Descripció de la ruta; després d'uns anys de fer excursions més simples per la zona de Sant Salvador de les Espases, realitzo aquesta llarga ruta que enllaça tots els turons de la zona, des del Serrat del Cul de la Portadora, Puig de l'Hospici, Sant Salvador de les Espases i Puigventós. En total són tretze turons, amb l'opció de poder-ne fer catorze si d'entrada es fa el proper Tossal Rodo, tot i que el seu cim està molt tapat de vegetació. En total surt una excursió exigent de les que s'anomenen "trenca cames", de 22 quilòmetres i 1200 metres de desnivell. No es disposa de track, recomanable fer servir algun mapa de la zona, també es pot buscar en wikiloc rutes més curtes per trams.
Punt de sortida; aparcament de l'Aeri de Montserrat.
Detall del recorregut; Aeri de Montserrat ↑- Tossal Rodó (396 m) ↑- Bruixes (471 m) ↓- coll de la Portadora ↑- Cul de la Portadora (461 m) ↓- coll de l'Era de les Bruixes ↑- Turó de la Socarrada (519 m) ↓- coll de Roure ↑- Turó del Roure del Vent (510 m) ↑- Puig de l'Hospici (518 m) ↓- collet de S. Salvador ↑- Turó de coll de Bram (468 m) ↓- coll de Bram ↑- coll de S. Bernat ↑- Roques de l'Afrau (504 m) ↓- coll de S. Bernat ↑- Turó del Pla del Fideuer (502 m) ↓- Pla del Fideuer ↑- Puig Cendrós (493 m) ↓- Pla del Fideuer ↑- coll d'Oriol ↑- Turó de la Gronya (520 m) ↓- coll d'Oriol ↑- Creu de Saba (Puigventós) (595 m) ↑- La Creueta (Puigventós) (567 m) ↓- Pla del Fideuer ↑- coll de S. Bernat ↓- coll de Bram ↑- Sant Salvador de les Espases (413 m) ↓- coll de S. Salvador ↓- can Tobella ↑- Aeri de Montserrat.
Ja tenim a la vista els dos primers turons, deixo a la dreta el Tossal Rodó.
Pujant al turó de les Bruixes, tenim una primera panoràmica d'alguns dels turons que pujarem.
Turó de les Bruixes (471 metres).
Després de passar pel coll de la Portadora, pugem al turó del Cul de la Portadora (461 metres). Una portadora és un recipient de fusta amb dos agafadors, tradicionalment usat per a transportar els raïms collits en la verema, aquest turó de lluny sembla una portadora posada cap per avall.
Baixant del Cul de la Portadora passem pel coll de l'Era de les Bruixes, i enfilem fins al turó de la Socarrada (519 metres). El topònim segurament fa esmena a una zona cremada, els últims incendis esdevinguts varen ser els anys 1986 i 1994.
Després de passar pel turó de la Socarrada, passem pel coll de Roure, i ens arribem al turó del Roure del Vent (510 metres.)
A continuació ens trobem amb el Puig de l'Hospici (518 metres). Un nom que fa referència a un antic edifici situat per sobre de la urbanització de can Serra, datat entre els segles XVI i XVII fou una casa assistencial per als peregrins i vianants. Avui dia, solament quedant les restes d'unes parets tapades per la vegetació. Des d'aquí tenim una vista dels pròxims turons.
Fem un fort desnivell de baixada des del Puig de l'Hospici fins al collet de Sant Salvador, i pugem uns metres fins al turó de coll de Bram (468 metres). A la baixada creuarem el coll. Diu una llegenda que en una batalla "atraparen un escamot de moros al collet de Sant Salvador, els acorralaren i els mataren sota el coll de Bram", el lloc prengué aquest nom dels brams i gemecs que llançaven els sarraïns.
