esgarrapacrestes

Descripció de la ruta; Santa Bàrbara és un turó imponent de roca conglomerada amb forma de piràmide, al costat del poble d'Horta de Sant Joan, a la comarca de la Terra Alta. Als voltants de la muntanya hi trobarem diverses ermites, com les de Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni, i la de Santa Bàrbara al mateix cim, i a l'inici el convent de Sant Salvador o Mare de Déu dels Àngels. La ruta es força planera fins a la Cova de Sant Salvador, després s'enfila de dret fins al cim, on trobem l'únic tram complicat si volen arribar fins a la creu. En total si prenem la sortida des del poble i tenim una mica més de 10 quilòmetres, (tenim l'opció d'arribar fins al Convent de Sant Salvador amb cotxe, i estalviar uns 6 quilòmetres), llavors ens queda una sortida molt curta. El desnivell és d'uns 600 metres, la major part acumulats en una distància de tres quilòmetres. El cim forma part de la llista dels 100 Cims de la FEEC.

Punt de sortida; des d'Horta de Sant Joan, una vila plena de racons encantadors situada en el cor de la comarca de la Terra Alta, i a l'ombra de les muntanyes del Port. De fama reconeguda per les llargues estades que hi va fer el pintor Pablo Picasso, explorant la zona va pintar diversos paisatges i retrats.

Situat a un parell de quilòmetres d'Horta de Sant Joan, el convent de Sant Salvador es mimetitza amb la muntanya de Santa Bàrbara. Es considera que és la primitiva església de Santa Maria d'Horta. Les primeres referències a aquest temple (Santa Maria d'Horta) són del segle XIII. Al llarg de diferents èpoques va formar part de l'Orde del Temple, i a continuació per comunitats d'hospitalaris, clergues i franciscans.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/horta-de-sant-joan-santa-barbara-100-cims52-69859336

El convent porta també el nom de Sant Salvador d'Horta, franciscà nascut a Santa Coloma de Farners, que va professar en el convent de Jesús de Barcelona, i va estar en aquest establiment (1547-1599). A més d'aquí, Salvador va passar per altres convents on li perseguia la fama de taumaturg, i era conegut com a fra Salvador d'Horta. Va morir a Cagliari l'any 1567 en olor de santedat, va ser beatificat en 1606 i canonitzat en 1938.

===============

Capella de Sant Pau.

Cova de Sant Salvador.

La capella de Sant Antoni Abat, es troba emplaçada a la part alta del vessant oriental de la muntanya de Santa Bàrbara, ran del camí que duu des del convent de Sant Salvador al cim. Construcció molt senzilla de planta rectangular i dimensions reduïdes, les primeres notícies és remuntant a l'any 1730, actualment es troba en estat de ruïna.

===============

De l'ermita de Santa Bàrbara situada al cim homònim, només en resten dos panys de paret, i es troba en molt mal estat de conservació. La planta és rectangular i de petites dimensions, tot ocupant l'estreta roca que corona la muntanya. Un grup de xiprers voreja el darrer tram del camí que hi duu.

===============

Santa Bàrbara (752 metres).

En el turó de davant l'ermita on si pot accedir amb precaució, si va instal·lar una creu l'any 1953, amb motiu de les Santes Missions.

De baixada tornem a veure l'ermita de Santa Bàrbara, ara per sobre nostre.

Baixant tenim bones vistes d'Horta de Sant Joan.

La ruta circular ens retorna al Convent de Sant Salvador.

Convent de Sant Salvador.

Capella de Sant Onofre.

===============

Descripció de la ruta; d'entrada podríem descriure aquest itinerari com l'excursió a un lloc que no existeix, es tracta de Còdol Dret, la mítica colònia oblidada. Còdol Dret és una antiga colònia tèxtil avui desapareguda sota les aigües del pantà de Sau, per aquest fet els estudiosos l'han deixat de banda, com si l'aigua fos un mantell opac que no deixés veure-hi més enllà de les quatre pedres que en sobresurten. Per arribar aquest lloc farem una ruta circular, i depenent del nivell de l'aigua del pantà, podrem veure més o menys, del que queda de la colònia de Còdol Dret. En total caminarem una mica més de 12 quilòmetres, i quasi 300 metres de desnivell.

Punt de sortida; des de les Masies de Roda, un municipi situat a l'est de la comarca d'Osona. Es troba a l'aiguabarreig del Gurri amb el Ter, entre la Plana de Vic i una zona de relleus més alterosos. La població viu bàsicament en masos, la majoria dels quals tenen una llarga història, i en quatre nuclis de població separats; les Cases Noves, l'Esquerda, Fontanelles i el Vicenç.

