LA FONTADA (10 Fonts Montserratines).

 
Fen caminades pel massís montserratí havíem passat a tocar algunes fonts, i així vam observar que hi havia fins a una desena, que més o menys estaven situades en una mateixa zona, una part amplia però que donava l’opció d'enllaçar-les. Després de seguir les ermites i els castells de Montserrat, fer el mateix amb 10 fonts, semblava un itinerari força atractiu. Fer un recorregut per Montserrat, i trobar un parell o tres de fonts pot ser del tot normal, però fer una excursió i puguer visitar fins a 10 fonts, és tot un privilegi. Els caminants més habituals segurament les coneixen totes, pels no tan habituals la majoria hauran passat desapercebudes, ni tan sols sabran el seu nom. El traçat és un recorregut llarg, sinuós i rebuscat, que salta de la cara nord a la sud per retornar a l’inici, creuant senders i canals, de la part central del massís.
Aixi trobarem les fonts d’en Vila, de Sant Josep, de coll de Porc, de l’Esllavissada, del Xebret, de la Cajoleta, de la Cadireta, de la Llum, de la Teula, i del Restaurant, deixant de costat la Font del Moro, i la Font dels Aurons fora del recorregut, i d’altres que avui dia estan perdudes.
La ruta proposada no té una ressenya acurada, solament senyalem els punts de pas, per la qual cosa és del tot necessari conèixer la zona o fer servir un mapa de la mateixa, l'Editorial Alpina presenta un mapa força complet del Massís de Montserrat.
 
 
Sector 1.
 
 
Sector 2.
 
 
Sector 3.
 
 
Sector 4.
 
 
Sector 5.
 
 
Punt d'inici.
 
 
El recorregut s’inicia en la pista pavimentada que puja per la masia del Casot en direcció a la carretera de can Maçana, a tocar la Font d’en Vila (alçada 630 metres), arran de pista podrem deixar el cotxe i visitar la primera font, situada uns metres per sota del camí. Font d’en Vila, topònim que fa referència a un cognom d’una casa de la zona.

 
Ara ja a peu seguirem per la pista ampla fins a trobar la carretera, la creuem i pugem el tal·lus per l’inici d’un camí que seguim de pujada, deixant un trencall a l’esquerra  fins l’ esplanada de la Plaça Catalunya, pocs metres després trobem la Font de Sant Josep (20 minuts-750 metres). Font de Sant Josep, restaurada pel grup Amics del Sol.
 
 
Tot seguit enllacem amb el GR-172 (senyals vermelles i blanques) que seguim per la dreta, des d’on  ja veiem la Roca Foradada, seguim el GR fins a una cruïlla, on el deixem a la dreta i continuem per l’esquerra de pujada, deixem a la dreta el camí que va a Coll d’Agulles, seguim per l’esquerra per sota les parets dels Frares Encantats fins arribar a la Font de Coll de Port (30 minuts+total 50 minuts-970 metres). La font rep el nom d'un dels colls més importants del massís, el Coll de Port, un dels pocs passos factibles per accedir a la part interior de la muntanya, sense haver de fer-ho per alguna de les dretes canals, que normalment ens conduirien a llocs més elevats i lluny dels camins més fressats.
 
 
En cosa de cinc minuts arribem a coll de Port, cruïlla important de camins. Deixem a l’esquerra el camí que va fins al Coll del Miracle, a prop i fora de la nostra ruta hi ha la Font dels Aurons o del Salt de la Nina. Continuarem per la dreta en direcció al Refugi Vicenç Barbe  seguint el PRC 78, fins a la Font de l’Esllavissada (10 minuts+1 hora-980 metres). Font que regalima en un estrat de roques vermelloses de gres. Se situa a l’interior d’una balma, formada per les roques rogenques erosionades pel fet de ser menys dures que els conglomerats que tenen a sobre i que formen el sostre de la balma. A més, la boca de la balma està parcialment coberta per una gran llosa de conglomerat que es va esllavissar del cingle a la base del qual hi ha la font. D’aquí li ve el nom.
 
 
Seguim uns metres pel mateix camí, un xic abans d’arribar al Pas del Príncep ens desviem a l’esquerra entrant a la fondalada del Torrent de les Grutes, passem l’Estació d’Assarriar, deixem a la dreta el Camí del Torrent del Lloro i arribem a la Cova de l’Arcada, passada la gran balma deixem un camí a l’esquerra,  i baixem fins al fons del Clot del Tambor on i trobem la Font del Xebret (25 minuts+1 hora i 25 minuts-660 metres). Situada al peu d’un ressalt rocós, en un forat, ombrejat i voltat d’un agradable espai amb una aigua fresca i bona. Unes referències datades l'any 1967, indica que, abans del novembre 1961, es trobava gairebé sempre perduda, fins que s'arranjà i s'hi construí un dipòsit tapat.

