BARRANC DE SARAH-LA PERTUSA-ÀGER.

El barranc de Sarah, esta situat molt a prop de l'embassament de Canyelles. Per arribar amb cotxe, farem servir la mateixa aproximació que la de les vies ferrades de la zona de la Pertusa-Corça-Ager. Un enllaç ideal i lògic, es fer primer la via ferrada Olmo-Urquiza en el barranc de la Pardina i en finalitzar la via, continuar torrent amunt fins anar a trobar el barranc, una vegada finalitzat retornarem al mateix camí d'aproximació a la via ferrada.


Vista del barranc de Sarah, des del camí d'aproximació a la via ferrada Olmo-Urquiza.

El barranc de Sarah va estar equipat a l'any 1998, pels companys Olmo i Urquiza, els mateixos creadors de la via ferrada que farem servir per arribar al barranc, normalment resta sec, i durant l'estiu es molt calorós. Per fer el descens ens caldran un parell de cordes de 30 metres. El rapel més llarg es d'un 27 metres.



http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/barranco_de_sara.htm

Una vegada finalitzada la via ferrada Olmo-Urquiza, continuarem pel barranc de la Pardina en sentit ascendent, tot seguint algunes marques blanques amb un punt vermell.

Ja sortint del torrent, entrem en una zona de grans blocs anomenada, Els Amorriadors.

Deixem enrere el torrent per sortir a uns camps de cultiu, molt a prop d'una pista amb bones vistes del Montsec.

Passem a tocar una casa abandonada, per sobre veiem les ruïnes del castell de Sant Llorenç, a partir d'aquí tindrem que anar a buscar el segon barranc que davalla en direcció al embassament de Canyelles.

Després de baixar uns dos cents metres per dins del torrent, arribem a l'inici de la part equipada del barranc. Des de la sortida de la ferrada fins aquí, i haurem invertit una hora de camí.

El primer ràpel de 23 metres té una entrada delicada, tot i aixi a dia d'avui esta en perfectes condicions i molt ben assegurat.

Vista des de sota del ràpel de 23 metres.

El segon ràpel es quasi seguit del primer, essen el més llarg del descens amb 27 metres d'altura.

Detall del ràpel més llarg.

A continuació un parell de salts, de 9 i 13 metres.



Tot seguit trobem el ràpel més espectacular del recorregut, un volat de 19 metres.



Un altre ràpel, ja no tant vertical de 17 metres.



Últims ràpels, de 11 i 17 metres.


I en acaba el descens, unes bones vistes del Montsec d'Estall, amb unes agulles que ens recorden a les que varem veure al barranc del Mascun (Rodellar).

CASTELLCIR-CASTELL DE LA POPA

Des en el poble de Castellcir (Oficina d'Informació) prenem el Camí Vell de Sant Andreu, (rètols, els únics en tot el recorregut) per una pista que baixa dreta cap a llevant. Després d'haver creuat el Torrent d'Esplugues, s'arriba a una cruïlla. Per anar al castell de la Popa, prendrem el camí que surt a l'esquerra. Passem una tanca i travessem les propietats de ca l'Antoja, amb la casa a la dreta i un enrunat cobert a l'esquerra. En una nova cruïlla continuàrem pel camí de gregal, que és el més directe. A la poca estona podrem observar les runes de la Torrassa dels Moros, a la nostra esquerra. Poc després, en una esplanada amb lloses de pedra, un corriol poc visible s'enfila cap a gregal fins el Castell de la Popa.

Recorregut d'uns 10 quilometres, amb 350 metres de desnivell, que tot passejant podrem fer amb unes 3 hores de temps.

El castell de Castellcir, es troba estratègicament situat sobre una gran penya balmada a 840 m d’alçada.

La seva forma sembla la part posterior d’un vaixell. És per això que popularment és conegut com “Castell de la Popa".

Aquest nucli central, fou ampliat amb construccions successives que formaren un gran casal allargassat, i serviren de mas fins als anys quaranta del segle passat. Hi ha fotos de l’any 1920, on encara es veia en bon estat.



La Popa de Castellcir, data del s. X i no està en massa bon estat degut a l’espoliació continuada que va patir a començaments del segle XX.





Dalt del castell i en un extrem de la penya hi queden també les restes, actualment molt malmeses, de l’ermita romànica de Sant Martí de la Roca, documentada des del 1217 i ampliada i modificada en època gótica, probablement l’any 1531.

Dades de http://fermuntanya.blogspot.com