MOLES DEL CORB I DE SANT HONORAT.

 

Molt a prop d’Oliana i trobem el poble de Peramola (Alt Urgell) i el massís de les Moles del Corb i Sant Honorat. Aquestes cingleres d’altitud moderada, estan formades pel tipus de roca anomenada conglomerat, amb un relleu arrodonit de formes capricioses, i que a primera vista ens pot recordar la serralada montserratina. El massís es troba dividit en dos blocs separats pel coll de Mu, en el recorregut primer pujarem a la Roca del Corb, i tot seguit flanquejant diverses canals ens arribarem al cim de Sant Honorat.

 

 

Aproximació amb cotxe; Passada la localitat d’Oliana prendrem direcció a Peramola (desviació a l’esquerra), sense arribar al poble girem a la dreta fins  apropar-nos a l’Hotel de Can Boix, uns metres abans trobarem una esplanada a la dreta de la pista, on podrem deixar el cotxe.

 

 

Itinerari; Des de l’aparcament anirem en direcció a la masia de Can Boix, avui dia reconvertida en un hotel (****). Podem passar pel mig de les instal·lacions o voltar per la dreta, fins a trobar un pal indicador. Deixem a la dreta un sender que va a Sant Honorat, per aquí i sortirem a la tornada. Anem pel camí de l’esquerra (direcció al Corb). Entre roures i pins, i seguint les restes d’un antic camí empedrat, arribem al pas natural del Grau de Porta. Ara per trams més planers amb algun puja i baixa, ens situem a la cruïlla de Quatre Camins, en un collet de la Carena de Nerola. Continuarem per la dreta, tot seguint una pista ampla. Si som observadors, molt a prop de la cruïlla i a l’esquerra del camí i veurem l’avenc del Forat de Nerola o Forat del Corb.

 

 

La pista gira, i ben aviat veurem la formosa Roca del Corb. Des de sota mateix de la mola rocosa, prendrem una camí per l’esquerra  d’anada i tornada, tot vorejant la roca fins a la Casa del Corb.

 

 

La Casa del Corb.

 

 

La Casa del Corb, és una de les moltes balmes obrades que existeixen en el nostre país. Algunes només es feien servir per a tancar bestiar, però d’altres eren veritables habitacles. En el cas de la Casa del Corb, es coneix que va estar ocupada fins als anys 20 del segle passat, però sembla que els primers habitants es remunten a l’època del Neolític.

 

 

La balma te una bona profunditat, i es poden diferenciar diverses estàncies;  destaquen el corral i la menjadora que hi ha a l’entrada, i el forn ubicat a la zona que devia ser la cuina.

 

 

Retornem a la pista ampla i la seguim per l’esquerra,  passant per la base de l’agulla del Corb. A l’esquerra del camí observem una segona construcció obrada, anomenada la Balma del Corb.

 

 

Agulla del Corb.

 

 

Coll de Mu i la Roca Llarga.

 

 

Continuem per la pista principal, la qual ben aviat ens oferira unes espectaculars vistes del serrat de Sant Honorat. Ara a l’esquerra del camí, i trobem el trencall que puja directe a l’ermita romànica de Sant Salvador (segle XI). Per arribar-hi, tornarem a fer un curt recorregut d’anada i tornada.

 

 

Coll de Mu, al fons la Serra de l'Aubenc.

 

 

Per sobre del conglomerat intuirem un sender costerut, que ens apropara a les runes d’aquesta petita ermita, la qual ostenta l’honor de ser l’ermitori més petit de Catalunya, interiorment fa, centímetre amunt centímetre avall, 3,35 metres d'ample per 5,30 de llarg, amb l'absis a llevant i la porta d'entrada a tramuntana. L’edifici en força mal estat resta situat sobre un petit morral força aeri, quasi a la mateixa alçada que l’agulla del Corb, molt a prop hi ha un altre agullola, a la qual si pot accedit mitjançant un tram de cadenes, i des d’on tindrem una bona perspectiva del lloc. Retornem a la pista principal, i continuem en direcció al coll de Mu.

 

 

Coll de Mu.