 
Passada la font, girem per un camí a l'esquerra que ens portarà fins a sota mateix de l’agulla de la Proa, i la Cova del Cabrit (15 minuts+1 hora i 40 minuts), a partir d’aquí seguirem pel Camí del Cabrit que va flanquejant la muntanya, fins al Coll de Mosset, camí força perdedor (35 minuts+2 hores 15 minuts), passat el coll deixem a la dreta el Camí de la Palomera, i poc després creuem la Canal Roja, deixem també a la dreta el descens equipat del Tres en Ratlla, a l’esquerra deixem el Camí dels Naps de Dalt. Iniciem un curt descens vers la Canal de Migdia, abans pro a l’esquerra si remuntem uns metres de torrent i trobem les restes de la Font de la Cajoleta (10 minuts+2 hores 25 minuts-810 metres). Font molt deteriorada, solament queden algunes restes i que pren el nom d’una agulla propera.
 
 
Retornem al sender principal, deixem a l’esquerra el Camí dels Plecs del Llibre, i en escassos metres estem al fons del Torrent del Migdia, deixem a la dreta el camí que va al Coll de l’Ajaguda, ara toca remuntar per dins la torrentera en forta pujada i no gaire bon camí, passem les Balmes del Torrent de Migdia, després trobem el trencall a l’esquerra que ve del Montgròs, retrobem el PRC 78, si deixem el torrent i seguim uns metres direcció al Montgròs, trobem el degotall i la cisterna de la Font de la Cadireta (20 minuts+2 hores 45 minuts-970 metres). Font de la Cadireta, no tenim dades del perquè d’aquest topònim.
 
 
Retornem al torrent i seguim de pujada dreta, deixem a la dreta el camí que va a Sant Jeroni pel Camell de Sant Jeroni, poc després deixem a l’esquerra el camí d’aproximació als Ecos per la Canal dels Micos, arribem al Coll de Migdia (15 minuts+3 hores). Iniciem el descens per forta baixada per la Canal de la Font de la Llum, quan la baixada deixa de ser tan intensa trobem a l’esquerra la desviació que ens portarà a la Font de la Llum (15 minuts+3 hores 15 minuts-925 metres). El brollador constant més important de la part alta de la muntanya,  situada sota una llastra despresa del cingle del Camell dels Ecos, que li fa de balma, es diu que el topònim be donat perquè antigament la foscor de la balma obligava a portar una llum per veure el raig.

 
Retornem a la canal i continuem baixant fins a tornar enllaçar amb el GR 172, que ara seguim per la dreta fins arribar molt a prop de la carretera, i a tocar la Canal de Sant Jeroni (20 minuts+3 hores 35 minuts), no arribem a la carretera i seguim pel GR 172 de pujada , però ben aviat el deixarem per uns moments per anar a visitar la Font de la Teula, (10 minuts+3 hores 45 minuts-780 metres). És una fon amb un acabat modern una mica fora de lloc, que serveix per captar l’aigua fins al Monestir de Santa Cecília i el Refugi Bartomeu Puiggròs, possiblement en anys passats es feia servir una teula com a broc.
 
Baixem a retrobar el GR i el seguim per la dreta fins al Monestir de Santa Cecília, molt aprop a uns 15 minuts hi ha la Font del Moro, fora de recorregut. Des del monestir seguim uns metres de carretera, a tocar la mateixa a l’esquerra hi ha la Font de Santa Cecília o del Restaurant (10 minuts+3 hores 45 minuts-680 metres).  Situada on estava l’antic Restaurant de Santa Cecília, desaparegut en els aiguats de l’any 2000, aquesta és la font numero 10 del recorregut, ara hem de retornar al cotxe, o podem fer per la mateixa carretera, o puja uns metres per unes escales, rètols informatius a Ecos-Coll de Migdia i retrobar el GR 172, els primers metres de camí els repetirem fins deixa a l’esquerra el Camí de la Font de la Llum, per on hem baixat fa una estona, seguim pel GR vorejant la carretera a certa alçada, trobem una cruïlla deixem el GR a l’esquerra i baixem direcció a la carretera, fins a enllaçar amb el camí que hem fet de sortida molt a prop de la Plaça Catalunya, així arribem a la carretera i ja pel Camí del Casot retrobem el cotxe. (1 hora 15 minuts+5 hores)

VF LA CINGLERA DEL RESISTENT- TURÓ DEL MARQUÉS.

