Parc Natural de Sant Llorenç
del Munt i Serra de l'Obac.
A altres indrets
de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac també hi han altres exemplars de
pins cargolats, com poden ser; el Pi Cargolat del Camí de Puigdoure, Pi
Cargolat de Can Torres, Pi Cargolat de la Costa del Tet, Pi Cargolat de les Pedritxes, Pi Cargolat del Turó Llargarut de la
Fosca, tots ells són exemplars solitaris, la raresa dels pins de l'Era dels
Enrics, es que tots ells es trobem concentrats en una zona relativament petita,
on i podrem veure 7 exemplars, que han estat batejats pels caminats amb
noms que fan referencia a les seves
diferents formes; aixi i trobarem; el Cuc
o Arrossegat, Anaconda, Cua de Porc,
del coll Alt, l'Espiral, la Cadireta o Agenollat, el Menut o del Quatre, i un
pi cargolat mort.
Hi han diverses
teories sobre el seu origen, algunes
plenes de fantasia i preguntes amb respostes força confuses. Ja qui diu;
que el més probable és que la colla de boscaters o carboners,
que treballaven al sector dediquessin temps a modelar les formes en les
que ja estaven creixent alguns dels pins. Tenint en comte que hi han d'altres
pins cargolats en el Parc, es difícil de creure que els treballadors del bosc,
perdessin hores de feina en aquestes tasques sense gaire sentit. També es te
que tenir en comte, que els exemplars més grans possiblement són de l'època en
que es feinejava en el bosc, però els més petits són de dates més properes,
quan t el bosc ja restava abandonat. El que segurament si han tingut que veure
aquesta gent, es en el fet que aquestos arbres hagin pogut assolir una maduresa
arborea, essent respectats, envers d'altres arbres que foren talats per fer-ne
fusta o carbó. El perquè els varen deixar créixer pot tenir diverses lectures;
la gent del bosc podien trobar els arbres, curiosos, i tenir envers a ells una
simpatia, per ser diferents, o fins i tot, tenir-los un respecte per
considerar-los arbres diabòlics, que al
ser tallats podien causar alguna maledicció a les persones o al mateix bosc.
També es parla
d'una possible tempesta o ventada en la zona, una teoria poc creïble pel fet de
que solament afectes a set exemplars, a més es te que tenir en comte que aquest
tipus de pi es força resistent a gelades, vents i nevades.
I per ultim una
teoria més científica diu, que alguns tipus de pinàcies pateixen una malaltia hormonal, on els arbres tenen la
capacitat de recargolar-se, aturant el creixement de la part interior de la
tija, però a la vegada segueixen creixent en l'exterior, aquest efecte fa que
la tija es corbi sobre si mateixa, formant caragols.
Totes aquestes teories són suposicions, si algú té una explicació més fiable, solament o te que dir
i la publicarem.
Era dels Enrics i Turó del Malpas.
El Cuc, o Arrossegat.
Pi Anaconda. Aquest pi, un dels més espectaculars avui dia
resta mort, segurament a cause d'algun fong parasitari de las pinàcies.
Pi Cua de Porc.
Pi Anaconda.
Pi Cua de Porc.
La Cadireta o Agenollat.
L'Espiral.
Pi del Coll Alt.
El Menut o del Quatre.
