ESTANY DE SILS.

Descripció de la ruta; la proposta d'avui ens apropa al municipi de Sils, a la comarca de la Selva. Des del mateix poble podrem fer un bonic recorregut amb dos variants. El punt més interessant tant d'una com de l'altre és l'estany de Sils, la diferència està en la distància. La més llarga d'uns 15 quilòmetres ens aproparà fins al poble veí de Maçanet de la Selva, i la més curta una passejada d'uns 5 quilòmetres solament estarà dedicada a donar la volta a l'estany.
Aproximació en cotxe; des de Manresa prendrem l'Eix Transversal (C-25). A l'altura de Santa Coloma de Farners deixarem aquesta via i prendrem la sortida 228 per enllaçar amb la C-63 fins arribar al poble de Sils. Ens dirigirem a l'estació de RENFE de Sils on s'ha creat un centre d'informació de l'estany amb una exposició permanent. En total i tenim uns 110 quilòmetres de recorregut i un temps aproxima d'1 hora i 15 minuts.
Sils és un municipi i vila que es troba al fons de la plana selvatana. El seu terç meridional va estar ocupat fins a mitjan segle XIX per l'estany de Sils, on abocaven les aigües les rieres de Vallcanera, Caldes, Pins, el Rec Clar i La Torderola.
Iniciarem l'excursió des de l'estació de Renfe, on trobarem els primers rètols que informen del recorregut i les seves característiques. En uns deu minuts deixarem últimes cases del poble, i ens trobarem a l'entrada de la zona humida de l'estany de Sils o llac de Sils.
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/estanys-de-sils-macanet-les-mallorquines-8554751
Creuem un pont de fusta, i anem seguint una pista ampla per l'esquerra de l'estany envoltada de l'ombra dels pollancs. A la dreta podrem veure una torre de fusta per l'observació d'aus. Actualment la zona s'ha equipat amb tres aguaits, una torre-observatori, itineraris i rètols informatius.
En menys de dos quilòmetres de caminada trobarem una desviació a la dreta. Aquí tenim l'opció de triar entre fer una passejada al voltant del llac, o fer una ruta de més llargada, passant per Maçanet de la Selva, i retornant a Sils per l'altre costat de l'estany. Si triem l'opció curta, en aquest tram entre l'anada i la tornada trobarem les millors vistes de l'estany de Sils.
L'estany de Sils correspon al darrer vestigi del que era un antic llac natural situat al terme municipal de Sils i Maçanet de la Selva (la Selva), i que havia estat el llac més gran de Catalunya. L'antiga llacuna ja dessecada, era equiparable pel que fa a les seves dimensions a l'Estany de Banyoles. Malgrat la reduïda extensió actual dels aiguamolls residuals, l'estany de Sils és una de les zones humides més importants de l'interior de Catalunya.
Mapa de la zona.
Com moltes zones humides en el passat, aquest llac era vist com una zona malsana. Al llarg dels darrers segles es va intentar drenar el llac amb l'objectiu de guanyar noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme. Els intents de dessecació no varen reeixir fins a l'any 1851 quan es va construir la séquia que anava a desembocar a la riera de Santa Coloma. Les terres obtingudes amb la dessecació de l'estany es varen repartir entre la gent que havia construït la séquia.
Tanmateix, les aigües reapareixien tossudament cada cop que es produïen fortes pluges, i la zona va conservar, malgrat la intensa transformació experimentada, una notable riquesa florística i condicions adients per a seguir allotjant una interessant fauna aquàtica.
Amb el temps la conca de l'antic llac es va cobrir de prats de dalla, a on es deixava créixer l'herba pel ramat. Cap al darrer quart del segle XX les plantacions d'arbres per a usos comercials, pollancres i plàtans, varen substituir els camps de dalla originals.
A principis del segle XXI, mitjançant un projecte LIFE desenvolupat per l'Ajuntament de Sils i la Fundació Natura, amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s'ha recuperat una zona de llacunes i s'intenta potenciar els hàbitats naturals amb una gestió dels conreus (arbredes) més respectuosa amb els valors ambientals de l'espai.
------------
Forma part també de l'espai del PEIN "Estany de Sils" i de l'espai de la Xarxa Natura 2000 ES5120017 "Estany de Sils-Riera de Santa Coloma.
-------------
Una vegada passem al marge contrari de l'estany trobarem la pista que ve de Maçanet de la Selva, tot seguint la séquia retornarem al poble.

 

ESTANY DE MONTCORTÈS.

Descripció de la ruta: l'excursió és un recorregut circular, on el punt principal és l'estany de Montcortès. Altres punts d'interès són els diversos poblets que trobarem al nostre pas, amb esglésies, restes d'ermites, i castells. En total caminarem a prop de 13 quilòmetres, una mica més si donem la volta a l'estany, amb un total d'uns 400 metres de desnivell. En el track la ruta s'inicia des de Peramea, nosaltres per raons logístiques o vàrem fer des de la collada de Sant Antoni, a tocar el poble de Montcortès i amb vista a l'estany.

