LA CASTELLADA (Els 5 Castells de Montserrat).



Després d'haver fet l'Ermitanada, una ruta que segueix totes les ermites Montserratines, va sorgir l'idea de realitzar la Castellada, un recorregut que no es nou, ja que ha estat detallat en altres blogs i que ressegueix en una ruta circular els cinc castells (Collbató, Otger, Montserrat, Marro i la Guàrdia) que antigament formaren part de la muntanya de Montserrat.  Ara l'únic que farem és donar una vista més amplia del recorregut, tant en el seu traçat com en el seu contingut històric.
Pel que fa al traçat, no serà una feina gaire complicada, solament ens caldrà enllaçar aquestes fortaleses buscant els camins més adients per crear una ruta circular, que en general serà un circuit de dificultat alta, tant pel seu desnivell com pel seu llarg recorregut, doncs els punts a enllaçar estan situats a diferents punts del massis montserratí.
El que podem explicar, del contingut històric d'aquests castells ja és una tasca més complicada.  A dia d'avui els historiadors ja han fet nombrosos treballs, i es podria dir que poca cosa hi ha  per descobrir, alguns llibres  el que han fet és intentar polir els detalls, dels uns i dels altres, per treure una conclusió més verídica, tot i aixi al final sempre han quedat  qüestions sense resoldre. Dels cinc castells montserratins, pel que fa a la Guàrdia i Collbató, no hi ha dubte que realment foren fortificacions de caràcter feudal, dels altres tres la seva veritable historia ja es més dubtosa, i els historiadors de segles passats han creat forces controvèrsies entre ells. D'inici ja es complicat situar-los en el mapa, i buscar qualsevol vestigi de la seva existència,  fins i tot en el cas del castell de l'Otger, es creu que mai va tindre la categoria de castell, i no passa d'esser un simple torre de guaita. Els altres dos, el castell Marro i el castell de Montserrat, han esta confosos com un sol castell, i en el cas del primer la seva veritable ubicació sempre ha estat una incògnita.
 


RECORREGUT: Des del poble de Collbató pujarem fins el visible turó on era ubicat el CASTELL DE COLLBATÓ, a partir d'aquí tornarem al poble per anar a buscar la Drecera dels Graus, un sender que ens apropara al Camí Vell de Montserrat, també dit de les Bateries. Ben aviat trobarem un camí secundari que s'inicia a l'esquerra del principal. Amb una pujada moderada, el traçat ens portara fins sota mateix de l'ermita de Sant Joan i el camí que be del Pla de les Taràntules, (Estació Superior del Funicular de Sant Joan). Creuem la pista pavimentada i anem pujant per unes escales fins un collet entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior. Ens desviem uns metres per l'esquerra fins les ruïnes de l'ermita de Santa Magdalena, on es creu que antuvi si trobava el CASTELL D'OTGER. Baixem fins el collet i seguim per les Escales de Jacob i el Camí Nou de Sant Jeroni, retornem vers el Pla de les Taràntules i girem a l'esquerra en direcció a l'ermita de Santa Anna, on tot seguit trobem una cruïlla de camins, ens desviem a l'esquerra fins cercar el Pla de la Trinitat, on baixem fins l'entrada de l'ermita de Sant Dimes, antic CASTELL DE MONTSERRAT. Tornem al Pla de la Trinitat, i continuem pel GR-172 o Camí de l'Arrel. Aquest camí ens condueix fins el monestir de Santa Cecília, la historia diu que molt aprop si trobava el CASTELL MARRO. Cercarem de nou el GR, i anirem resseguint la muntanya per sota les grans parets de la cara nord, passarem a tocar la Roca Foradada i tot seguit el coll de Guirló, en direcció a Can Maçana. Uns metres després del coll girem a l'esquerra fins les ruïnes de l'ermita de Sant Pau Vell, on dalt d'un turó proper es troben les  restes que li quedant al CASTELL DE LA GUÀRDIA. Baixem al camí principal i fem uns metres a l'invers fins el coll de Guirló, des d'aquí ens arribem a l'Era dels Pallers i continuem per sota les roques dels Pallers fins trobar la canal del Pagès. Sortim de la canal i enfilem per la Plana Llarga, i ens desviem a l'esquerra passant pel costat del mas de can Salses. Una pista ample que passa pel mig dels oliverars ens conduïra fins a can Jorba, la Vinya Nova, i finalment el poble de Collbató.
 
