esgarrapacrestes

Descripció de la ruta; per fer aquesta excursió prendrem la sortida des del poble d'Ivars d'Urgell. Pel mig de camps d'arbrers fruiters ens arribarem a l'estany d'Ivars i Vila-sana, per la dreta o per l'esquerra, podrem donar la volta sencera a l'estany, fent parada en els punts que trobem més interessants. Durant el recorregut trobarem diversos aguaits, on podrem observar la fauna del lloc. Es tracta de l'estany amb major superfície de Catalunya, junt amb el de Banyoles. Hidrològicament, és alimentat pel canal d'Urgell i aquesta aigua posteriorment desguassa al riu Corb. El recorregut no presenta cap dificultat, i el total de quilòmetres està al voltant d'onze, amb un desnivell totalment planer.

Punt de sortida; des d'Ivars d'Urgell, comarca del Pla d'Urgell.

https://estanyivarsvilasana.cat/

Ivars d'Urgell.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/ivars-durgell-estany-divars-i-vila-sana-29216436

==============

La formació d'aquest estany anomenat estany d'Ivars, llacuna d'Ivars o d'Utxafava, es remunta milers d'anys enrere, i és causat per les condicions geològiques d'aquests terrenys: la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable, provocà que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral. Aquest estany era de poca profunditat i d'aigües salobrenques, i així alguns estius s'arribava a assecar completament.

Tot això va canviar amb la construcció del canal d'Urgell l'any 1861, amb la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell, es generalitzà la circulació d'aigües superficials i subterrànies de manera que l'antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs de conreu de la mateixa cubeta, i d'altres zones circumdants. Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior, amb 135 ha de superfície, i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3,8 metres.

Històricament, la dessecació de les zones humides havia estat molt habitual. Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè els regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant amb la idea d'obtenir més terrenys de conreu, es va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la voluntat popular.

==============

L'estany havia restat ben viu a la memòria popular. Això va fer que quaranta anys després, es plantegés la possibilitat de tornar a omplir-lo. A principis dels noranta, l'Ajuntament d'Ivars assumí la voluntat de tirar endavant el procés de recuperació de l'estany. El 19 de febrer de 1993 se signa un protocol de recuperació de l'estany amb els ajuntaments d'Ivars d'Urgell i de Vila-sana, el Consell Comarcal del Pla d'Urgell i la Diputació de Lleida. El primer semestre de 2005, es van acabar les obres i treballs de condicionament de la zona lacustre. Posteriorment, es va iniciar l'emplenament, que es completà durant el 2009, any en el qual l'estany va rebre 50.000 visitants.

==============

Descripció de la ruta; caminada planera sense desnivell d'uns 13,5 quilòmetres, que ens portarà a visitar una part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Des del poble de Sant Pere Pescador caminarem per un tram del GR-92, passant per davant l'Illa d'en Caramany. Una illa fluvial, situada a 2 km de la desembocadura del Fluvià (Reserva Natural Parcial Illa de Caramany). A l'alçada del càmping Nàutic Almata, passarem uns metres per la platja de can Comes, i entrarem a la zona d'aiguamolls on trobarem diversos aguaits per poder observar les aus. A mitja excursió, podrem pujar a les torres del Matà (Observatori Senillosa). Un cop a dalt de tot podrem gaudir d'un paisatge total de 360 graus.

Punt de sortida; el recorregut s'inicia al parc de la Reserva Mig de Dos Rius (Sant Pere Pescador), amb espai d'aparcament i zona habilitada amb taules i bancs de fusta. Sant Pere Pescador és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, al centre del golf de Roses.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-pere-pescador-gola-del-fluvia-59445046

Els Aiguamolls de l'Empordà van ser creats el 28 d'octubre de 1983, i avui dia són una de les principals zones humides de Catalunya, juntament amb els deltes de l'Ebre i el Llobregat. Es troben ubicats a la plana empordanesa, entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga. El Parc disposa d'una sèrie d'equipaments concebuts per facilitar la visita al públic, i oferir uns serveis de qualitat. Al llarg del temps, el Parc ha anat recuperant antics camins, o habilitant nous senders, per oferir una xarxa d'itineraris pensats per a diferents públics que volen descobrir els valors naturals.

===============

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 metres d’alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador.

Dins d'aquesta ruta està el Camí de la Llúdria, projecte iniciat l'any 1995 amb l'objectiu de reintroduir la llúdria al parc natural. Avui dia aquest animal ha anat retornant progressivament, indicador del bon estat de conservació de l'ecosistema fluvial.

===============

Platja de can Comes. Golf de Roses.

===============

https://aiguamollsdelemporda.cat/

===============

Les torres del Matà es van convertir en l'Observatori Senillosa el mes de desembre de 1996, inaugurant-se durant les tretzenes Jornades d'Ornitologies que se celebraven en els aiguamolls. La torre principal és accessible al públic, amb una doble escala de cargol que separa la pujada de la baixada. En el pis anterior a la terrassa principal, hi ha un mirador de fusta colgat sobre el buit. En els escalons hi ha marcades les petjades que identifiquen deu animals presents en el parc, una eina divulgativa enginyosa que anima els visitants, sobretot els més petits, a aprendre durant l'ascens.

===============

Les quatre torres del Matà, van servir durant uns anys per a assecar l'arròs que es conreava en aquesta part de les maresmes empordaneses. El conreu de l'arròs a l'Empordà va estar desaparegut entre 1838, quan el governador Civil de l'època el va prohibir per considerar-lo causant de les temudes febres palúdiques, fins a 1909, quan es va recuperar. Els camps d'arròs van proliferar, sobretot a partir de la postguerra, però a l'Alt Empordà van perdre empenta a finals dels anys seixanta a la zona que ens ocupa. L'origen de les quatre torres cal buscar-lo a finals dels anys cinquanta, quan diversos aiguats van fer malbé la collita que s'estava assecant. Aleshores l'enginyer Manuel de Senillosa Cros, inspirant-se amb unes torres per assecar que sortien en una famosa pel·lícula, va projectar unes sitges assecadores. La primera de les estructures va començar a aixecar-se el gener de 1960. Van estar en funcionament fins al 1968.