MIRANDA DE SANT PERE. TRILOGIA DE LES GATETAS. MONTSERRAT.

 
La Miranda de Sant Pere, és un modest cimall situat per sota la zona sud dels Gorros. Des del seu punt més alt, tindrem unes bones perspectives de la cara sud del massís montserratí. En aquesta agulla de roca bona, i en alguns punts força trencada, en Guillem Arias equipa el mes de maig del 2012 tres noves vies d’iniciació, que ell anomena “La Trilogia de les Gates”. La seva proposta és realitzar les tres vies començant per la més fàcil “La Nina” i anar incrementant la dificultat continuant per “La Piula”, i finalitzant amb “La Gateta”, tot i així la graduació és molt semblant, i no varia gaire entre una o l’altre.
 
 
Aproximació; Des de l'estació superior del funicular de Sant Joan, (a la qual i podem arribar caminant des del Monestir i Sant Miquel, 1 hora de camí, o fent servir el funicular, més de 5 euros solament pujada). Des de l’estació seguirem pel camí ample i pavimentat, passarem per davant de l'ermita de Sant Joan, deixem a la dreta la rampa que puja a les ruïnes de les antigues ermites de Sant Joan i Sant Onofre, i seguim per l'esquerra l'inici del Camí del Clot de la Mònica (senyals blaus). Arribem Pas de la Mallenquera, pas natural per entrar a la vessant del Clot de la Mònica, que separa la Miranda Xica del Mirador de Sant Joan. Sense passa aquest pas, reseguirem per sota l’agulla de la Miranda Xica, tot seguint un corriol que baixa a trobar un llom pedregós, i on continuarem sempre amb tendència a l’esquerra, fins assolir el carener de la Miranda de Sant Pere.

Les vies finalitzen al mateix cim, per cercar l’inici continuarem baixant per l’esquerra de la Miranda de Sant Pere, per sobre un carener que va paral·lel a la paret est. Quant s’aclareix la vegetació girem a la dreta, i trobem la primera via “La Gateta”. Per dins d’una canal, i sense camí evident seguirem baixant fins a trobar “La Piula”. Entre aquestes dues vies hi ha un parell de vies més; “Directa JB”, d’en Joan Baraldes, i la “Ramon de Semir i Arquer”, dels germans Masó. Per anar a “La Nina”, haurem d'arribar a la base de l’aresta Brucs de la Miranda, i buscar el pas més factible a l’esquerra d’una llastra caiguda, per situar-nos a la cara oest de l’agulla, on trobarem l’inici de la via.
 
 

“LA NINA”. IV, 105 metres, 7 cintes i reunions.

L1. Placa fàcil de 25 metres (IIIº), fins a un replà on trobem la R1 (4 cintes).

L2. Caminant a l’esquerra (IIº), per voltar el gran sostre fins a la vessant oposada, on trobem la R2. 20 metres, 3 cintes.

L3. Per l’esquerra d’un diedre, escalada fàcil (IIIº), amb algun pas de IV-. 30 metres, 7 cintes.

L4. Continuem pel diedre, sempre per l’esquerra fins al cim (IIIº), amb algun pas de IV-. 30 metres, 7 cintes.

 
L1
 
 
R1
 
 
L1
 
 
L3 - R3
 
 
L4
 
 
L4
 

 
“LA PIULA”. IV+, 80 metres, 7 cintes i reunions.

L1. El peu de via està marcat amb un parabolt groc. Entre arbres secs i caiguts, grimparem en tendència a l’esquerra buscant l’aresta principal, placa fàcil (IIº-IIIº), fins a la R1. 20 metres, 3 cintes.

L2. En sortir de la reunió creuem la via dels Masó, reunió a la dreta. Continuem cap a l’esquerra, a buscar un pas natural que supera un extra plom. Un pas de IV, ens situa sobre un gran bloc on continuem per un flanqueig ascendent a la dreta (IV+), que ens apropa a la R2. 30 metres, 7 cintes.

L3. Recte amunt per terreny fàcil (IIº), però atenció amb la roca. Arribem a un petit mur vertical, de roca força trencada. Un parell de passos (IV+), i tot seguit fàcil fins al cim. 28 metres, 7 cintes.

 
L2
 
 
R2
 
 

“LA GATETA”. IV+, 50 metres, 8 cintes i reunions.

L1. Sortim amb lleugera tendència a la dreta, per enfilar recta amunt amb bones presses IVº, fins la R1. 25 metres, 8 cintes.