Des del mateix coll de Bram pugem fins al coll de Sant Bernat, topònim que fa referència a Bernat d'Aosta, de Menthon o de Montjoux. Va ser proclamat patró dels Alps, dels esquiadors i alpinistes per Pius XI el 1923. Des d'aquí podrem fer dos turons més. Per la dreta arribarem a les Roques de l'Afrau (504 metres).Una afrau és una fondalada o pas estret i no gaire llarg, entre dues muntanyes o penyals. Per l'esquerra arribarem al turó del Pla del Fideuer o de Sant Bernat (502 metres).
Vista de una part del recorregut, des del turó del Pla del Fideuer o de Sant Bernat.
================
Baixem fins al Pla del Fideuer des d'on podrem pujar fins al turó del Puig Cendrós (499 metres). Aquest cim està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC.
Pla del Fideuer, nom que agafà entre els segles XVIII i XIX perquè el propietari del terreny era un fideuer d'Olesa de Montserrat.
Arribant a coll d'Oriol tenim una primera vista del Puigventós el turó més alt del recorregut (606 metres). L'any 2000 la Fundació Territori i Paisatge (Caixa Catalunya) va adquirir aquesta muntanya i els seus vessants creant un espai de protecció de 192,68 hectàrees. Va ser inclòs al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de "Roques Blanques, Sant Salvador de les Espases (Montserrat)".
Des del coll d'Oriol, i abans de dirigir-nos al Puigventós, podrem assolir el turó de la Gronya (520 metres).
A tocar el coll d'Oriol podrem veure la masia de Puigventós. S'han trobat restes que situen el mas cap al 1386, i que s'anomenava Coll d'Oriol. L'any 1550 la família Puigventós va comprar la propietat. A finals del segle XIX i començament del XX, el mas va ser venut a Bonaventura Valls. L'any 1950 la masia de Puigventós s'abandonà i finalment s'ensorrà a mitjans dels anys setanta. El 14 de juliol de 2005 es va aprovar l'ordre amb la qual la finca de Puigventós es declarava com a refugi de fauna salvatge, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. La finca Puigventós està ubicada dins el PEIN Montserrat.
Des del mas de Puigventós caminem amb lleugera pujada fins a la Creu de Saba (595 metres), no és el punt més alt del Puigventós, però si el que té les millors vistes. El terreny on és situada s'anomenava en el segle XV "Sabat", nom del propietari. La primera creu de fusta és construir l'any 1950. L'actual que ja és la tercera fou instal·lada el 1970.
Baixem de la Creu de Saba pel mateix camí de pujada, a mig camí ens desviem a la dreta per anar fins a l'esperó rocós de la Creueta (567 metres).
Des de la Creueta retornem al Pla del Fideuer, coll de Sant Bernat, i coll de Bram, per dirigir-nos a Sant Salvador de les Espases.
Arribats a Sant Salvador de les Espases, tenim una panoràmica d'alguns dels turons que hem assolit. Sant Salvador de les Espases com a cim de 413 metres, està inclòs en el llistat dels 100 cims de la FEEC.
En època alt-medieval al turó de Sant Salvador de les Espases hi havia un dels castells estratègics que defensaven la frontera amb els sarraïns, situada al riu Llobregat. La fundació de l'ermita de Sant Salvador de les Espases i el seu nom, s'expliquen segons la tradició, per un miracle que va tenir lloc amb motiu d'una gran batalla que al segle X va enfrontar en aquest indret el comte de Barcelona Ramon Borrell contra els sarraïns. Diu la llegenda que, trobant-se les tropes cristianes acorralades, el comte va alçar els ulls al cel demanant clemència i aleshores se li va aparèixer el Salvador, que li prometé el seu ajut. Bon punt començava la batalla caigué del cel una abundant pluja d'espases de foc, que corrien en totes direccions vers els enemics. En memòria d'aquest fet s'aixecà alguns segles després l'ermita, documentada a partir el segle xiv, era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular.
Des de Sant Salvador de les Espases baixarem al torrent homònim, llavors pujarem fins al coll de Sant Salvador i davallarem fins al mas de can Tobella, per continuar planerament fins a l'Aeri de Montserrat.
.jpg)
.jpg)