 

 

A l’esquerra deixem un sender que ens portaria a un collet, que separa l'altiplà de la Roca del Corb, dels morrals de Sant Salvador, un pas vertical de cadenes serveix per arribar a la part alta, amb unes bones vistes de la zona. Arribats al coll de Mu, muralla que separa clarament el barranc de Rumbau i la zona sud-est de Sant Honorat, dels contraforts de la serra d’Aubenc  que veiem a l’altre costat.  Deixem la pista principal i seguim per la dreta fins a la base de la Roca Llarga, un gran espero en forma de vaixell.

 

 

Seguim per sota la cinglera per algun tram aeri, en algun punt ens podrem ajudar d’unes cadenes per assegurar el pas.

 

 

Faldars de Sant Honorat.

 

 

El camí en alguns punts és aeri, però sense gaires complicacions si la roca està seca.

 

 

Per davant tenim el camí que hem fet abans d'arribar a coll de Mu.

 

 

Anem vorejant la cara sud de Sant Honorat, i creuem lateralment el barranc homònim. Passem per sobre la roca del Paller Gros, el camí s’allunya del rocam i entrem en una zona menys abrupte, deixem a la dreta el camí que mena de nou a can Boix el qual farem de baixada, ara continuem fins al coll de Sant Honorat, on i trobem una pista.

 

 

Continuem per l’esquerra en forta pujada, per davant tenim el Roc de la Presó o Picapoll.

 

 

Deixem aquesta agulla a la dreta i seguim pel sender força pendent, ja arribant a la paret trobem unes escales de roca, que ens servirant per accedir a la part superior de l'altiplà de Sant Honorat.

 

 

Cim de Sant Honorat (1.061 metres).

 

 

Vistas des del cim.

 

 

En el centre de l’altiplà i trobem les ruïnes de l’ermita de Sant Honorat, que conserva quatre parets i una llinda amb la data de 1725. Des de l’ermita ens podem arribar fins a les Roques de Sant Honorat, el punt del cim situat més al nord i des d’on podrem contemplar unes grans vistes de la zona, sempre posant atenció a no apropar-nos als grans espadats que davallen per sota nostre.

 

 

El retorn el farem pel mateix camí de pujada fins al coll de Sant Honorat, on deixem a l’esquerra el camí que mena a Castell Llebre, itinerari interessant si volem allargar el recorregut. Des del coll continuarem uns metres de baixada deixant a la dreta el sender de coll de Mu, i continuarem baixant fins arribar al torrent del Rumbau. Seguirem el torrent en sentit descendent fins a retrobar la masia-hotel de can Boix, ja molt a prop de l’aparcament.

PIC D’ENVALIRA (2.827 metres).

 

Els pics d’Envalira, és un crestall de quatre cims que formen la divisòria fronterera entre França i Andorra, no gaire lluny d’aquí en el coll de la Portella Blanca, hi trobem la unió d’aquests dos països amb les terres catalanes. La seva cara nord vista des del Pas de la Casa s'ens presenta vertical i escarpada, mentre la vessant sud per la vall de Campcardós  és de pendents suaus i herbades. El Pic d’Envalira (2.827 metres), és el més alt, ja que supera en pocs metres al seu veí, el Pic Negre d’Envalira (2.816 metres), tot i que en molts mapes no es posen d’acord i en alguns podem trobar les alçades invertides, és de suposa que la proximitat i la poca diferència de metres, comporta confusions. El pic Blanc d’Envalira (2.723 metres) i el pic Sud, són els altres cims del crestall.

El recorregut per arribar al Pic d’Envalira i el Pic Negre d’Envalira no presenta cap dificultat amb bona visibilitat, els camins són força fressats. Podrem realitzar l’excursió en unes 3,30 hores, superant un desnivell acumulat d’uns 600 metres. Si el traçat s’ens fa curt, tenim l’opció d'ascendir en pocs minuts al Pic del Port de Fontnegra (2.744 metres), des del Port de Fontnegra  o al Pic de les Abelletes (2.600 metres), des del Coll dels Isards.

 

 

Aproximació amb cotxe; Haurem d'arribar al Pas de la Casa (Andorra). Des de la Catalunya Central tenim dues opcions; per la C-16 (Túnel del Cadi), de pagament (uns 12 euros solament anar), passant per Puigcerdà i Porta i Puymorents, un total de 135 km, i unes 2 hores de cotxe. La segona opció es passa per Solsona, Oliana, la Seu d’Urgell i creuar tota Andorra, per aquí i tenim 170 km, i 2,45 hores.

