FERRADA BENITANDÚS (CASTELLÓ DE LA PLANA).

Descripció de la via ferrada; recorregut de nivell baix (K1) i de recorregut molt curt, situada dins del parc natural de la serra d'Espadà.
Aproximació amb cotxe; ens haurem de desplaçar fins a la localitat castellonenca d'Onda. Després de creuar el poble cercarem la carretera CV-223. Passarem els poblets d'Artesa i Tales, tot resseguint el traçat del riu Veo. Passat l'Embassament de Benitandús o d'Onda arribarem a Benitandús, un agregat de 18 habitants dins del terme municipal de l'Alcúdia de Veo. Després de travessar el riu podrem aparcar davant de l'església, on veurem rètols informatius de la zona i de la via ferrada.

Des de l'aparcament haurem de seguir vora el riu Veo en sentit descendent, i en direcció a l'embassament. Anirem resseguint durant menys d'un quart d'hora l'estret i planer corriol, fins arribar a l'inici de la ferrada. L'itinerari és molt curt solament compensat per un entorn magnífic, aigua, vegetació i molta tranquil·litat.

https://es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/ferrata-benitandus-23657480

Embassament de Benitandús o d'Onda.
Vistes del riu Veo i els Organos de Benitandús.
------------
Organos de Benitandús.
-----------
La part més vertical de la via la trobem en els primers quinze metres. Algun pas és més entretingut, i haurem de buscar preses naturals per continuar la progressió. Després d'aquest tram fem uns metres caminant, i pugem un últim mur rocós d'uns deu metres que ens condueix al final de la via. Abans d'arribar al final podrem veure a la dreta una instal·lació de ràpel, que es pot fer servir d'opció per fer el retorn. És un ràpel d'uns 30 metres que ens retornarà al camí.
----------
----------
-----------
La segona opció, és continuar des del final de la via per un corriol descendent que ressegueix una cresta boscosa fins a tocar l'embassament, en total menys de deu minuts de baixada.
Per compensar la poca duració de l'activitat es pot combinar la jornada amb la ferrada de l'Estret d'Ayódar (K3), situada a uns 20 minuts de Benitandús. La zona també és ideal per fer senderisme, des del mateix Benitandús es pot fer una circular i pujar fins als Organos de Benitandús, visibles des de la mateixa ferrada.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/benitandus-organos-benitandus-58610703

 

GRONY DE MIRALLES (866 metres) L’AGULLA GROSSA (846 metres).

Descripció de la ruta; la proposta d'avui ens portarà a poder fer un parell de cims en una jornada, ja que tots dos estan situats a poca distància un de l'altre. Un d'ells és el Grony de Miralles inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC, i l'altre es l'Agulla Grossa. Tots dos cims estan dins de la Serra de Miralles, un serral situat en els municipis de Santa Maria de Miralles i Bellprat, a la comarca de l'Anoia. A la sortida del recorregut podrem visitar les ruïnes del Castell de Miralles, i l'església romànica de Santa Maria del castell de Miralles. L'excursió no és gaire llarga d'uns 8 quilòmetres, amb un desnivell acumulat proper als cinc-cents metres.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la carretera C-37, vorejarem Igualada i passarem per Santa Margarida de Montbui. Passat el quilometro 53 de la carretera, i a tocar el poblet de Santa Maria de Miralles ens desviarem a la dreta per una pista que ens portarà fins al Castell de Miralles, on podrem aparcar el cotxe. En total tenim 46 quilòmetres i un temps d'uns 40 minuts.
Situats de sortida al costat mateix de les ruïnes del castell podem optar en visitar-lo de sortida, o més tranquil·lament en finalitzar el recorregut.
El castell de Miralles és una edificació del segle X, declarat bé cultural d'interès nacional. La primera notícia d'aquest castell és de l'any 960, una data que es correspon amb l'inici del repoblament de la vall de l'Anoia.
Aquesta fortaleza va pertànyer a Enric Bofill de Cervelló, el símbol del qual apareix representat per un cérvol. Hi ha documents del segle XII on consta una família cognomenada Miralles, vinculada a la castlania del castell. L'any 1845 ja consta que el castell es troba enderrocat.
L'església romànica de Santa Maria del castell de Miralles esta situada als peus del castell, dins del que fou el seu recinte fortificat. És un edifici romànic d'una nau coberta amb una volta lleugerament apuntada, datada cap a finals del romànic, vers el segle XIII.
Des de l'esplanada quedant l'ermita a la nostra dreta, i els panells informatius a la nostra esquerra baixem per una sendera senyalitzada en direcció a la font de Cal Gol. Arribem al coll de l'Alió, on prenem el GR 172. Passem entre els turons de la Vinya Vella i el de Coma-roques, ja de ple dins de la serra de Miralles.
Enllacem amb una pista més ampla que ens conduirà fins a un coll entre els dos cims que volem assolir, i on es troben les restes de l'antiga masia de Ca la Llebre.
De primer pugem a l'Agulla Grossa, prenent la sendera senyalitzada per unes fites de pedres que queda enfront de les ruïnes de la masia. El corriol puja per dins del bosc fins a arribar gairebé al cim, on el traçat queda desdibuixat. En els últims metres haurem de fer una curta grimpada, fins arribar a la part alta força estreta i aèria.

Vistes a Montserrat.
Després de gaudir de les vistes, retornem al coll per a ascendir al Grony de Miralles. Aquí el pendent és més dret, i el terreny descompost. Arribem al Grony de Miralles on un vèrtex geodèsic i un panell amb les elevacions de la zona decoren el lloc. Descendim novament fins a les ruïnes de la masia per a prosseguir la nostra excursió, ja de tornada cap a Santa Maria de Miralles tot seguint la pista ampla.

Montserrat des del castell de Miralles.
-----------