SANTA PERPETUA DE VESPELLA I LA RIERA DE SORREIGS.

Descripció de la ruta; Interessant sortida apta per a tots els públics, on trobarem un bell mirador a l'inici, i tot seguit visitarem l'ermita de Santa Perpetua de Vespella. Després anirem a trobar la riera de Sorreigs, i ens arribarem al Gorg Negre (algun pas equipat amb cable, per no mullar-nos els peus), desfarem un tros de camí, i continuarem riera a vall fins a retrobar el punt d'inici. Excursió d'una mica més de 10 quilòmetres, amb un desnivell proper als 400 metres, que majoritàriament trobarem a l'inici del recorregut.
Aproximació en cotxe; des de Manresa prendrem l'Eix Transversal (C-25), direcció Vic. A l'entrada d'aquesta localitat deixem la C-25 a la dreta i enllacem amb la C-17, direcció Ripoll. Ben aviat deixem aquesta via i prenem la sortida que ens indica la carretera BV-4602, en direcció a Santa Cecília de Voltregà. Un parell de quilòmetres després del poble, haurem de cercar una pista a l'esquerra de la carretera amb un rètol que ens indica el nom de vàries cases, i de l'ermita de Santa Perpetua. Podrem deixar el cotxe uns metres després de la carretera, al costat mateix de la pista. En total i tenim uns 60 quilometres, i 45 minuts de cotxe.
Descripció de la ruta; una vegada aparcat el cotxe, baixarem uns metres fins a trobar una passera que ens servirà per creuar la riera de Sorreigs. La riera de Sorreigs neix al terme de Sant Boi de Lluçanès. A mesura que avança cap a llevant, la seva vall es va ampliant i va a desembocar per la dreta en el riu Ter, als voltants de Manlleu.
Seguirem la pista per l'esquerra, tenint en compte que de tornada arribarem aquest mateix punt pel camí que ara ens queda a la dreta. Iniciem una pujada suau, deixant a la dreta la casa dels Terrers. Sempre per pista ampla deixem una segona casa a la dreta, anomenada els Camps. A partir d'aquesta casa la pujada s'intensifica, i és en aquest tram d'un quilòmetre on trobarem quasi tot el desnivell del recorregut.
Fem un parell de girades força marcades, i deixem a la dreta el mas del Forat. Passada aquesta casa haurem de deixar la pista ampla i cercar un corriol a l'esquerra, amb una pujada dreta que ben aviat ens portarà a sobre d'una cinglera. Tot i que continuarem pujant, el camí que ressegueix el cingle té un desnivell més suau. Al final de l'espadat, trobem una cruïlla amb un rètol que ens indica el Mirador de Pere Vila Farrés.
El mirador es troba a la punta de la cinglera, per arribar-hi haurem de baixar uns metres. Des d'aquí, tenim unes bones panoràmiques del Collsacabra i el Montseny. Clavades a la roca hi ha tres creus de ferro, la imatge d'un personatge i un gall, segurament tots aquests elements van lligats a una història, on el tal Pere i deu tenir alguna cosa a veure, però que jo desconec.
Desfem el camí fins a l'última cruïlla, i continuem pujant uns metres més fins a l'ermita de Santa Perpetua de Vespella.
L'ermita que pertany a la parròquia de Vespella està situada a 790 metres d'altitud, dins del terme municipal de Gurb. L'edifici original data del segle XII, des d'aleshores ha sofert reparacions que, sobretot, a part de les recents del 2016, vénen dels segles XVII i XVIII. Una vegada visitada l'ermita i els seus voltants, continuarem el recorregut fent uns pocs metres per una pista ampla, que arriba a l'ermita pel costat contrari al que nosaltres hi hem arribat. Haurem de trobar un sender a la dreta, que ens farà canviar de vessant entrant dins de la Baga de Santa Perpetua.
El camí baixa dret fins a trobar una pista ampla, que és la mateixa que hem deixat abans de pujar a l'ermita. Seguirem aquesta pista que en pocs metres ens farà creuar el Rec de la Tuta, una torrentera que anirem seguint de baixada a certa alçada, fins al seu punt d'unió amb la riera de Sorreigs. Arribem a una cruïlla de pistes, davant mateix de les Granges d'Angelats. Nosaltres seguirem per l'esquerra, a la tornada passarem molt a prop d'aquesta cruïlla, per la pista que ara queda a la nostra dreta.
A mesura que anem caminant per aquesta pista, ens anirem acostant a la riera de Sorreigs. En algun punt fins i tot la pista creua la riera, i segons el cabal podríem tenir problemes per passar. Deixem dos camins amples a la dreta i continuem vorejant la riera, fins a trobar un punt on haurem de deixar la pista ampla i baixar per un corriol fins a la riera.
A partir d'aquí el recorregut es torna un xic salvatge i aventurer, on en alguns punts i a tocar el corrent d'aigua haurem d'intuir el camí a seguir.
Arribem a l'indret de la Font de la Gorga Blava, aquí haurem de creuar, la riera per sobre d'una llastra rocosa on l'aigua regalima sense cap profunditat, tot i això la dificultat de no mullar-nos gaire, dependrà del cabal que porti la riera en aquest moment.
Una vegada creuada la riera posarem atenció, ja que a la nostra dreta i tenim el camí que farem servir de tornada.
----------
Ara solament ens queden uns tres-cents metres de riera en direcció ascendent fins arribar al Gorg Negre, punt emblemàtic de la riera de Sorreigs.
Alguna gent de bona fe, ha instal·lat vora la paret un seguit de passamans que en més d'un lloc ens ajudaran a no posar els peus dins de l'aigua.
------------
El Gorg Negre és un paratge de gran bellesa, que ha generat diverses llegendes com que és un gorg de profunditat insondable. Es deia que en els gorgs més profunds i inaccessibles s'hi reunien les bruixes, per congriar les tempestes i les pedregades que queien a la Plana de Vic.
Desfem el camí fins a la cruïlla abans esmentada, i ens desviem per l'esquerra deixant la riera sota nostre. Creuem un torrent secundari, i pugem uns metres fins a trobar una pista ampla que ressegueix per sota d'unes cingleres. Per camí planer arribem al mas de Pujolís.
Passada aquesta casa trobem una cruïlla de pistes, que seguirem per la dreta per davant tenim la casa de Puigpelat. Anem baixant fins a retrobar la riera de Sorreigs a tocar la casa d'Angelats, i molt a prop del camí que hem fet d'anada.
Riera de Sorreigs.
Continuem per la pista ampla, sempre a prop de la riera. A l'alçada del mas de Puigví, deixem la pista i continuem per un sender que passa per sota la casa, tot seguit creuem la pista ampla que va a la casa, i passem per un petit pont de pedra.
Seguim per un sender que va paral·lel a la pista i a la riera, fins a retrobar el camí que hem fet de sortida a pocs metres d'on hem deixat el cotxe.

