ELS PALLERS

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

La carena dels Pallers (750 metres) és troba a la zona occidental del massís de Montserrat. Aquesta carena esta formada per diverses agulloles pètries, que recorden la forma de petits pallers. En Joan Amades, en el llibre "Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans" de l'EDITORIAL FARELL, ens explica una llegenda que fa referència aquestes curioses formacions.

Temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici que no hi havia res segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivia una família de gegants anomentas els Regirarocs, que eren força agradats del que no era seu, i com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïns propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no s'hagin vist d'altres de tan grans. Els seus veÏns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, feien cada aixafada de contraris que feia federat.
Heus ací que un dia els grans pallers van ésser tornats de pedra i els Regirarocs precipitats al fons de l'avenc dels Pouetons, com a càstig de llurs malifetes, i com a exemple que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri.

Detall de la zona

Els Pallers

Perspectiva de la carena dels Pallers, des del Camí del Refugi

En Marceli al peu d'un dels Pallers

Caminant per la carena dels Pallers

Vista amb orientació al sud, de la carena dels Pallers

Vista amb orientació al nord, de la carena dels Pallers

El Pallers mostren curioses formacions

Una d'aquestes roques resta travessada per un forat, des d'on es veu una panoràmica de la zona de can Maçana

AIGUAFREDA- CIM DEL TAGAMANENT (1.056 MTS) AM BTT

Tot i que la sortida es fa d'Aiguafreda el recorregut passa la major part pel municipi de Tagamanent. L'excursió presenta una llarga pujada des del principi fins la meitat del recorregut. Al final de la pujada es planeja un tros pel Pla de la Calma, i es baixa fins els peus del turó del Tagamanent, on es puja a peu fins el cim. Des d'aquí es continua per un descens molt trialer, seguint les marques del GR-5, que presenta moltes dificultats i on tindrem que baixar a peu en mes d'una ocasió. Sortint d'aquest punt mes conflictiu enllaçarem amb uns baixadors de molt desnivell que portant al final de l'excursió. Excursió de distància curta, tan sols 21 quilòmetres dels quals un és a peu per pujar al Tagamanent. Tot i el seu curt recorregut presenta una llarga pujada d'uns 9 quilòmetres, amb un desnivell global del 10 %, i on farem servir mes de la meitat del temps, per fer l'excursió. Trobarem un desnivell prou alt de 890 metres. L'excursió es pot realitza amb cosa de 2 hores i 45 minuts, sense compta les parades. Un tram de pujada llarg, i una baixada complicada, ens portarà a no pogué córrer massa, i així farem una mitjana molt baixa, cosa que allargarà la durada de l'excursió. La part ciclable està en el 100 % sobre la BTT, en el tram de pujada i entre el 90 i el 95 % en el tram trialer.

Ens situem sota la serra del Bellit, tot creuant una torrentera. Al gira, sota nostre és obra una amplia vall. Davant nostre molt mes enlairat observarem el cim del Tagamanent, amb les seves edificacions. Corba rere corba ens acostarem a la gran masia del Bellit. Aquesta casa ens anuncia que el final de la pujada és pròxim. Uns trams mes planers ens portaran al Pla de la Calma

Uns metres plans, ens porten a un baixador dret que minva a l’alçada de la masia de l’Agustí, molt restaurada, amb una bassa

La baixada continua fins la propera casa de Bellver. Aquestes dues cases antigament foren dues de les grans masies i heretats de la zona, avui dia pertanyent a la Diputació de Barcelona

El cim del Tagamanent és un dels recorreguts clàssics de l'excursionisme de baixa muntanya. Dalt del turó hi havia el castell del Tagamanent, que marcava la frontera de migjorn del comtat d’Osona i del seu bisbat. El castell visible a la major part de la Plana de Vic i del Vallès Oriental, era el sentinella principal de la vall del Congost, per on passava la via que comunicava el Vallès i Osona. Les seves noticies històriques arrancant de l’any 947

El castell tenia com a castlans la família Tagamanent, documentada des del 1082. Del castell avui dia no es coneix res, només unes bases de murs i poc més

El que si podrem observar és l'església de Santa Maria, que fou restaurada el 1986, i és documentada des del 1009. Es tracta d’un edifici romànic, amb la volta modificada i dues naus laterals que hi van ser afegides en època gòtica tardana