VF CASTELLOT DE BAELLS.

 
Baells és un petit municipi de 124 habitants, situat a la Comarca de la Llitera (Osca). Molt a prop de la població i trobem el Castellot de Baells, un gran bloc de conglomerat d’uns 25 metres d’alçada que l’erosió i el pas del temps ha anat mollejant la roca, fins adquirir unes curioses formes, que el diferencia del rocam dels voltants.
Aprofitant la singularitat del lloc, s’equipat una curta via ferrada que volteja la gran roca fins assolir fàcilment el cim. Val a dir que arribar-se fins aquí solament per fer aquesta mini ferrada no compensa el llarg viatge, solament recomanable si combinem la sortida amb algun recorregut per la zona, o amb altres ferrades de més interès (Pont de Suert, Vall d’Aran).
 
 
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25 fins a Cervera, on enllaçarem amb la A-2 , la qual deixarem ben aviat a l’alçada de Tàrrega, per prendre la C-53 fins a Balaguer, aquí continuarem per la C-26 direcció Alfarràs, on seguirem per la N-230 ja fins a la població de Baells. Un total de 140 quilòmetres, amb un temps d'1,30 hores. Ja situats en la població de Baells, haurem de creuar el poble en direcció a Zurita. Al final del poble trobarem una pista encimentada que ens farà baixar fins a uns camps, anirem seguint la pista principal durant uns 3,8 quilòmetres fins a trobar uns rètols a la nostra dreta que indicant l’accés al Castellot de Baells. La pista és força pedregosa, si no portem un cotxe adequat és recomanable aparcar una mica abans, i fer una mica més de camí a peu.
 
 
Castellot de Baells.
 
 
Recorregut; Des de la pista ampla en pocs minuts arribem als peus del Castellot, on trobem uns retols informatius. Voregem el roc per la seva dreta, fins a situar-nos a la part del darrere on hi ha l’inici de la via ferrada. El traçat no té gaire història, solament es tracta d'anar seguint el cable de vida, i fer el cim per retornar pel mateix lloc, en total i tirant molt llarg i podem estar una mitja hora.

 
Iniciarem el recorregut per una curta xemeneia, fins a un gran finestral que creuarem pel seu interior per situar-nos al costat contrari, on seguin per un flanqueig fins passar un altre tram estret, que després de superar un desplom d’un pas ens porta a un pis superior, ara per sobre del forat que hem creuat fa uns instants.
 
----------
 
 
-----------
 
 
-----------
 
 
----------
 
 
-----------
 
 
Tornem a flanquejar fins a la cara més vertical del Castellot, on trobem un altre pas desplomat, però molt curt. Passada aquesta tibada de braços estem a la part final de la via, i a pocs metres del cim. Abans de fer els últims metres si estem atents, a la nostra esquerra en sentit ascendent veurem una instal·lació de ràpel, no sabem si formen part de la ferrada, o són l’ultima reunió d’unes vies d’escalada que hi ha en aquesta cara del Castellot.
 
 
Nosaltres per fer el recorregut més llarg vam repetir la ferrada, i a la segona vegada o ben fer rapelant. El ràpel te més o menys l’alçada del roc, en el nostre cas portàvem una corda de 60 metres, de la qual ens varen sobrar uns metres. Tot i que la via es fàcil, haurem d'anar amb compte perquè en alguns punts en el canvi de linneà de vida, dreta a esquerra, si no es porta una baga llarga és necessari des asegurar-se del cable de vida.
 
 
Vista del ràpel.