El barranc de Sarah, esta situat molt a prop de l'embassament de Canyelles. Per arribar amb cotxe, farem servir la mateixa aproximació que la de les vies ferrades de la zona de la Pertusa-Corça-Ager. Un enllaç ideal i lògic, es fer primer la via ferrada Olmo-Urquiza en el barranc de la Pardina i en finalitzar la via, continuar torrent amunt fins anar a trobar el barranc, una vegada finalitzat retornarem al mateix camí d'aproximació a la via ferrada.
Vista del barranc de Sarah, des del camí d'aproximació a la via ferrada Olmo-Urquiza.
El barranc de Sarah va estar equipat a l'any 1998, pels companys Olmo i Urquiza, els mateixos creadors de la via ferrada que farem servir per arribar al barranc, normalment resta sec, i durant l'estiu es molt calorós. Per fer el descens ens caldran un parell de cordes de 30 metres. El rapel més llarg es d'un 27 metres.
http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_sara.htm
Una vegada finalitzada la via ferrada Olmo-Urquiza, continuarem pel barranc de la Pardina en sentit ascendent, tot seguint algunes marques blanques amb un punt vermell.
Ja sortint del torrent, entrem en una zona de grans blocs anomenada, Els Amorriadors.
Deixem enrere el torrent per sortir a uns camps de cultiu, molt a prop d'una pista amb bones vistes del Montsec.
Passem a tocar una casa abandonada, per sobre veiem les ruïnes del castell de Sant Llorenç, a partir d'aquí tindrem que anar a buscar el segon barranc que davalla en direcció al embassament de Canyelles.
Després de baixar uns dos cents metres per dins del torrent, arribem a l'inici de la part equipada del barranc. Des de la sortida de la ferrada fins aquí, i haurem invertit una hora de camí.
El primer ràpel de 23 metres té una entrada delicada, tot i aixi a dia d'avui esta en perfectes condicions i molt ben assegurat.
Vista des de sota del ràpel de 23 metres.
El segon ràpel es quasi seguit del primer, essen el més llarg del descens amb 27 metres d'altura.
Detall del ràpel més llarg.
A continuació un parell de salts, de 9 i 13 metres.
Tot seguit trobem el ràpel més espectacular del recorregut, un volat de 19 metres.
Un altre ràpel, ja no tant vertical de 17 metres.
Últims ràpels, de 11 i 17 metres.
I en acaba el descens, unes bones vistes del Montsec d'Estall, amb unes agulles que ens recorden a les que varem veure al barranc del Mascun (Rodellar).
La via ferrada Rotwand és troba situada a la zona del Catinacio Rosengarten, a la Vall di Fassa. Per arribar a la via sense un gran esforç físic, sortirem de Passo Costalunga, per prendre un telecadira fins el refugi Paolina, i aixi estalviar alguns metres de desnivell positiu. Tot i que nosaltres solament varem fer aquesta ferrada, el recorregut més interessant es enllaçar la via ferrada Cresta del Masare i la Rotwand, deixant un traçat molt complet, i d'alt nivell.
Des del refugi Paolina, seguirem pel sender (N º 539, i després el 549) passant pel costat del monument a Christomannos.
Des del monument i per terreny planer, arribarem al Refugi de Roda di Vael, un petit hotel en mig de les muntanyes.
A l'esquerra del refugi, haurem deixat el camí que ens portaria a la ferrada Masare, tot i que al final de la ferrada Rotwand, també podrien enllaçar amb aquest itinerari però en sentit invers. Per camí planer, passarem per sota las grans parets de la Roda di Vael.
Passada la gran paret rocosa, començarem a pujar fins el Passo di Vaiolon, a 2550 metres i on trobarem l'inici de la via.
La via ferrada Rotwand, és una ascensió directa al cim de la Roda di Vael. Es tracta d'una via sense esglaons, solament amb cable de vida.
Punt culminant del cim de la Roda di Vael, a 2.806 metres.
La baixada la farem per la part oposada del cim, on i trobarem un equipament més habitual (escales i esglaons).
En finalitzar la via, caminarem de baixada direcció al refugi, a la dreta veurem els rètols que indican la ferrada del Masare. 
