MONTURULL. (2.761 metres).


El Monturull, també anomenat Torre desl Soldats esta situat en la línia fronterera catalano-andorrana, dominant tota la vall de Claror, i la zona lacustre dels estanys de la Pera, en la seva vessant cerdana. Aquest cim, forma part d'un dels recorreguts més populars de la zona, la majoria d'excursionistes que ascendeixen al Monturull, acaben fent el Perafita (2.756), o a l'inrevés.
L’ascensió al Monturull és un recorregut  sense gaires dificultats, solament i trobem algun tram més dret per sobre de blocs inestables. El punt culminant del Monturull ens oferira una gran visió dels Llacs de la Pera, una zona lacustre tancada pel circ que formen la Serra Airosa, el Pic de Monturull, el Pic de Perafita i la Serra de Sirvent. A pocs metres sobre l'estany inferior, i trobem el refugi (FEEC).


(Les Pollineres.)
Per arribar al punt de sortida (les Pollineres), farem servir la carrera que mena als estanys de la Pera (LV-4036)  la qual s'inicia a Martinet de Cerdanya, on s'arriba per la carretera N-260 (entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell). Ja de pujada es pren un trencall a l'esquerra en direcció Arànser, deixant a la dreta la desviació a Lles. D'Arànser cal pujar per una pista asfaltada fins a les pistes d'esquí nòrdic (el Fornell). Un cop allí, se segueix per la pista forestal sense asfaltar que s'enfila cap al refugi de Prat Miró (2.000 m) i arriba a les Pollineres (2.040 m) on es deixa el vehicle. També s'hi pot arribar des de Lles, i l'estació d'esquí nòrdic de Cap de Rec, per la pista forestal que comunica ambdues estacions d'esquí.

Mapa de la zona.


Des de les Pollineres hi ha dos quilometres  per arribar al refugi dels Estanys de la Pera. La pujada fins al primer estany coincideix amb el camí del GR-11-10, que ve de Cap de Rec.


(Estany Inferior de la Pera, al fons el Perafita.)
Després de deixar l'estany Inferior, trobem  un pontet que travessa el riu en un ample revolt. Seguint la pista forestal s'arriba al refugi (2.350 m) en 500 metres. Si no decidim anar al refugi, partirem des d'aquest revolt travessant  el riu i deixant la pista, per prendre un sender que remunta el rierol pel seu marge dret i, en dos cents metres, albirem l'estany Superior de la Pera.



(Estany  Superior de la Pera, al fons el Monturull i la serra Airosa.)
El camí va a buscar el desguas de l'estany, tot sortint del bosc, on es veu el Clot de la Bassa i el Monturull. Anirem guanyant metres entrant dins de la fondalada, on resseguirem  pel torrent de Claror, fins arribar al marcat Coll de Claror (2.578 m), que separa els cims del Monturull i Perafita.

(Refugi dels Estanys de la Pera.)

(El Monturull, coll de Claror i serra Airosa, des del Perafita.)


(Coll de Claror, amb el Perafita al fons.)

A partir del coll de Claror,  remuntarem directament al cim, primer per terreny herbat i tot seguit per roquissers inestables.
(Panoràmica del circ dels Estanys de la Pera.)


(Cim del Monturull 2.761 metres.)
El cim del Monturull, és una amplia esplanada des d'on el panorama s'obre cap al cantó de la Seu d'Urgell i el Cadí.

(Perafita i coll de Claror, des de la serra Airosa.)


(Serra Airosa, des del Monturull.)


(Cresta del Monturull, amb les muntanyes andorranes al fons.)


(El Monturull, des de la serra Airosa.)


(Coll de Claror, separant el Monturull del Perafita.)


(Coll de Monturull, entre el cim i la serra Airosa.)
El descens el farem per la part oposada, baixant suaument fins el coll de Monturull, on continuarem  carenejant per la serra Airosa, fins al cim  poc definit  del coll de la Barra (2.633 m).


(Cim del coll de la Barra 2.633 m.)


Des del cim del Coll de la Barra la baixada es decidida, i podrem optar en retornar als llacs de la Pera, enllaçant amb el camí que hem fet de pujada o baixar directament a retrobar la pista forestal que puja al refugi, i continuar fins les Pollineres.

VIA "JOSEP MONISTROL"-LA CODOLOSA-COLLBATÓ.


La Codolosa es un pany de paret situat entre el torrent de Santa Caterina i la Drecera de Fra Garí. Avui dia aquesta zona resta solcada de vies d'escalada d'un extrem a l'altre, moltes d'elles quasi a tocar i d'una semblança molt similar, tant en llargada com en graduació.


A les primeries d'aquest segle (2001), els germans Masó (Oscar i Albert), obriren la via "Josep Monistrol", una de les primeres vies d'aquesta proliferant paret, a partir d'aquí any rere any, s'han anat equipant nous traçats, convertint La Codolosa en una de les zones d'escalada més freqüentada del massis, sobre tot en les èpoques més fredes, ja que la seva orientació sud ofereix una temperatura més plaent, tot el contrari en la època estival, on la millor hora serà passada la mitja tarda. Els germans Masó, varen tindre la delicadesa de dedicar la via a Josep Monistrol, un sabadellenc, que vivia per l'escalada i que ens va deixar fa uns anys, en un accident mentre escalava al Campanile de Val Montanaia, a les Dolomites. La via "Josep Monistrol", té una dificultat força assequible (V-), quelcom l'escalada s'ens farà curta (65 metres) , resta equipada amb espits i algun clau mig perdut, amb vuit cintes expres, en tindrem prou, particularment vaig quedar molt satisfet d'aquesta via, una de les que més m’agradat de la zona de la Codolosa. El descens és fa per la mateixa via, amb un rapel de seixanta metres o dos de trenta, fent servir una instal•lació intermitja.

__________

__________

__________

__________

__________

__________

__________

_________

__________