esgarrapacrestes

Tenim que arribar a la sortida d'Encamp, on girem a la dreta per la carretera que indica els Cortals. Un traçat molt sinuos, ens acosta a l'estació intermitja del Funicamp. En una corba molt tancada; al costat d'una de les ultimes bordes, podrem deixar el cotxe. El camí que va a buscar l'inici de la ferrada puja a la dreta de la carretera, per davant mateix de l'estació.
Aquesta via també es coneguda com la ferrada dels Cortals d'Encamp; com la majoria de ferrades andorranes esta molt ben feta, des de meu punt de vista esta sobre equipada, la qual cosa li resta una mica d'emoció, pro en canvi ens trobem amb una via ideal per persones que s'inicien en aquest esport, sempre que vagin acompanyats d'alguna persona més experimentada; algunes guies la qualifiquen de dificultat molt fàcil, pro realment comparant amb altres ferrades pròximes, el grau és més aviat mitja.
El recorregut per fer en família o en grup, és entretingut i se'ns farà curt. L'inici de la via, és una tirada bastant vertical pro amb molts esglaons que ens faran anar segurs en tot moment. Al final d'aquest tram ens trobem amb un flanqueig terròs, que ens apropa a un lloc on la ferrada es bifurca. Si continuem pujant trobem un curt desplom i tot seguit el final de la via; si seguim pel flanqueig trobarem un pon tibetà d'uns vuit metres, un pas interessant i no gaire complicat. Desprès del pont passem una roca i baixem una mica, per tornar a puja fins sortir a un tram més vertical, que tindrem que baixa ajudats d'esglaons i cable. Per sota tenim un segon pas aeri, aquest cop un pont nepalí d'uns sis metres. Un cop passat el pont, es puja un xic i la via finalitza, solament ens caldrà anar a buscar un corriol molt evident, per enllaçar amb el camí de pujada.

Detall de la ferrada

Inici de la ferrada

Inici del pont tibetà

Pont tibetà

Pas aeri

Descens fins el pont nepalí

Pont nepalí

Andorra el País dels Pirineus, oferix magnífiques possibilitats per l'alta muntanya. És en aquest lloc, on podrem trobar la millor concentració de vies ferrades, més properes a Catalunya. Les vies ferrades són una de les activitats esportives més originals i atractives que ens pot brindar la muntanya; sota aquest nom singular encara bastant desconegut, s'amaga una disciplina a mig camí entre el senderisme i l'escalada, apta per a tots els públics (excepte pels qui sofreixin de vertigen).
Les vies ferrades, són una bona opció per trencar la monotonia de sortir sempre a caminar, a fer travesses o a fer cims; en el cas de la ferrada al Bony d'Envalira, podrem combinar les dues activitats. Aquesta és una via d'alta muntanya que requereix d'una bona forma física; l'aproximació i el retorn són llargs i cal superar un gran desnivell.
El pàrquing de l'estació d'esquí de Grau Roig, a estat elegit com a punt de trobada; els companys Joan, Sigrid i Jordi, no es fan esperar i ven aviat estem equipats i preparats per emprendre la sortida. Iniciem la pujada per la pista d'esquí Coma 3, amb orientació nord-est, i ens anem aproximant a una gran pedrera i a la paret. A partir d'aquí seguim els indicadors grocs i nombroses fites, que ens indicaran el camí a seguir.
La via, s'inicia en un diedre que ja ens manifesta la verticalitat del traçat; desprès anàrem superant petits ressalts equipats amb esglaons i cable; alguns trams els esglaons són més escadussers i les tirades de cable bastant més llargues, per això en alguns llocs tindrem que fer servir les presses naturals. Un curt flanqueig, ens condueix a l'interior d'una canal més ombrívola i tot seguit superem un espero rocós. Continuem per un tram herbat, fins un segon flanqueig on trobem la part més vertical de la via; un cop superada, un traçat ara més planer ens acosta al cim del Bony d'Envalira (2645 metres).
El retorn el farem avançant en direcció contrària a l'estació (Sud-est), a la recerca del serral d'Engaït. Descendim a la dreta cap a un rierol, amb les marques de GR-7. Hem de seguir-les fins a arribar a una pista ampla, al costat del telearrastre, per la qual baixarem fins al pàrquing.