 
La via ferrada “La Cinglera del Resistent” és l’ampliació de l’antic Pas Ferrat del Turó del Marqués, que ara consta de diversos trams que superen o flanquegen el cingle, a més de l’antic pas ferrat.
 
 
Els eqipadors (Joan Frontera, amb la col·laboració de; Esteve Frontera, Ramon Riera, Joanet Frontera i l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar), han decidit batejar aquestes noves instal·lacions amb el nom de “La Cinglera del Resistent”, per recordar que Castellbell i el Vilar, va ser un reducte de resistència més enllà de l’Onze de Setembre del 1714. Els historiadors locals Joan Valls i Genís Frontera, explicant que Castellbell va ser una guarnició d’interès estratègic que des del segle XV vigilava el pas sobre el Llobregat, controlant el pont i el camí que obria l’accés a Manresa, Cardona i Berga; i per extensió a la Cerdanya i França. D’altra banda, també era la fortalesa que dominava la ruta més bona d’ascens als monestirs de Montserrat. És gràcies a aquesta importància estratègica que durant la Guerra de Successió, Castellbell i el Vilar va ser uns dels termes des del qual els voluntaris catalans defensaran la Catalunya revoltada i escometien les tropes borbòniques que intentaven pujar del Vallès o pel Llobregat. Després la inevitable caiguda de Barcelona l’11 de Setembre, Cardona i Castellbell continuen mantenint la resistència. Amb la guerra decididament perduda, pocs dies després Antoni Desvalls acaba dissolent els voluntaris catalans i es retira a Cardona, sense poder impedir que els borbònics comandats pel marquès de Montemar puguin apoderar-se del castell de Castellbell i de totes les vies de comunicació. Finalment, el 18 de setembre de 1714, una setmana després de la derrota de la Barcelona, se signa la Capitulació de Cardona que liquidarà els últims focus de resistència. Així els documents d’aquests fets històrics  diuen que la guarnició del castell de Castellbell, situat al terme de Castellbell i el Vilar, juntament amb Cardona esdevé el darrer baluard resistent de la comarca del Bages.
 
El mes de novembre del 2013 l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar presenta la festa Resistents pel 2014, una festa que s’emmarcarà dins dels actes del Tricentenari, ja que Castellbell és un dels 52 municipis integrats dins de la “Ruta 1714” pel protagonisme del castell i el terme pels fets ocorreguts durant l’any 1714.
 
 
 
 
Recorregut; L'accés a la VF es realitza des de  la Plaça Lluís Companys (el Burés), situada entre els dos ponts, un dels quals fa d'entrada al nucli de Castellbell i el Vilar, haurem de creuar el Llobregat pel Pont Vell, passar per sota la línia de tren, hi anar per sota l'ultim arc del gran pont de la C-55. A partir d'aquí, s'inicia un sender que puja directa al cim del Turó del Marqués; seguint aquest corriol arribarem a la cinglera, que resta ubicada a mitja pujada abans de fer el cim (20 minuts). Per arribar a la VF, haurem de seguir per l'esquerra la part baixa del cingle fins arribar a l'inici del primer tram (5 minuts).

 
Uns metres després trobem l’antic pas ferrat, amb un nou tram a la dreta menys exigent.
 
 
Tram 1 i 2.
 
 
Tram 3. Passat l’antic pas trobem un parell de nous passos que superant el cingle, el primer amb un gran desplom, que es pot superar o bé pels esglaons, o per una escala penjada feta amb cadenes. El segon pas puja per un pany de paret vertical i un xic desplomat equipat amb esglaons, que al final serveix per sortir de la ferrada. La part alta de la cinglera comunica aquests tres passos, amb l’opció de poder rapelar des d’alguns punts.
 
 
Descripció de la VF.
 
 
Camí d'accés.
 
 
Tram 1.
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
Desplom.
 
 
----------
 
 
Escala per superar el desplomat.
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
Ràpel del tram desplomat.
 
 
A principis d’aquest any 2015 l’equipador d’aquesta via en Joan Frontera, ens obsequia amb un nou pas de característiques similars als anteriors. Aquest nou tram esta situat entre el tram 2 i el tram 3, a tocar el gran desplom, per la qual cosa la llargada d’aquest dos trams és semblant. Els primers quatre metres estan equipats amb clavilles, fins situar-se sota d’un sostre d’un metre i mig, on  trobem un pas molt atlètic i complicat. A la dreta del sostre, hi ha una sortida menys complicada que ens situa a la part superior de la feixa, des d’on continua la via horitzontalment.
 
 

A la fotografia podem veure a Joan Frontera, en el nou pas de la ferrada.

 
 

El reconegut escalador i equipador de vies ferrades tan famoses com la Feliz Navidad, en Joaquim Olmo, provant la via ferrada.