El Pas de la Casa és un poble de la parroquià andorrana d’Encamp, que fa frontera entre Andorra i França. El seu topònim probe de principis del segle XX, on en aquest lloc solament hi havia una casa de pastors coneguda com el Pas del Bac o Bac de la Casa, avui dia les coses han canviat; apartaments, botigues, pistes d’esquí i molt de turisme, fan que aquest lloc estigui sempre en moviment. Des del Pas de la Casa continuarem per carretera direcció al Port d’Envalira (2.409 metres), unes cinc corbes abans d’aquest punt trobarem un aparcament (esquerra), d’una estació d’esquí.

 

Des de l’aparcament (2.218 metres) surt una pista ampla i planera en direcció sud, que se situa per sota els telecadires de l’estació d’esquí. Deixarem a l’esquerra un altra pista que baixa a l’estany de Fontnegre i continuem per la pista, ara amb alguns trams força drets. Ens situem en un punt on a la dreta ja podem observar el crestall del Pic d’Envalira i a l’esquerra el Pic de les Abelletes, en el centre el marcat coll del Port de Fontnegre.

 

 

Passem aprop d’un cartell (Cross Park), uns cinquanta metres després prendrem un sender a l’esquerra (fites) i deixarem la pista d’esquí. A partir d’aquí entrem en el Clot de les Abelletes, una zona de blocs de roca, de mal caminar. Sortejarem el rocam per sender fressat i marcat amb fites i alguns senyals de color blau.

 

 

La pujada s’accentua I comença a realitzar sinuoses llaçades per guanyar el coll dels Isards, a la dreta I tenim l’inici d’un parell de ferrades de curt recorregut, que finalitzen al mateix coll.

 

Arribem al coll dels Isards (2.551 metres), a l’esquerra i tenim el cim de les Abelletes (2.600 metres), de fàcil ascensió. Des del coll el sender baixa uns metres fins a una cubeta on fins i tot a l’estiu hi trobarem alguna congesta de neu.

 

 

Creuem aquesta zona per retornar al sender on retrobem la pujada que ens aproparà decididament al coll del Port de Fontnegre (2.652 metres).

 

 

Bona vista de la vall de Campcardós Estany negre o de les Passaderes i cims que l’envolten, ara el panorama ha canviat totalment, hem passat d’una zona rocosa i agresta a uns plans suaus i herbats. Aquest coll és una cruïlla de camins al sud parteix un seder en direcció a l’Estany Negre, en la zona de Les Passaderes, i a la Portella Blanca d'Andorra.

 

 

Nosaltres continuarem per la dreta en direcció als ja visibles cims d’Envalira des de la seva cara més amable.

 

 

Remuntarem aprop del crestall els suaus prats fins situar-nos a tocar el Pic Negre d’Envalira, el qual ascendirem sense cap tipus de dificultat.

 

 

Des del cim observarem davant nostre el Pic d’Envalira, al qual i arribarem després de retornar al sender i continuar uns metres més fins al cim. El Pic d’Envalira ens ofereix unes bones vistes de la zona i de les seves parets més abruptes. Podrem observar l’amplia vall de Campcardós, el Circ de Pessons i les estacions d’esquí de Grau Roig i Pas de la Casa.

 

 

Pic d'Envalira (2.827 metres).

 

 

Pic Negre d'Envalira (2.816 metres).

 

 

Pic de les Abelletes (2.600 metres), des del  crestall.

 

 

La tornada la farem en sentit invers, amb les opcions d’ascendir al pic del Port de Fontnegre (2.711 metres), des del coll (uns 20 minuts), Pic de les Abelletes (2.600 metres), des del coll dels Isards (20 minuts), i si ens agraden les vies ferrades podem realitzar les del Coll dels Isards, dues vies curtes i fàcils, pujant per una i baixant per l’altre (45 minuts), en aquest cas haurem de portar els estris adequats. Si hem fet tot això i encara no estem cansats, ja arribant al final podem baixar uns metres més fins a l’estany de les Abelletes o de Fontnegre. Aquest estany és la capçalera del riu Arieja afluent de la Garona i frontera natural entre França i Andorra. El lloc és molt bucòlic i freqüentat pels pescadors de truites.

 

 

Estany de les Abelletes o de Fontnegre.

 

 

----------

 

 

Pas de la Casa.