PUIG D'AGULLES (653 metres).

Descripció de la ruta; en aquesta ruta l'objectiu principal és assolir el turó del Puig d'Agulles de 654 metres d'altura, punt culminant de la Serra de l'Ordal. Aquest cim està inclòs en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. El cim de Puig d'Agulles es pot observar des d'indrets força allunyats, ja que dalt de tot hi ha una gran bola de color blanc, es tracta d'un radar meteorològic instal·lat l'any 1996. L'excursió té una llargada d'una mica més de 10 quilòmetres, i quasi 400 metres de desnivell.

Punt de sortida; des d'Ordal, un poble del municipi de Subirats a la comarca de l'Alt Penedès. És el nucli amb més habitants del municipi de Subirats, amb una població que s'aproxima als 650 habitants.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ordal-les-agulles-ordal-4958293

Sota el nom de serres d'Ordal s'amaga un territori poc conegut pels excursionistes, però d'una gran riquesa paisatgística. Es tracta d'un espai natural que conserva moltes de les característiques del massís del Garraf, i en constitueix la prolongació natural cap a l'interior, en contacte amb la depressió del Penedès. De manera general, aquests dos espais (el Garraf i Ordal) es podrien considerar com una sola unitat. L'existència de trets diferencials prou notables entre l'un i l'altre, justifica de considerar-los com a espais naturals individualitzats.
===============
===============
Puig d'Agulles, de 654 metres d'altura.
Radar meteorològic.
Les muntanyes de l'Ordal, es van incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). El grau de protecció dels espais inclosos en el PEIN és molt variable, si bé en general es tracta d'un règim de protecció bàsica amb unes normes de caràcter general, entre les quals destaca el règim urbanístic de sòl no urbanitzable. Tota aquesta protecció s'acaba a l'hora de donar permisos a les pedreres d'extracció de roca calcària. Tenim dins d'aquest espai, una de les zones extractives de pedra calcària més grans de la península. Diuen que la seva superfície sembla que ja no augmentarà, però el mal ja està fet.
===============
Ermita de la Verge del Rosari.
La Creu de l'Ordal, és una creu de terme aïllada de pedra que indica la partició entre els termes de Vallirana, Subirats i Cervelló. Tot i que la creu actual és de l'any 1952, hi ha indicis d'una creu de terme molt més antiga, documentada en un pergamí de l'any 1599. Durant la guerra del Francès, el 19 de març de 1810 la creu va ser destruïda, restant únicament els graons. Als anys trenta del segle XX fou totalment arrasada, sense que es conservi cap resta de la creu primitiva. La creu actual va ser encarregada a l'arquitecte Jeroni Martorell, i executada pel mestre Florenci Daura, amb un preu de 30.000 pessetes. El dia 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona Gregori Modrego i Casaus, beneí solemnement la Creu del Port d'Ordal. L'any 1984, la creu va caure per l'acció del vent en el decurs de la instal·lació d'una pancarta de la volta ciclista a Espanya. Fou reposada per part dels Amics de Vallirana.
===============
 

BTT-LLAGOSTERA-CASSÀ DE LA SELVA (Via verda Carrilet-2).

Descripció de la ruta; passejada amb bicicleta per un tram de la Via verda del carrilet, que ens portarà en un trajecte d'anada i tornada per la mateixa via, des del municipi de Llagostera fins al de Cassà de la Selva. Recorregut d'uns 20 quilòmetres de llargada, i un desnivell de 100 metres. Es tracta d'un recorregut de molt bon fer, ideal per persones que s'inicien en el món de les dues rodes. És aconsellable fer parada en les estacions, on trobarem informació de la via verda, i un xic d'història sobre el ferrocarril que circulava per aquestes contrades.

Punt de sortida; començarem a pedalar des de Llagostera, una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.200 habitants. Podrem aparcar al costat de la mateixa via verda, i si ens dóna l'hora de dinar, podem fer parada al restaurant el Carril, amb bona ombra i lloc per deixar les bicicletes.
===============
===============
===============
===============
===============
===============
Cassà de la Selva.

