VIA “JOSEP Mª ANDREVÍ”-MIRANDA DE CAN JORBA.

La Miranda de Can Jorba és un pany de paret situat entre el Joc de l'Oca (torrent de Migdia), i el serrat de la Palomera, aquí i trobarem una mitja dotzena de vies de dificultat assequible, les més properes al Joc de l'Oca (Sol Solet, Escabroni, Bego), són les més freqüentades. La Josep Mª Andreví, és una via de tall clàssic, oberta pels germans Masó, amb un equipament suficient amb una llargada de cent metres, i una dificultat que no sobrepassa el V grau. La trobarem equipada amb espits i claus. Amb 8 cints expres en tindrem prou, algunes bagàs també poden anar be, per assegurar en sabines i per muntar l'ultima reunió en un arbre.

Aquesta és una de les moltes vies dels germans Masó, que esta dedicada a un personatge, darrera del qual sempre hi ha una historia. En el cas d'en Josep Maria Andreví (24-6-1917) a (30-11-1979),  i trobem un relat força confús, escalador de la capital del Bages, que amb els Minyons de la Muntanya de Manresa (grup d'escoltes), escala diverses vegades el Cavall Bernat, sense deixar constància d'aquests fets; tenint en comte que la primera escalada al Cavall Bernat data de l'any 1935 i a l'any 1939, amb la victòria del franquisme, es van suprimir totes les organitzacions que no eren del règim, i aquests fets també van provocar la dispersió total de responsables del escoltisme Català  fins l'any 1943, any en què aquests grups van començar a parlar de reprendre globalment les activitats, es possible pensar que aquestes ascensions d'en JM Andreví,  es realitzaran a mitjans dels anys quaranta, quant ja tenia a prop de trenta anys. Tot i passar desapercebut, per uns motius en que molts catalans es varen veure obligats a estar en l'anonimat, sempre es d'agrair aquet petit homenatge, fent que el nom d'aquest personatge, resti sempre lligat a la muntanya de Montserrat.
Aproximació: Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l'Oca. La via comença a l'esquerra del camí, al costat d'un bloc caigut adossat a la paret, format un curiós forat.
Inici del primer llarg.
 
__________
 
 
__________
 
 
Sortida de la primera reunió.
__________
 
__________
 
__________
 
 
Final de la via.
 
El descens, es fa amb un ràpel de 40 metres fins a la r2, i un altre de 50 fins al peu de via.