==============
A mig recorregut pujarem al punt més alt del massís, la Roca del Migdia, on trobarem trams de corda sense dificultat, que ens ajudaran a mantenir l'equilibri i a no perdre el traçat.
==============
 Roca del Migdia de 349 metres d'altitud, i punt culminant de la Muntanya de l'Areny. 
Continuarem per la cresta de l'Areny, la qual no té cap dificultat i una mica més avall podem pujar a la Roca del Pages, també de fàcil accés. Anirem baixant, fins acabar la ruta circular i retornar a l'aparcament.
 

Subscriure's a: Missatges (Atom)