El Salt de la Nina és un camí equipat, que fa referència a les parets que se situen per sobre del mateix, anomenades Roques del Salt de la Nina; un topònim prou curiós que ningú sap explicar.... serà que una noia es va despenyar per aquest abisme al ser perseguida per un home malvat, o serà.... que la mateixa noia li va fer el salt al seu xicot per alguna d'aquestes feréstegas raconades, segurament ni una cosa ni l'altre, així que no tindrem cap més remei que romandre amb aquesta incertitud.
En Ramon Ribera i Mariné, ja explicat aquest traçat en el seu llibre "Caminant a Montserrat" de l'any 1992. El traçat és el mateix que ell descriu fins passat el que es coneix com Salt de la Nina i poc després canal de l'Hort del Malany; avui dia el recorregut que continuava fins un collet entre el Camell dels Ecos i l'Eco Superior a deixat d'existir, per culpa de las desastroses pluges de l'any 2000, que arrossegaran muntanya avall gran quantitat de pedres, arbres i tot el que trobaren al seu pas. A partir d'aquest any de mal record, el recorregut del Salt de la Nina va romandre interromput per unes enormes esllavissades a l'alçada de la canal de l'Hort del Malany, llavors aprofitant algun dels antics equipaments, és va habilitar una canaleta que ja feien servir els escaladors, la qual puja vorejant l'agulla Estassen, fins arribar a un collet entre l'agulla i els Ecos. Com a nota curiosa, ens hem assabentat que l'Hort del Malany és una zona per sota de la faixa boscosa que porta el mateix nom i a tocar la canal homònima; on diuen que els pagesos de Marganell i Sant Cristòfol a les primeries del segle passat i plantaven les llavors de les patates, per tal de no tindre que fer llargs desplaçaments a altres comarques. Resumint, direm que aquest traçat al qual no se'l pot considerar camí, es un recorregut poc freqüentat que ressegueix una estreta faixa boscosa (Faixada del Malany), per sota de les altes parets dels Aurons, Roques del Salt de la Nina i pared Nord dels Ecos, un traçat que fan servir els escaladors per anar a les diverses vies d'aquest sector (Diedre Pericman, Esperó de l'Alba, Lola Vaqué, Aresta Fredi-Picazo etc, un total d’unes 24 vies, llargues i de dificultat alta). Avui dia el recorregut resta equipat amb una cadena i diverses cordes en estat bastant precari, per un terreny que tampoc dona gaire confiança i on es té que anar molt a l'aguait amb la caiguda de pedres, a tot això cal afegir que aquesta contrada és troba en un lloc molt obac i la majoria del traçat és presenta molt relliscós, augmentant la seva dificultat.







Flanqueig de cordes dins de la canal de l'Hort del Malany i per sota de l'agulla Estassen i Roques del Salt de la Nina
La Sigrid dins de la xemeneia. Per sota en Jordi i Xavier esperant el seu torn
En Xavier "Amunt", esforçant-se de valent per sortir de la xemeneia
La Sigrid i en Florenci, pujant la canaleta que voreja la paret de l'agulla Estassen