Estació de Cassà de la Selva.
Altres temps.
===============
Sant Martí de Cassà és una obra del municipi de Cassà de la Selva (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El temple és bàsicament d'estil gòtic i presenta una planta de creu llatina.
 

TORRENT DEL PUIG (VALL D’EN BAS).

Descripció de la ruta; gorgs i salts d'aigua en estat pur, és el que trobarem en el torrent de Puig, un petit curs d'aigua que pertany a la conca del Fluvià. La ruta no gaire llarga, una mica més de 8 quilòmetres, però d'un desnivell considerable de més de 600 metres, ens portarà per aquesta interessant raconada de la Vall d'en Bas. De sortida passarem per diferents gorgs i saltants d'aigua, fins a enllaçar amb el Camí Ral que va de Vic a Olot, on trobarem l'antic Hostal del Grau i la Mina dels Bandolers.

Punt de sortida; passat el poble dels Hostalets d'en Bas (km 49, de la carretera C-153), per davant de l'ermita de Sant Simplici, prenem una desviació a la dreta en direcció al mas de l'Aubert. Passada la casa trobarem una petita zona d'aparcament.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/salts-i-gorgs-del-torrent-del-puig-mina-dels-bandolers-grau-dolot-7106272

================
================
================
La font de les Fogoses, està situada en un racó molt ombrívol.
Gorga de l'Ansat.
================
Salt dels Cristians.
Gorga dels Cristians.
================
================
================
================
================
Salt de l'Olla.
================
================
================
Font de les Marrades, amb les seves dues figures de talla característiques, i el seu safareig.
Les Marrades. El camí que en alguns trams conserva l'empedrat, fa un seguit de ziga-zagues molt marcades per salvar el desnivell.
La mina dels bandolers, és una gran esquerda de 50 metres de llarg i 4 de fondària, situada a la frontera entre la comarca de la Garrotxa i Osona. Un forat situat al costat del Camí Ral que va de Vic a Olot, un lloc ple de llegendes d'atracadors i atracats. 

VIA FERRADA CUEVAS DE CAÑART (TEROL).

Descripció de la ruta; via ferrada curta i de nivell baix (K2), on possiblement trobarem més complicat el retorn des del final de la via, fins arribar de nou a la pista principal. Des del mateix poble, caminarem en direcció al serral per camins costeruts que podríem fer amb el cotxe, però que poden ser complicats si trobem un vehicle en direcció contrària. D'entrada ja és complicat trobar l'inici de la via per falta de senyals que ho indiquin, solament un panel informatiu a força distància. Fins al rètol informatiu tenim una caminada d'un parell de quilòmetres, i dos-cents metres de desnivell. Nosaltres, vist que el retorn des de la cresta a la pista principal podia ser més arriscat, vàrem decidir fer la ferrada en sentit descendent, tot i això, en arribar a peu de via després de baixar, vàrem haver de caminar un bon tros sense cap mena de camí, per terreny de cabres. Combinar aquesta via amb la de Castellote, és una bona opció per la seva proximitat.

Punt de sortida; des del mateix poble de Cuevas de Cañart, al qual s'arriba per la carretera N-211, passant per les poblacions d'Alcanyís, Calanda, Mas de les Mates i Castellote.

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/via-ferrata-cuevas-de-canart-k2-cuevas-de-canart-teruel-16761782

Un dels problemes que ens podrem trobar si pugem amb el cotxe.
===============
===============
Pugem al final de la via per la cresta, sense camí i pocs senyals.
Iniciem el descens per la mateixa via.
===============
Les Cuevas de Cañart, està situat en un bell paratge del vessant sud de la Serra de la Garrocha. La població va ser declarada bé d'interès cultural en 2004. El conjunt històric de Cuevas de Cañart, igual que molts altres de la província de Terol, es van formar en època medieval com a nucli defensiu de la frontera sud. Destaquen l'església barroca de Sant Pere Apòstol, les ermites de la Verge dels Pueyos i de Sant Blas, els convents de Monjos Servitas i el de Concepcionistas Franciscanes, l'Ajuntament, i els casals dels Arellano i els Moliner.