Excursió curta, i de pas agradable que ens portarà per l’interior de
boscos ombrívols, amb diversos punts prou interessants com els Esqueis i
l'Empedrat del Morou, el pantà de Santa Fe, l'antiga ermita romànica de Santa
Fe, i masies emblemàtiques de la zona com Can Lleonard, i Can Casades, amb les
seves impressionants sequoies gegants, uns arbres dignes d’admirar. El Turó de
Morou és una muntanya de 1.304 metres, situada entre els municipis de Riells i
Viabrea a la comarca de la Selva, i de Fogars de Montclús i Gualba, al Vallès
Oriental.
.jpg)
La ruta s’inicia davant mateix del Centre d’informació de Can Casades. Des
d’aquests mateix punt, trobarem tot l’itinerari molt ben senyalitzat amb
quadrats de color taronja. Abans de sortir podem parar un moment d’atenció a
les grans sequoies gegants, una meravella de la natura. Aquests immensos arbres
poden atènyer alçades properes al centenar de metres, les de Can Casades diuen
que sobrepassen els cinquanta metres, i compten que poden tindre al voltant del
mig segle de vida.
%2B(2).jpg)
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-25, passarem Vic i deixarem l’autovia passat Espinelves, on enllaçarem amb la GI-543, deixem a la dreta la cruïlla de Viladrau i seguim per l’esquerra la carretera GIV-5201 i la GIV-5114, que ja no deixarem fins a l’aparcament de Can Casades, a l’esquerra de la carretera de Sant Celoni a Viladrau, km 21. Uns 90 quilòmetres, i poc més d’una hora de trajecte.
.jpg)
Can Casades; És una antiga casa d'estiueig del principi del segle XX,
rehabilitada i reformada al 1987 per la Diputació de Barcelona com a centre
d'atenció als visitants. S'hi pot obtenir informació general dels serveis i
equipaments del parc natural, i adquirir publicacions sobre el massís. Horari:
feiners i festius de 10 a 14, i de 15 a 16.30 h. Tel. 938 475 113. A tocar
l’aparcament, i trobem una zona d’esbarjo amb taules i seients.
.jpg)
Sequoies gegants de Can Casades.
.jpg)
Seguint els senyals anirem baixant cap a la riera de
Santa Fe, deixant a mà dreta l’ermita de Santa Fe, annexa a l’hotel del mateix
nom. Passada la riera passarem a tocar l’Escola de Natura Can Lleonard per un
camí que ens portarà a la castanyeda, fins arribar a una cruïlla on podrem
triar recorregut.
.jpg)
Can Lleonard; L’Escola de Natura de Can Lleonard és
un equipament pedagògic creat l'any 1971 (fou la primera escola de natura de
l'Estat espanyol) en una antiga casa d'estiueig de la vall de Santa Fe.
Propietat de la Diputació de Barcelona, està gestionada en règim de concessió
administrativa per SIGNATUS.
.jpg)
Nosaltres seguirem recte per una suau pendent que ens
portarà al Turó del Morou, 1.308 metres, i a continuació als esqueis del Morou,
formació granítica que sobresurt del bosc, i que ens avoca sobre la vall de
Riells del Montseny.
.jpg)
Esqueis del Morou.
.jpg)
Ara ja de baixada passarem per l’Empedrat del Morou,
una balconada rocallosa que ens ofereix una espectacular panoràmica sobre la
vall de Santa Fe, el turo de l’Home i les Agudes.
.jpg)
El camí ens condueix a una pista i s’endinsa en una
espesa fageda, alternant amb alguna clariana.
.jpg)
Planerament passarem la cruïlla de la font de
Baladrell, per arribar fins a la paret del pantà de Santa Fe.
.jpg)
A principis del segle XX, Ramon de Montaner un editor de Barcelona, va comprar la vall de
Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni, on volia construir un hotel de
luxe, les obres del qual van començar l’any
1910. Com que no hi havia electricitat, va fer construir una presa prop del nou
pantà que avui es coneix com l'Estanyol. Aquest petit embassament aviat va ser insuficient, i el 1920 es va
iniciar la construcció d'un segon pantà que va ser acabat el 1935.
El pantà de Santa Fe és un embassament que pertany a
la riera de Santa Fe (conca del riu la Tordera), creat per una presa situada al
municipi de Fogars de Montclús, a la comarca del Vallès Oriental. La presa té
24 m d'altura, 14 m de base i 899.000 m³ de capacitat. La presa va estar
abandonada durant molts anys, des de principis dels anys 90 el propietari de la
presa és PICSSA (Polígon Industrial Can Sedó, S.A.). Des que PICSSA es va fer càrrec de la presa, s'han portat a
terme tot un seguit d'actuacions de reparació i manteniment.
.jpg)
El recorregut voreja l’embassament passant a tocar la
Fabriqueta, l’antiga centraleta que produïa electricitat per l’hostal de Santa
Fe.
.jpg)
Ara el camí s’estreny, i voreja l’Estanyol o
embassament petit.
.jpg)
Riera de Santa Fe.
.jpg)
En els metres finals del recorregut passarem per
l’Hotel de Santa Fe i l’ermita, i en
pocs minuts retornarem a Can Casades.
.jpg)
L'arquitecte de
l'hotel i del pantà, va ser Pere Domènech i Pou. En principi tènia de ser el
famós arquitecte modernista Domènech i
Montaner, cosí del propietari l'encarregat de dissenyar les obres, (arquitecte
fabulós, coetani d'Antonio Gaudí, autor d'autèntiques obres mestres a la ciutat
de Barcelona i voltants). Per a la construcció de l'hotel i del pantà, es va
usar granit extret de la mateixa vall. En l'ermita de Santa Fe del Montseny, l’any
1880 “La Associació Catalanista d´Excursions Científiques” entitat molt activa en aquella
època, va instal·lar un termòmetre que juntament amb un altre en Sant Jeroni de
Montserrat, tènia de formar part d'una
xarxa pionera d'estacions metereológicas.