CASTELLCIR-CASTELL DE LA POPA

Des en el poble de Castellcir (Oficina d'Informació) prenem el Camí Vell de Sant Andreu, (rètols, els únics en tot el recorregut) per una pista que baixa dreta cap a llevant. Després d'haver creuat el Torrent d'Esplugues, s'arriba a una cruïlla. Per anar al castell de la Popa, prendrem el camí que surt a l'esquerra. Passem una tanca i travessem les propietats de ca l'Antoja, amb la casa a la dreta i un enrunat cobert a l'esquerra. En una nova cruïlla continuàrem pel camí de gregal, que és el més directe. A la poca estona podrem observar les runes de la Torrassa dels Moros, a la nostra esquerra. Poc després, en una esplanada amb lloses de pedra, un corriol poc visible s'enfila cap a gregal fins el Castell de la Popa.

Recorregut d'uns 10 quilometres, amb 350 metres de desnivell, que tot passejant podrem fer amb unes 3 hores de temps.

El castell de Castellcir, es troba estratègicament situat sobre una gran penya balmada a 840 m d’alçada.

La seva forma sembla la part posterior d’un vaixell. És per això que popularment és conegut com “Castell de la Popa".

Aquest nucli central, fou ampliat amb construccions successives que formaren un gran casal allargassat, i serviren de mas fins als anys quaranta del segle passat. Hi ha fotos de l’any 1920, on encara es veia en bon estat.



La Popa de Castellcir, data del s. X i no està en massa bon estat degut a l’espoliació continuada que va patir a començaments del segle XX.





Dalt del castell i en un extrem de la penya hi queden també les restes, actualment molt malmeses, de l’ermita romànica de Sant Martí de la Roca, documentada des del 1217 i ampliada i modificada en època gótica, probablement l’any 1531.

Dades de http://fermuntanya.blogspot.com





FERRADA DE LES DAMES i LA FORÇA DE LA NATURA.

El títol ideal seria. "la força de la natura contra els elements artificials", aixi o contrarestant les següents imatges.
El dia 9 d'octubre del 2010 fèiem la ferrada de les Dames a Montserrat sense cap contra temps, tot era normal. El dia després unes fortes pluges assolaven el massis montserratí, més de 108 litres per metre quadrat a la zona de Collbató, en altres llocs de la muntanya es va arribar als 160, tampoc es que sigui res d'excepcional, ja que a l'any 2000 els registres es quadruplicàvem, esta clar que llavors els efectes encara van ser més devastadors.

Pel que fa aquestes ultimes pluges els efectes també s'han deixat veure per arreu de la muntanya, un clar exemple es la via ferrada de les Dames, on la força de la natura a quedat patent, deixant en no res, alguns dels estris que fem servir els humans, per arribar a llocs on sense ells ens seria quasi impossible assolir, per la majoria de nosaltres.


La ferrada de les Dames esta situada dins de la canal de l'Artiga Baixa, el torrent recull les aigües d'aquesta canal a més de les de l'Artiga Alta, a l'inici de la torrentera els estralls ocasionats ja es preveu que per aquí hi va baixar molta aigua.



Arribats a la via els desperfectes segueixen estan a la vista. Sobre el retol i tenim un esglaó, que com queda clar falta a la pared, els altres restant més doblegats que abans i en estat precari, el que dificulta encara més l' ascensió d'aquest primer tram.



El segon tram també esta malmès, els bolos sicats han desaparegut tots, i algun tram de cable de vida i ancoratges estan a la deriva. La part final del cable esta molt tensa degut al gran pes de runa que te sobre.







L'inici del tram més llarg, ara és una gravera.


Una de les cadenes més gruixudes a estat totalment seccionada. A partir d'aquí la via segueix més o menys igual, ja que l'equipament esta fora de la línia central de la canal.

A dia d'avui la via ferrada de les Dames resta en estat precari i es perillós de fer-la, caldrà demanar informació de l'estat de la via, segurament els seus creadors no tardaran en prendre una decisió al respecte, però de moment caldrà anar amb atenció si decidim de visitar-la.