esgarrapacrestes

D'acord amb la nova normativa del Patronat de la Muntanya de Montserrat, el Torrent Santa Maria, a estat desequipat.

El massís de Montserrat presenta diverses torrenteres i canals que davallen des de les parts més altes, buscant altres torrents i rieres més importants que en algun punt acaben confluint amb el riu Llobregat. El torrent de Santa Maria o Vallmala, és la línia hidrogràfica més important del massís montserratí, amb quasi sis quilòmetres de longitud s’inicia molt a prop de l’ermita de Sant Jeroni, des d’aquí amb unes pendents suaus divideix la muntanya en dos parts diferents, deixant a la dreta el Serrat de l’Alzina de les Paparres (Tebes), i a l’esquerra la Serra de les Lluernes (Tebaida), fins a creuar el Pla dels Ocells, punt on el torrent deixa el seu traçat suau i força planer, canviant totalment la seua fisonomía, fins a esdevenir una torrentera engorjada i vertical. Avui dia, en la zona del monestir el torrent s’ha canalitzat per un pas subterrani, per tal d’evitar desastres com els ocorreguts durant els aiguats de l’any 2000. Passada la basílica el torrent reapareix en una zona més oberta, amb nombrosos saltants verticals, fins a la part final on s’ajunta amb el Llobregat, a l’alçada de l’Estació inferior de l’Aeri.

En alguns mapes i guies, trobarem que el torrent de Santa Maria surt topografiat com a Vallmala, sembla que aquest últim topònim solament fa referencia al que és la part central del torrent, un tram que quedaria situat des del Pla dels Ocells, passant pel Trencabarrals i per sota de la zona de Gorros, fins a tocar el monestir.

Aproximació; des de l’Estació inferior de l’Aeri, on i podem arribar amb cotxe o en tren, tenim dues formes per arribar a l’inici del descens. A) fent servir l’Aeri fins al monestir, solament bitllet d’anada i preu elevat, llavors des de l’Estació superior caldrà baixar uns metres pel Camí de la Santa Cova, o plan B), més econòmic, pujant des de la Colònia Gomis, pel Camí de les Aigües fins a enllaçar amb el Camí de la Santa Cova a pocs metres de l’inici del descens, fort desnivell de pujada, i una hora i mitja de camí.

El descens s’inicia a tocar el Camí de la Santa Cova, sota mateix de l’Estació inferior del Funicular. Abans s’iniciava molt a prop del Pla dels Ocells, però des de l’any 2008 es varen establir unes normes de regulació que prohibeixen realitzar la part superior.

Des de la placeta de l’Estació inferior del Funicular de la Santa Cova, buscarem la primera reunió instal·lada en un arbre, a l’esquerra orogràfica del torrent. El primer ràpel és de 16 metres, fins a arribar a una repisa, on i trobem un passamà que ens apropa al següent ràpel de 22 metres. Aquesta desviació de la línia de descens és lògica, ja que així evitarem un gorg d’aigües fecals. A la dreta del ràpel hi ha una corda fitxa, que ens pot ajudar a l’hora de recuperar corda, i evitar que s’embruti amb l’aigua negra.

__________

En alguns trams podem trobar el torrent força vestit de vegetació, a més de les restes d’antigues canalitzacions d’aigua, i estris varis, majoritariament deixalles que arrossega l’aigua des de la part superior, fins i tot algun tros de cotxe, que va sortir mal parat dels aiguats de l’any 2000. Tot seguit farem ràpels de 15, 10 i 20 metres, fins arribar a un dels més llargs amb 30 metres, posarem atenció, ja que tenim un curt flanqueig amb passamà fins a la reunió.

_________

Continuem amb dos ràpels més de 20 i 15 metres. A partir d’ara la vegetació és més exuberant, arbustos, esbarzers i ortigues, que en alguns trams ens faran pensar el lloc més idoni per continuar baixant. Començarem a trobar restes de l’equipament de la ferrada Fuentsanta, la majoria de cables i grapes estan en estat precari, ja que aquesta via no té cap manteniment, i el lloc per on passa és molt exposat a l’erosió. Realitzem un seguit de desgrimpades entre caos de roca i un forat, per una zona humida on normalment i baixa una mica d’aigua. Tornem a trobar un seguit de ràpels de 7,15, 10, 15 i 8 metres, alguns d’ells evitables si fem servir l’equipament de la ferrada. Ja molt a prop del final, trobem un altre ràpel de 30 metres força vertical, i paral·lel a l’antiga via ferrada.