Aproximació amb cotxe: des de Manresa sortirem per la C-25, direcció Calaf. Aquí enllaçarem amb la C-1412a, fins arribar a Ponts, on continuarem per la C-1412b passant pel coll de Comiols, fins a Tremp. A partir d'aquí seguim per la C-13, passem la Pobla de Segur, i arribem a Senterada. Ara ens desviem a la dreta per la L-503, una carretera amb forces corbes que ens portarà fins a l'estany de Montcortès. En total tenim uns 157 quilòmetres, i 2 hores i 10 minuts de cotxe.

Aparcarem el cotxe en la collada de Sant Antoni. Podem optar en visitar l'estany ara a la sortida, o fer-ho a la tornada, i si no estem molt cansats donar-li la volta. Nosaltres o vàrem deixar pel final. Iniciem l'excursió planerament, i en pocs minuts ens trobem davant del poble de Montcortès. Montcortès o Montcortès de Pallars, és un poble de la comarca del Pallars Sobirà, el qual l'any 2013 tenia 26 habitants. El recorregut ens fa passar vora l'església de Sant Martí. El poble a més d'aquest edifici comte amb dues capelles més, la de Sant Sebastià, pràcticament abandonada, i la de la Mare de Déu dels Àngels, en ruïnes. En lloc destacat del poble hi ha el vell edifici conegut com a la Rectoria, que possiblement deu correspondre a l'antic castell.
Sortim del poble i continuem pel Camí a Betrui. Tot i una carretera estreta va fent el mateix recorregut, el nostre track va alternant trams de sender per tal d'evitar-la, i escurçar la distància de l'excursió. El sender que ara seguim acaba enllaçant amb la carretera, ja en vistes de Betrui. Per arribar al poble haurem de fer uns metres de carretera. Arribem a Betrui un poble de 17 habitants (2013), situat a 1065 metres d'altitud, en una posició bastant planera i amb bones vistes al Pla de Corts. L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve. En la població també existeix una capella privada dedicada a Sant Josep, i queden les restes d'una altra antiga capella on es venera a Sant Antoni de Pàdua. A la sortida del poble, prenem un sender a la dreta que ens estalviarà un tram de carretera. Al final d'aquest corriol continuarem uns metres per la carretera, i tot seguit el tornem a seguir ara per l'esquerra de l'asfalt. Continuem per trams de bosc tot vorejant camps de cereals, passem per davant de la masia d'en Jaume, i deixem a l'esquerra la desviació al poble de Balestui. Uns metres després, ja veiem davant nostre enlairat el poble de Peramea.

Peramea és una vila de 83 habitants, a la comarca del Pallars Sobirà. Passejant pels seus carrers, podrem veure l'església parroquial d'origen romànic de Sant Cristòfol de Peramea, antigament dedicada a Sant Joan, a més de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc. El poble estava coronat pel Castell de Peramea, i a l'extrem sud de la vila resten les ruïnes de la Torre del Colomer, també medieval.
-----------
Peramea.
Sant Cristòfol de Peramea.
----------
Sortirem del poble seguint la carretera que mena a Montcortès, amb vistes a la Geganta Dormida.
La Geganta Dormida.
En pocs metres deixem la carretera i continuem per l'esquerra, passant a tocar la Font de Sant Cristòfol.
No gaire més enllà de la font trobem una cruïlla. Per l'esquerra podem fer un curt tram d'anada i tornada, per visitar el Dolmen de la Cabana de la Mosquera.
Retornem a l'última cruïlla, i continuem de baixada per la dreta fins a passar la Creu del Pujol. Uns metres més endavant trobem una desviació a l'esquerra a la casa del Pujol, nosaltres seguim per la dreta, deixant la pista ampla per continuar per un corriol.
Per una zona boscosa i ombrívola, arribarem al poble de Cortscastell. Al poble hi ha l'església de Santa Anna, i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu del Roser de Cortscastell, a l'extrem sud-oriental.
A partir d'aquí continuarem pel sender per un tram boscos força aclarit, fins a retornar a Montcortès. Fins al poble ens queden un parell de quilòmetres de pujada, on trobarem la major part de desnivell de l'excursió.
Des de Montcortès retornem al cotxe, i aprofitem per donar la volta a l'estany. L'estany de Montcortès d'origen càrstic és un paratge de gran bellesa, i d'un gran interès geològic i faunístic.
El seu perímetre gairebé circular és de 1.320 metres, i la fondària màxima és de 30 metres. L'espai protegit té una extensió de 46 hectàrees. Juntament amb els estanys de Basturs i el de Banyoles, són els únics llacs naturals d'origen no glacial amb aigües permanents de tot Catalunya. 

Subscriure's a: Missatges (Atom)