 
Gravat  de Montserrat. Pier Baldi. 1668.
 
Castell de Collbató-Drecera Graus-Fontseca   1’10h-2,5km.
Fontseca-Castell de l'Otger 40’-1,5km.
Castell de l'Otger-Castell de Montserrat  45’-2km.
Castell de Montserrat-Castell Marro   1’30h-3km.
Castell Marro-Castell de la Guàrdia  3h-6km.
Castell de la Guàrdia-Can Jorba  2’30h-6km.
Can Jorba-Collbató  1’30h-4km.
Total 11 hores i 25 km, 1300 de desnivell.


Gravat antic de Montserrat amb la verge blanca.
 
 
 Pont de Monistrol i Montserrat. Segle XIX.
 
 
&&&&&&&&&&
 

CASTELL DE COLLBATÓ:
A llevant de la població, a la serra de les Obagues i damunt un dels contraforts occidentals de la roca del Corb, situat a 429 metres, s'aixequen les restes del castell de Collbató, avui reduïdes a un fragment de la torre mestra, de planta circular i construïda amb aparell disposat en filades, ben escairat, que podria ser del segle XI o de la primeria del XII.

Era un castell de petites dimensions, amb una torre semicircular voltada d'una muralla, la qual servia de paret d'algunes estances interiors. Tot i que es possible datar-lo de l'any 942, la primera prova documental és de 1113, quan el comte Guislabert, senyor de La Guàrdia, el va deixar en dot a la seva filla Ermessenda en casar-se. Els seus descendents, foren senyors de Collbató fins l'any 1292.
En temps de l’historiador Carreras i Candi (1862-1937), es conservaven altres restes diverses, per les quals considera que devia ser el castell més important de tots els de Montserrat.

 
&&&&&&&&&
 


Ermita de Sant Onofre d'Alexandre Laborde. (Montserrat 1806).
 
 
EL CASTELL OTGER.
El castell Otger sempre a estat un enigma pels historiadors, tan a l'hora de situar-lo, com en trobar unes dades que demostrin que fos una veritable fortalesa.
L'historiador Frai Argaiz, creu que aquest castell va esser anomenat d'Otger o Castell Otgario, perquè recordava la memòria del noble cavaller Othger Cataloz, en referencia a la llegenda dels Nou Barons de la Fama. A partir d'aquí, esmenta que te noticies del castell en tres escriptures de l'arxiu del monestir, que corresponent als anys 1042, 1211 i 1245, on s'esmenta el Castro Otgario, però nomes com indicador de límits de la Quadra de Sant Miquel, amb referencia a l'antiga capella d'aquest nom. A l'hora d'ubicar aquest castell, el mateix historiador ens diu que a l'any 1498, l'ermita de Santa Magdalena va ser traslladada a un lloc més habitable que el primitiu emplaçament, i aquesta fou construïda més amunt, recolzada en una roca, a l'indret de l’antic castell.
Altres historiadors indicant que res se sap dels senyors del castell, i que solament conserva el seu record la orografia de la muntanya. Es fa difícil de pensar que en el segle IX o X, es pugues bastir un castell a més de mil metres d'alçada, en un lloc tant abrupte com la muntanya de Montserrat. Lo més sensat es pensar que durant els segles XI i XII, hom fes servir aquest punt com a talaia, per el servei de guaita, amb senyals de foc i fum, i que aquesta talaia fos anomenada Castell Otger, sempre depenent del Castell de Collbató. El nom de la talaia o Castell de Otger perdura en unes escriptures, creant aixi moltes controvèrsies als historiadors, que han intentat esbrinar la seva ubicació i el seu origen sense gaire èxit.
 


