CIM DEL CAVALL BERNAT (MONTSERRAT)



Dificultat: V. Desnivell: 60 m. Orientació: sud-oest. Horari: 1’30. Material: 2 cordes de 50 o 60 m. i 8 cintes exprés (algunes llargues per a evitar el frec en el segon llarg)

Equipada amb parabolts, incloent les reunions. En el segon llarg hi ha “segurs” (barres de ferro).
1 llarg: IIº Més que un llarg, és una l'aproximació. Hi ha una baga per a muntar reunió en l'arbre.
2 llarg: Vº Flanqueig curt i bastant polit per les repeticions encara que molt ben assegurat. El més difícil de la via.
3 llarg: Vº- Pujada evident per placa, just per l'esquerra de la berruga amb un pas més fi de Vº- i sortida cap a la dreta, per a muntar reunió damunt de la berruga.
4 llarg: IIIº Llarg fàcil però sense assegurances, que ens conduïx al cim del Cavall.


La part més complicada de la via; un flanqueig curt, pro molt polit.



Detall del tram més vertical de l'escalada.



Un servidor, passant-les magres abans d'arribar a l'última reunió (Foto Joan Frontera).



Vista panoràmica, de l'últim tram de l'escalada.



Cim del Cavall Bernat, un somni fet realitat (Foto Joan Frontera).



La imatge de la Verge, amb la Miranda de Sant Jeroni al fons.



En Joan iniciant el ràpel, per davant l'espectacular Paret de Diables.



D'altres castellvilarencs, també han fet el cim. Fotografia de finals dels anys seixanta, on podem veure a; Joan Frontera, Miquel Tadeo i Marceli Puigdellivol. La fotografia, va ser pressa per en Francesc Vilanova.

UNA MICA D'HISTORIA


El Cavall Bernat, va ser coronat per primer cop el 27 d'octubre de 1935 per Josep Costa, Carles Balaguer i Josep Boix. Tots tres, eren socis de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i ja tenien una certa experiència d’escalada. Josep Costa i Josep Boix van morir a la Guerra Civil, i només va restar com a testimoni d’aquella històrica ascensió Carles Balaguer. Durant la llarga postguerra, Balaguer va continuar fent muntanya, però especialment viatjant arreu del món i fent petites expedicions o viatges d’aventura. Balaguer va morir sobtadament, als 60 anys, a Grenoble.



El fet, que no hi hagués proves de l'ascensió va provocar que uns mesos més tard, el 15 de març de 1936, Josep Costa repetís l'escalada en solitari, amb els micròfons de Ràdio Barcelona donant-ne fe.



Primera ascensió femenina, al Cavall Bernat.



La primera imatge de la Moreneta, que va presidir el cim del Cavall Bernat, era de pedra i pesava 90 kg. És va entronitzar, el 10 d'abril de 1945. Després de 11 anys, es trobava molt deteriorada a causa de les inclemències meteorològiques a les quals estava sotmesa, per això va ser substituïda per una nova d'alumini.



El 21 d'octubre de 1956, es va entronitzar en el cim de l'agulla una imatge d'alumini, de 30 kg. de pes, realitzada amb la fosa de les donacions de plats, carmanyoles i mosquetons dels muntanyencs i escaladors catalans. La premsa de l'època, va reflectir en les seves pàgines la entronització de la Moreneta d'alumini, ja que l'esdeveniment va reunir al peu del Cavall Bernat a centenars d'escaladors, muntanyencs i curiosos que van voler assistir a l'acte. Les entitats excursionistes omplir els seus autocars, molts altres es van acostar a la muntanya amb tren, utilitzant l'aeri o el cremallera. Segons les cròniques, en la esplanada del Monestir es van reunir més de 3.000 persones.



Moment en que l'any 1956, és pujava la imatge de la Verge al cim del Cavall Bernat.



En l'actualitat, una imatge de la Verge de Montserrat de ferro forjat de 200 Kg, obra de Jordi Àlvarez, presideix el monòlit, fruit novament d'una acció col·lectiva que amb la venda de postals, va permetre recollir els diners per a la seva construcció i col·locació, sent entronitzada el 25 d'octubre de 1987, en un multitudinari acte.



En 1978, Josep Barberà constituïx el Grup Cavall Bernat de Montserrat, una associació formada per tots els homes i dones que han ascendit al seu cim i que, naturalment, volen pertànyer a aquest club. Actualment té uns 800 membres i fa diverses activitats, i tots les tardors, des de fa diversos lustres, es reuneixen per a homenatjar a alguna cordada i compartir vivències. Josep Barberà també va ser el responsable de l'organització de les 24 hores de CavallBernat, en la qual dia i nit es realitzen ascensions a la mítica agulla per les seves distintes vies. En Sant Cugat del Vallés, en el carrer de la Sort nombre 12, ocupant la sala d'un habitatge particular que en temps va ser una destil·leria d'alcohol, es troba el museu Cavall Bernat. Durant tota la seva vida, Josep Barberà ha anat fent apilament de mil i un objectes relacionats amb el Cavall de Montserrat. En aquest museu es troben entre altres curiositats, els llargs claus que es van utilitzar en les primeres ascensions i la Verge d'alumini que durant anys va estar en el cim i que va substituir a la primera verge de pedra artificial destruïda pel temps.



Amb la mort de Josep Barbera i Suqué, el muntanyisme català perd a un dels majors activistes de la serra montserratina.

CURIOSITATS


Des de Montserrat també es va dir aNunca Máis com a recusació a la gestió política del conflicte originat per l'abocament de fuel del petrolier Prestige en el mar gallec. Membres de la plataforma Nunca Máis i un grup d'escaladors del Bages van penjar del emblemàtic Cavall Bernat de Montserrat dues banderes gallegues de gran grandària amb el fons blanc ennegrit, simbolitzant el xapapote.

HEM FET EL CAVALL BERNAT


Montserrat, és una muntanya que impregna al caminant de sensacions que es fan notar en qualsevol dels sentits, dels quals estem dotats el éssers humans. La persona que tingui la sort de pogué caminar per aquests paratges, podrà gaudir amb les magnifiques vistes que ens ofereix l’entorn. Per un caminant normal, una vegada a cercat algun recorregut per la serralada, es donara conte, que ja una cim que destaca per sobre de tots els altres; aquest és el Cavall Bernat.



Des de lluny ja es mostra desafiant, quan t'acostes; l'observàs per la dreta, per l'esquerra li dónes la volta i llavors penses que és inexpugnable. Per una persona de a peu, un somni.


Nosaltres també hem fet el Cavall Bernat, encara que no crec que jo tingui la suficient categoria per pertànyer al Grup Cavall Bernat de Montserrat, simplement li fet com he pogut, pro al cap i a la fi, i pogut gaudir d'aquesta sensació que és té a l'assolir aquest cim. Una impressió estranya, que et situa en un moment màgic, agradable, on el cansament i les dificultats de l'ascensió, queden en segon terme i et dones conte que as fet realitat aquest somni, que resta amagat en la ment de qualsevol caminant, que estima Montserrat.



De Castellvilarencs que hagin pujat aquest cim són molts, pro en la realitat tampoc són tants, segurament el que més vegades ha pujat al cim és en Joan Frontera (ell si pertany, al Grup Cavall Bernat de Montserrat), per sort per a mi, he pogut compartir aquesta dèria feta realitat amb ell, i esta clar que si no hagués estat així, tot seguiria sent un somni (Revista "El Brogit", novembre del 2007).

En el cim, és molt habitual trobar altres cordades, que fan alguna de les diferents vies que culminant en el cim.
El rápel, uns 60 metres força espectaculars.