CAMÍ DE LA COSTA DE TARRAGONA.

Descripció de la ruta; passejada pel litoral tarragoní resseguint un petit tram del Camí de Ronda, des del Port de Tarragona, fins al Morrot de la Savinosa. Durant el recorregut cercarem diverses platges, i llocs d'interès varis. El recorregut d'uns 12 quilometres, és d'anada i tornada pel mateix traçat, tot i que es pot allarga i fer la tornada amb tren o bus. Aconsellable fer la ruta durant la primavera o la tardor, on les platges estan més solitaries.
Aproximació amb cotxe; des de la Catalunya Central fins a Tarragona (Port). La major part del trajecte per autovia. En total tenim uns 115 quilòmetres de recorregut, i quasi 1 hora i mitja de temps.
Per iniciar la caminada ens situem al barri marítim del Serrallo, a tocar el Port de Tarragona. El Serrallo té el seu origen a la fi del segle XVIII, quan la Junta d'Obres del Port va projectar la seva construcció. Els seus carrers estrets i els seus senzills edificis, la majoria d'ells del segle XIX li atorguen el caràcter de típic enclavament mariner.
Tot seguint vora mar passem per davant del Port Esportiu, i entrem a la Platja del Miracle. Per un pas subterrani podem creuar la via del tren, per anar a visitar l'Amfiteatre de Tarragona, una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada. L'amfiteatre fou construït al sud-est de la ciutat de Tàrraco, fora del recinte emmurallat al sud de la via Augusta, al costat del mar i prop de la porta d'accés a la ciutat. Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC), es va reformar l'any 221, durant el govern de l'emperador Heliogàbal.
Aquesta visita la podem fer tan d'anada com de tornada.
Platja del Miracle.
Amfiteatre de Tarragona.
Al final de la platja ens dirigim a la Punta del Miracle on trobem el Fortí de la Reina. Aquest lloc és una construcció militar del segle XVIII bastida en ocasió de la guerra de Successió, situada de manera estratègica per tal de controlar la línia de costa. A la tornada podem fer una variant i passar uns metres per sobre d'aquest lloc, on i trobem el Fortí de Sant Jordi.
-----------
-----------
-----------
-----------
-----------
 Baixem uns metres fins a la Platja dels Cossis, i passem per la Punta Grossa. Caminant sempre vora mar arribem a l'extensa Platja de l'Arrabassada, de sorra fina i un mar tranquil d'aigua cristal·lina. Sortint d'aquesta zona trobem el que queda de l'antic Preventori de la Savinosa, situat dins una petita península entre les platges de l'Arrabassada i de la Savinosa. Actualment crec que està en obres.
Es va construir durant la dictadura de Primo de Rivera, i posteriorment va ser inaugurat durant la Segona República. Durant la Guerra Civil Espanyola en un inici el preventori va acollir nens i nenes refugiats procedents de les zones perifèriques de Madrid, això durà des de l'octubre del 1936 fins aproximadament l'agost del 1937. Poc després es va convertir en hospital militar de l'exèrcit republicà. Quan la guerra finalitza la Savinosa deixa de funcionar com hospital de sang, i es reforma per tal de poder desenvolupar la funció de prevenir la tuberculosi en nens, amb aquesta nova orientació es va inaugurar oficialment el 30 de juliol de 1945.Els relats que expliquen les persones que en el seu dia varen estar en aquest preventori, són experiències molt dramàtiques.  L'any 1966 les seves portes van ser tancades.
-----------
-----------
----------
Passat aquest lloc arribem a la Platja de la Savinosa, i la punta del mateix nom. Un tram de bosc baix, ens apropa a la petita Platja dels Capellans. Pugem uns metres fins a la zona boscosa dels Morrots, on trobem taules i bancs per poder descansar, i si és el cas per esmorzar, amb bones vistes al mar. Des d'aquí ens podem arribar en pocs minuts a l'inici de la Platja Llarga. Nosaltres vàrem recompondre el camí de tornada fent petites variants, passant pel Fortí de Sant Jordi i l'Amfiteatre Romà.
----------
-----------



 

BTT-LO COSCOLLET (1.610 metres).