_________

Més desgrimpades i un últim ràpel de 10 metres, ens acosten a la part final del torrent, en una zona ja més planera. Sortim del torrent per l’esquerra passant per l’interior d’una estètica balma, on trobem un sender que voreja una antiga zona d’horts avui dia abandonats, fins arribar a la carretera C-55, a tocar l’aparcament de cotxes. El descens es pot realitzar en unes 4 hores, haurem de portar una corda de 60 metres o (30+30), també és interessant portar algun estri per desbrossar, i material per improvisar algun ràpel, ja que les instal·lacions poden haver sofert algun canvi.

Restes de la ferrada Fuensanta.

_________

El torrent d’Estiula, més conegut com a torrent de la Cabana, fen referencia a una masia propera, es un petit rierol afluent del riu Merdàs, que després de creuar el poble de Campdevànol, s’aiguabarreja amb el riu Freser. El recorregut del torrent de la Cabana és d’un gran interès natural, presentant llocs ombrívols i humits, amb una vegetació de ribera exuberant, on l’ espècie més present es el vern, un arbre caducifoli que pot arribar als trenta metres d’alçada. Un altre dels atractius del recorregut, son els 7 gorgs que trobarem durant la primera part del traçat, petites bases d’aigües fresques i transparents, algunes amb saltants de gran bellesa.

Aproximació amb cotxe; Des de la Catalunya Central ens dirigirem a la comarca del Ripollès (C-25), passant Vic (Osona), (C-17), fins a Ripoll i poc després Campdevànol. Uns 85 quilometres i 1 hora de temps. Des d’aquesta población, prendrem la GI-401 direcció Gombrèn. Després d’uns dos quilometres i abans d’arribar al càmping Pirinenc, trobem una pista a l’esquerra que en pocs metres arriba a la zona d’esbarjo de la Font del Querol, on es pot aparcar el cotxe previ pagament.

NOTA; El torrent de la Cabana ha estat des de fa uns anys, un dels espais naturals amb major freqüentació de la comarca, en èpoques estiuenques l’atractiu de poder-se remullar en els nombrosos gorgs col·lapsava de cotxes vorals de carreteres i entrades de camins, per això l’any 2012 els ajuntaments de Campdevànol, les Llosses i els propietaris de la zona, han acordat regular la circulació amb una barrera automàtica a l'aparcament de la font del Querol.
La idea pot semblar adequada, treure ingressos per poder conservar una zona d’interès natural sempre és d’agrair, el que ja no sembla tan adequat és l’elevat cost de l’aparcament (10 euros per cotxe), possiblement el preu més elevat de tots els aparcaments d’aquest tipus, que hi ha pel nostre país. Una alternativa és aparcar al poble, llavors haurem de caminar uns 4 quilometres més, entre anar i tornar, estacionar el cotxe en altres llocs, comporta un alt risc de què siguem multats.

Font del Querol.

Recorregut; Tot el traçat està perfectament senyalitzat, amb plafons informatius i marques de color groc. El recorregut consta de 9,2 quilòmetres que es poden realitzar en unes 3 hores, superant un desnivell no gaire alt, tan sols uns 220 metres.
L’itinerari és circular i l’iniciem des de l’aparcament de la Font del Querol, es pot visitar aquesta font situada a uns cinc-cents metres del cotxe. En els primers metres de recorregut el camí se separa una mica del torrent, fins arribar a la Formatgeria Bac d'Estiula (Mas Cal Paraire), on es poden adquirir diversos productes lactis. Pocs metres després de la masia, s’inicia el camí que ens portara als gorgs del Torrent de la Cabana. En mitja hora arribarem al Gorg de la Cabana, un dels més concorreguts. Tot seguit en poc més de cinc minuts, trobem el Gorg de la Tosca. El pròxim bassal està a uns quinze minuts, i és el Gorg de l’Olla, a tocar i trobem el Gorg de la Bauma, i deu minuts després arribem al Gorg del Forat, ara solament queden els dos gorgs del Colomer, el petit i el gran, aquest últim amb un bonic saltant. Fins aquí, haurem invertit 1 hora i 45 minuts de temps. Tenim l’opció de retornar pel mateix camí, quasi tot de baixada o fer la ruta circular amb una mica més de pujada, però amb un quilometro menys de recorregut. Per fer la ruta circular, des del Gorg del Colomer cercarem una pista més ampla a la dreta orogràfica del torrent. Tot i que de primer baixa, la pista inicia una lleugera pujada pels faldars del serrat de l’Auró, passant per dos miradors fins arribar al collet del Daguí, i poc després la masia de Gausacs, des del coll iniciarem un tram de baixada que ja no abandonem fins a retornar al cotxe.