MIRANDA DEL PAS DELS FRANCESOS

“CAMÍ DE L’ALSINA” (150 m, 6a+, V+ obligat)

Quant el companys van proposar anar a fer el "Camí de l'Alsina", amb va semblar perfecte, el mot "camí", d'entrada amb donava bones vibracions, pro coneixent les costums del grup, hi havent llegit algunes de les vies que havia obert el malaurat Josep Maria Alsina, ja amb feien preveure que la cosa no seria tant simple. D'entrada la via té a favor una aproximació que no passa de ser una passejada, amb un inici al peu mateix del camí que puja fins el Pas dels Francesos, a tocar el monestir, per això no passarem desapercebuts, a les mirades dels nombrosos vianants que passen per aquest lloc.

Detall de la via. Primera ascensió feta a l'any 1999, per Marcel Millet, Nando Dalmases i Juan A. Martín. El nom de la via, fa referència a Josep Maria Alsina, un dels principals activistes i responsable de les línies més difícils i compromeses de l'escola montserratina, escenari dels primers artificials extrems de la nostra geografia. Josep Maria Alsina, va morir a l'any 2006 mentre realitzava treballs verticals

El primer llarg té dues opcions; una línia de parabolts enmig de una placa vertical (6a/Ae o 6a+), o bé per la fissura diedre de la dreta de la placa, amb un pas de IV; els companys no s'estan de proeses, i per sort meva triant la segona opció

Aquesta entrada de la via es molt propera al camí

Seguim pujant per dins del bosc fins a una paret curta pro vertical. Aquí la cosa ja canvia, la ressenya diu que és un V, i a més força polit. Amb deixant posada una baga, que per descomptat faig servir

A mida que anem pujant tindrem bones perspectives del Monestir

Després de fer un tram de camí emboscat arribem al tercer llarg

Després d'un ressalt de IV ens trobem un tros de V més vertical i poc després un flanqueig a l'esquerra, lleugerament tombat al vuit. No tinc bones vibracions en el flanqueig, es solament un pas, pro amb costa decidir-me

Després del flanqueig s'arriba a la reunió incomoda i penjada, pro més confortable que aquest ultim pas. El quart llarg té una sortida de V que farem per l'esquerra de la reunió, hem tinc que agafar on puc, per sort uns metres després es va tombant fins convertir-se en un IV fàcil

Estem a l'ultima reunió, ample i tranquila, pro davant tenim un a paret molt dreta que impressiona

Aquest últim llarg és una placa de V no sostingut i alguns passos de IV, amb bastants parabolts no gaire separats

Sortint de la placa tenim el final de la via, molt a prop de la Miranda dels Ermitans

Una vegada finalitzada la via, poden baixar tranquil·lament per les escales del Camí dels Francesos

Vista de l'últim llarg del Camí de l'Alsina des del Monestir de Montserrat

VIA FERRADA OLMO-SOLER (LA PERTUSA)

Aquesta ferrada, esta situada passat el poblet de Corçà (la Noguera). És una via molt fàcil i entretinguda, el principal al·licient són les privilegiades vistes al pantà de Canelles i a l'ermita de la Pertusa. El recorregut evita els passos verticals i exposats, amb un recorregut sense grapes, i solament equipat amb cadenes. Sembla ser que el seu equipador en Joaquim Olmo està ampliant aquesta ferrada amb un tram més vertical, i amb grapes que s'inicia al costat del pantà i que transcorre per unes afilades agulles. De moment no sabem si aquest tram esta operatiu, pro semble ser que ben aviat podrem gaudir d'aquesta ampliació.

Corçà, és un poble dins del municipi d'Àger. L'any 2001 tenia 23 habitants. Està connectat a Agulló i amb Àger, amb una pista asfaltada

Vista panoràmica de l'ermita de la Pertusa, i tota l'aresta per on passa la via ferrada. Imatge presa des del camí que mena al Congost del de Mont-rebei

L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa està situada a prop de Corçà, entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana, camí del congost de Mont-rebei. Aquest lloc, és un mirador excepcional sobre l'embassament de Canelles i el Montsec. Documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa, és una església romànica que va pertànyer a l'antic llogarret d'Espadella o la Pertusa. L'ermita de dimensions reduïdes, compta amb un preciós absis de bons carreus. La seva porta d'entrada s'obre cap al nord i en el seu interior, a més d'una imatge de Verge de la Pertusa, hi ha nombrosos exvots dipositats com ofrena pels fidels. Al maig es va en romiatge des de Corçà, i s'oficia missa en el seu exterior

Vista de l'ermita des del camí de Corçà

A pocs metres de l'ermita tenim un ampli aparcament de cotxes, des d'on es poden fer diversos itineraris a peu, la via ferrada i, si més no, és un bon lloc per fer un mos

En la primera part de la via, ascendim amb ajuda de cadenes i passamans per plaques i xemeneies, fins al mateix fil de l'aresta. Una vegada en ella, les vistes de les parets de Mont-rebei i del pantà de Canelles són espectaculars

A mida que anem pujant la ferrada, sempre tindrem molt a prop el riu Noguera Ribagorçana i la part final de l'embassament de Canelles (construït a l'any 1959). Per l'esquerra les parets de Catalunya i l'Aragó, es tancant formant el Congost del de Mont-rebei

Una vegada situats a l'aresta, els passos de la ferrada són molt espectaculars, amb verticals cingleres que davallant sobre les aigües de l'embassament

El tram de l'aresta es força espectacular, pro sense gaire dificultat

La via resta equipada amb cadenes, que serveixen per superar curtes canals i algun flanqueig molt aeri

Encara que el recorregut és fàcil, cal tenir precaució doncs la majoria del traçat es exposat

Després de pujar diversos ressalts a la dreta de l'ermita, també equipats amb cadenes i algun esglaó, s'arriba al final de la via i al llibre de visites, on podrem escriure les nostres impressions

Al final de la ferrada ens trobarem de nou amb l’ermita de la Pertusa, d’aquí a l’aparcament de cotxes ens queda una passejada