CASTELL DE MONTSERRAT.
El Castell de Montserrat, es  un altre de les fortificacions montserratines amb molts dubtes sense aclarir. En alguns llocs surt anomenat com Castell de Montsiat o també com Castell del Diable, i fins i tot a estat anomenat com a Castell Marro, confonent-lo amb el castell que s'ubicava aprop de Santa Cecília. Es creu que dit castell estava situat en el lloc on avui dia hi ha l'antiga ermita de Sant Dimes, per sobre mateix del Monestir. Sembla ser que fou una fortificació ben diferent a les altres ubicades a la muntanya, ja que dos foren de regim feudal (Collbató i la Guàrdia), un altre no passa de ser una talaia (Otger) i el quart era destinat a protegir Santa Cecília (Marro), del castell anomenat de Montserrat, no se'n sap ni el seu origen.
L'historiador P.Muntades quant fa referencia aquest castell, parla del segle VIII i de que en Carlo Magno li dona el nom de Castell de Montsiat, tot i que sembla que aquestes dades tenen més de llegenda que d'història.
El Monestir de Montserrat iniciat al segle XI, al igual que d'altres abadies catalanes restava encerclada per muralles, la seva protecció arran de terra era bona, però per sobre les grans parets podria ser vulnerable. Es creu que el castell es construir com a protecció del Monestir, tot i que en alguns episodis de la seva història fou un arma de doble tall, ja que fou envaït per bandolers que a les hores assetjaven la basílica des de les alçades. No se sap la data en que fou vestida dita fortificació, si més no, ens consta segons uns documents que el15 de desembre del 1396 si va celebrar un acte en el qual el prior Vicenç de Ribes, en funció feudal, dona a Joan de Prat, representant del monestir el castell de la Guàrdia. Altres documents es remuntant anys posteriors, 1462,1472 i 1474. Algunes descripcions històriques fan esmena a que dit castell, comptava amb un pont llevadís, que el separava dels penyals per dificultar el seu accés, aixo es pot corrobora, ja que en una pintura del segle XVI, guardada al Museu de Toledo, es pot veure el castell amb unes torres i el pont, també en el llibre "Montserrat" de Verrié, és pot veure una pintura amb dit pont.
 


&&&&&&&&&&
 


CASTELL MARRO:
El monestir de Santa Cecília i el Castell Marro, són dues institucions  diferents però lligades per la historia. El Castell Marro fou el suport de l'abadia de Santa Cecília, la primera abadia establerta a la muntanya, en el segle X. Documentat el 942 a través de la donació al monestir, del qual havia esdevingut un mas el 1330, pel comte Sunyer I de Barcelona, a instàncies de la seva muller Riquilda. Es creu que el castell va deixar d'esser útil mitjan segle XVI i el mas va sobreviure, prenent com a nom el mateix que el del castell. L'historiador Frai Argaiz esmenta que l'any 1556, es van reparar els fonaments de l'església fent servir les ruïnes del castell.
La ubicació del castell no ha estat mai clara, alguns documents antics el situant entre la casa de la Calsina, la font de Santa Cecília i la carretera que va a can Maçana a tocar el camí de ferradura que venia de Manresa, en un lloc on el camí feia marrades, d'aquí el seu nom de Marro, tot i aixi no es descarta que dit castell avés estat adossat a la mateixa església de Santa Cecília.
 


CASTELL DE LA GUÀRDIA:
Un altre dels castells que s'aixecaren a Montserrat fou el castell Bonifaci, o Benefaci, anomenat aixi pels bons serveis que feia al seu al voltant, ja que restava assentat en un punt des del qual descobria i defensava les terres d'Igualada, Calaf i Manresa, segons l'historiador Frai Argáiz, amb el temps fou conegut també amb el nom de la Guàrdia, fent referencia a la amplitud de terreny que custodiava. El seu estratègic emplaçament, va ser bàsic per defensar la Catalunya Vella dels invasors musulmans.
Situat al cim del turó de Sant Pau Vell, es conserven actualment restes de murs, entre d'altres una paret de contenció del terreny realitzada amb pedra i amb aparell d'opus spicatum. Del castell també en romanen vestigis al costat de la capella de Sant Pau Vell, ran de terra assenyalant distribucions interiors, i alguns pocs murs.
Documentat l'any 931, els seus dominis incloïen els termes de la Guàrdia, Collbató (fins al segle XII) i el Bruc (fins al segle XIII). A partir de l'any 937 va passar a pertànyer al comte de Barcelona. En 1370 el rei Pere el Cerimoniós ho ven, juntament amb els termes de la Guàrdia i del Bruc, a la Abadia de Montserrat els quals el tenen adherit fins a finals del segle XIX.
 
 
&&&&&&&&&&
 
 
Restes del castell de Collbató.
 
 
Ermita de Sant Dimes, per sobre mateix del Monestir.
 


Sant Pau Vell, on  es conserven actualment restes de murs del Castell de la Guàrdia.
 
 
Masia de can Jorba, documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Va pertànyer durant molts segles al monestir de Montserrat, i va ser en aquesta casa on l'abat Blanch hi va fer amagar la Moreneta després de l'exclaustració de 1835.