L'abans i el després de Còdol Dret.

Les colònies, són un dels fenòmens més característics del procés d'industrialització català, tant pel model industrial, empresarial i social que van desenvolupar, com per la incidència que van tenir en el paisatge de les conques fluvials del Ripollès, Osona, el Berguedà i el Bages. A la riba dels rius Ter i Llobregat, els empresaris tèxtils no solament van trobar l'eficiència de l'energia hidràulica, sinó també mà d'obra barata. En aquests nous nuclis de poblament es va desenvolupar una intensa vida social, cultural i religiosa que constituïa un autèntic microcosmos, una forma particular de convivència que dotava la seva gent d'una identitat característica. El lligam estret entre el treball i la vida, es traslladava a tots els aspectes de les relacions. No eren de poble ni de ciutat, eren de la colònia. El control de l'empresari, ajudat pel capellà, el mestre d'escola, i el director de la fàbrica, abraçava tots els àmbits de socialització de la persona: educació, feina, oci, religiositat i família. L'amo contractava famílies senceres, a les quals oferia un habitatge.

Arribem a l'indret de Còdol Dret, una colònia tèxtil que havia esdevingut un nucli de població d'uns 300 habitants. A part d'alguns dels murs de l'antiga fàbrica, l'element que es conserva millor és la resclosa. La resclosa està submergida, quan el nivell de les aigües del pantà és alt. Tot i això, com que es troba en una zona encara elevada de l'embassament, la major part del temps la resclosa és visible. La resta del conjunt de Còdol Dret (canal, fàbrica, colònia) ha desaparegut quasi del tot, engolit pel pantà.

La història d'aquest lloc ens acosta als anys quaranta del segle XIX, quan s'aprofitava un antic molí per a filatura, a l'indret conegut com a Còdol Dret. El 1862 es va començar a construir una fàbrica de filats, i el 1871 Bosch, Llussà i Cia demanaren permís d'aprofitament hidràulic. L'aïllament de l'indret obligà a construir un petit nucli, que el 1882 va rebre l'estatut de colònia. Ròmul Bosch i Alsina va adquirir la part dels altres socis, i passà a ser l'únic propietari. Bosch fou qui va convertir Còdol Dret en una colònia desenvolupada, que arribà a comptar amb dos carrers d'habitatges, escola, església, bar i torre del director. A finals del segle XIX, a la fàbrica es filava i teixia gràcies a 4.362 fusos de filar, i a 76 telers. Bona part de la mà d'obra femenina, residia en els pobles veïns de Folgueroles, Tavèrnoles, les Masies i Roda de Ter.

L'objectiu del fotògraf va captar el moviment de la xemeneia en enderrocar-la.

Durant tota la seva història, la colònia va passar per diferents propietaris. Si bé a començaments del segle XX podem situar els millors moments de la colònia, la guerra civil inicia la seva decadència consolidant-se l'any 1940, cèlebre a tot el Collsacabra i bona part d'Osona per uns terribles aiguats, que van representar força pèrdues per la fàbrica, i va accelerar la davallada social i econòmica, que culminà amb la construcció de l'embassament de Sau.

L'any 1960 hi havia uns tres-cents habitants, el seu tancament definitiu fou l'any 1964. L'embassament va posar fi a tot un microcosmos. Còdol Dret era un poble on la vida es resumia en dos carrers: el de Baix (o del Pati) i el de Sallent, i una plaça. I enmig de tot, la xemeneia de 40 metres, una de les més altes del Ter. A partir del 1960, l'amenaça de l'embassament de Sau anà minvant la vida de la colònia, molts dels residents buscaren altres ofertes de treball en altres indrets. La gran majoria de famílies s'ubicà en un barri proper anomenat les Cases Noves, al terme de les Masies de Roda, concretament al carrer Sant Salvador, en record al sant de la capella de Còdol Dret. Aquest carrer fou creat expressament per allotjar la majoria de les famílies, i les cases es construïren amb materials reutilitzats de la colònia.

L'ermita de Sant Salvador, és la construcció de caràcter religiós més petita de les Masies de Roda, hi caben una quarantena de persones. Es va construir a finals del segle XIX. Pertanyia al conjunt de la colònia de Còdol Dret. En estar enlairada, s'ha pogut mantenir en perfecte estat fins avui en dia. Fou incendiada durant la Guerra Civil, i inaugurada posteriorment el 1943. És un testimoni viu de l'antiga colònia.