Descripció de la ruta; Realitzo aquesta sortida continuant amb el meu repte particular d'assolir cims amb BTT. Buscant informació, trobo molt interessant poder fer Lo Coscollet, un cim de 1.610 metres el qual està inclòs dins de l'Espai Natural Protegit de la Serra d'Aubenç i Roc de Cogul, i a la vegada també pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC.
La dificultat de l'ascensió és moderada, amb uns 18 quilòmetres de pujada quasi contínua des de la sortida, per un total de 30 quilòmetres i uns 1.250 metres de desnivell.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa per la C-55 passant Cardona i Solsona, i per la C-26 fins a enllacar amb la C-14, passant Oliana i arribant a Coll de Nargó. Podrem aparcar al costat de l'església de Sant Climent de Coll de Nargó.
Situats al costat de l'església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó, ens preparem per prendre la sortida fent els primers tres quilòmetres de la ruta per la carretera L-511, en direcció a Coll de Bóixols.
Sortida des de Coll de Nargó.
Fem uns metres de baixada, la poca que trobarem durant la meitat del recorregut. 
Vistes de la Serra d'Aubenç des de la carretra.
Ben aviat deixem la carretera, i ens desviem per una pista a l'esquerra en direcció de Les Masies de Nargó, un nucli de població que pertany al municipi de Coll de Nargó, i a la comarca de l'Alt Urgell.
-----------
Tot seguint per sobre del barranc de les Masies, arribem a una cruïlla on deixo el camí de l'esquerra que és per on faré cap de tornada.
Anem fent per una pujada força relaxada, de pista ampla i amb bon terra fins arribar a la casa de l'Oliva, situada als peus del penyal rocós dels Castellassos.
La pista es va enfilant per la serra de l'Aubàs, fins arribar al nucli de cases de l'Aubàs. A partir d'aquest grup de cases la pista es torna més pedregosa, tot i que no és un impediment per continuar sobre la bicicleta.
Arribem a l'esplanada de Serradarques, amb les restes d'una antiga masia.
Després d'una gran girada deixem una pista a l'esquerra, seguim per la dreta fent uns metres de baixada per creuar un torrent i retornar a la pujada.
Passo a tocar ca l'Agustí, amb un tram de pujada molt dreta. Entro a l'Obaga del Mostalló on trobo una desviació a l'esquerra que faré servir de baixada. Deixo dues cruïlles, la primera a la dreta a la casa de l'Aubenç i un altre l'esquerra que porta al Tossal del Faig, amb la intenció d'anar-hi de tornada, en total entre anar i tornar, són uns dos quilòmetres d'afegit.
Per un tram més planer arribo a una collada a la part alta de la Serra de l'Aubenç, on per primera vegada veig lo Coscollet.
Baixo uns metres fins a un collet, i afronto els últims metres de pujada al cim. Aquest últim tram és molt pedregós, i alguns metres ja cansat els faig a peu, de tornada tot ser el terra dolent el puc fer sobre la bicicleta.
Vistes de Sant Honorat i Roca del Corb, des dels últims metres de Lo Coscollet.
En uns minuts arribo al cim de lo Coscollet o Torre d'Aubenç, amb unes cingleres impressionants per sobre el pantà d'Oliana.
Lo Coscollet o Torre d'Aubenç.
----------
Pantà d'Oliana.
La tornada la faig pel mateix camí, aprofito per pujar al Tossal de Remolins de 1.592 metres, i des d'on es poden fer bones fotografies de lo Coscollet.
Vaig baixant per la pista ampla fins desviar-me per la dreta per la cruïlla abans esmentada. La baixada d'uns 15 quilòmetres és ràpida i pesada, per una pista un xic pedregosa que ens acabarà portant a la cruïlla que hem trobat de sortida per sota la casa de l'Oliva. Des d'aquí ens quedaran uns cinc quilòmetres per donar per finalitzada la sortida en arribar a Coll de Nargó.