L2. De la reunió sortim a l’esquerra, per davant tenim un mur vertical, amb bons agafadors (IV+). Superat aquest ressalt seguim per l’esquerra, on trobarem un darrer pas vertical. 25 metres, 5 cintes.

 
 
L1
 
 
L1
 
 
L2
 
 
L2
 
 
L2

VF BORINOT-MONTSERRAT.


 La via ferrada Borinot, és un traçat que tant en el seu passat com ara en el seu present ha estat envoltada d’una historia enigmàtica. L’equipament de la ferrada avui es nou, però el seu inici és remunta  l’any 1994, quant Joan Josep F. Calin i Carles Rodríguez, amb la col·laboració d’en Miguel Rios, van decidir equipar aquesta pregona xemeneia per sota les altives parets dels Ecos. Per aquells temps, l’Antonio Garcia Picazo havia acabat d'equipar la via ferrada Teresina, per la qual cosa podríem dir que la ferrada Borinot, va ser el segon itinerari ferrat del país, tot i que el seu equipament inicial era més semblant al recorregut del Joc de l’Oca,  i no pas al propi d’una via ferrada. En aquella època comptava amb unes cordes per superar els primers metres, i al tram final unes cadenes i clavilles, tot sense cable de vida. No tenim constància certa del temps que aquest traçat va estar operatiu, ni tampoc la dada exacta del seu des equipament, ni de les persones que van decidir fer-ho, i molt menys el motiu. Després de ser desballestada, dins dels àmbits montserratins s’han escoltat històries diverses i de diferents colors, però sense concretar exactament el que realment va passar. Després de molts anys on el nom de la ferrada solament era un record llunyà, aquest any 2013 ha tornat a ser reequipada, amb materials més ferms i segurs, però l’enigma continua i de moment sembla que ningú vol tenir el mèrit d’haver recuperat aquest interessant itinerari ferrat.
 
 
Aproximació; Sortirem del monestir de Santa Cecília, per anar a trobar el GR-172, passem per sota la Canal de Sant Jeroni, i  continuem fins a la pròxima canal en difracció a Can Maçana. Deixem el GR, i enfilem per la Canal de la Font de la Llum, fins al Coll del Migdia, situat entre Les Talaies i el Camell dels Ecos, baixem uns metres per la vessant oposada i ens desviem a la dreta (trams de cable), fins a l’inici de la Canal dels Micos. Pugem per aquesta dreta canal. En la part final trobem un flanqueig assegurat amb cable, solament sortir d’aquest pas hem de deixar de pujar, i començar a baixar per la canal de  l’esquerra). Anirem baixant per camí poc definit amb tendència anar a la dreta, fins a trobar la base de la Paret de Migdia, la resseguim i en pocs metres trobem aquesta impressionant escletxa.
 
 
Vista general del tram equipat.
 
 
Recorregut; El traçat és curt però atlètic, persones avesades a l’escalada i en bona forma física, la faran en pocs minuts. El recorregut s’inicia en la base de l’escletxa, sempre amb cable de vida. Els primers metres es poden fer en oposició, ja que les parets estant força juntes. A pocs metres de l’inici trobem el tram de cadenes, un pas entremig és molt dret i atlètic, tot seguit es perd verticalitat i amb menys esforç s’arriba al fons de l’escletxa, on altes parets ens barrant el pas.

 
Primers metres, amb cable de vida.
 
 
Tram de cadenes.
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
La ferrada continua per la paret de l’esquerra, la de menys alçada. Aquest últim pas està equipat amb el cable de seguretat i amb unes clavilles, que ajuden a superar alguns metres amb lleuger desplom, és un pas complicat on se ha d'anar bé de braços, ja que solament podrem descansar en els punts on es fa el canvi de mosquetó. Per les persones que tinguin una bona alçada i les cames llargues, la paret del davant també serà un bon punt d’ajuda. A pocs metres de la sortida de l’escletxa, la ferrada es dona per acabada.
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
----------
 
 
---------
 
 
Retorn; El final de la via està situat a pos metres del coll de la Salamandra, entre aquesta agulla i la Paret de Migdia, a tocar la variant del recorregut  que baixa dels Ecos. Anirem baixant per aquest camí,  alternant trams de matolls i d’altres per sobre de roca, fins a trobar el PR C-78, que bé del Montgròs. El seguirem per l’esquerra  fins al fons de la Canal de Migdia, ara pujarem  al coll de Migdia, on trobarem el traçat que hem fet d’anada, i el seguirem fins a Santa Cecília.