VF ROCA DE LA CREU (RIBES DE FRESER).


Descripció de la ruta; via ferrada situada a tocar el poble de Ribes de Freser, inaugurada l'1 d'abril del 2017, per l'Ajuntament de la població. Les ressenyes parlen de dos itineraris equipats, de primer aquesta via ferrada, i una continuació anomenada Camí equipat Castell de Segura; en realitat per la gent que faci la ferrada el camí equipat és una continuació de la via, amb una dificultat més assequible. La via ferrada en general és de nivell baix, ideal per iniciar-se. Tot i que en algunes ressenyes la presenten amb una dificultat de K3, comparant amb vies d'aquest nivell, el meu parer és que no arriba aquesta categoría, i es quedaria en un K2 (alt). La dificultat de la via la trobem en el primer tram, el més vertical, on trobem tres passos diferenciats on haurem de tibar per arribar al següent esglaó, però sense donar-li categoria de desplom al pas, ja que no tenen continuïtat. La ferrada és entretinguda, ben equipada i amb unes bones vistes. Sense presses la podrem fer en un parell d'hores.

Aproximació a la via ferrada; arribats a la població de Ribes de Freser entrem per la dreta (carretera de Bruguera), creuem un pont sobre el riu Freser, i trobem un bon aparcament a la dreta a tocar l'Oficina de Turisme. Des d'aquí farem una passejada tot cercant l'església de Santa Maria, i l'Ajuntament. Després de passar l'església continuem pel carrer Bonavista, la primera impressió és la d'un carrer sense sortida, haurem de girar a la dreta i pujar per unes escales un xic amagades, que ens fan sortir de la zona urbana, i en breus minuts un sender força dret ens apropa a l'inici de la via, on trobem un plafó informatiu.

Inici de la ferrada; des del mateix peu de via, observem dalt d'una agulla rocosa la creu que dóna nom al lloc. Els primers metres són de tràmit, fins arribar al mur vertical. 

Des d'aquí fins a la creu i trobarem la màxima dificultat de la via, amb tres passos diferenciats on haurem de fer una mica de força per superar-los.

Roca de la Creu i Ribes de Freser.

Arribats dalt de l'agulla, haurem de baixar uns metres fins a una bretxa on trobem un petit pont de fusta d'uns 3 metres, tot seguit haurem de tornar a pujar.

A continuació trobem un flanqueig, i tornem a pujar fins al crestall.
-----------
----------
-----------
-----------
----------
-----------

Ara flanquejant amb algun puja i baixa i arribem al final de la via, on trobem un pont nepalí d'uns 14 metres, molt fàcil i a escassa altura. 

A la sortida del pont enllacem amb el que s'anomena Camí equipat Castell de Segura, realment sembla més la continuació de la ferrada. En aquest punt, hi ha un sender que ens retornaria a l'inici de la via. Aquest últim tram, és més fàcil que el que hem fet fins ara.

Per uns ressalts poc difícils arribem a un segon pont, aquest una mica més llarg d'uns 18 metres. A partir d'aquí algunes grimpades fàcils amb cable de vida, ens porten a la part alta del serrat, on es dóna per acabat el tram equipat.

Per retornar al poble haurem de caminar una mitja hora, de primer una mica de pujada fins a un turó on i veiem les restes del Castell de Segura. Continuarem de baixada dreta tot seguint uns senyals de color blau, fins arribar al poble.