PUNTA COMÚN (1.191) – MALLOS D’AGÜERO.

Descripció de la ruta; hem titulat aquesta nova entrada amb el nom del cim de la Punta Común, però segurament el que més ens atraurà del recorregut seran les espectaculars vistes dels Mallos d'Agüero, i el seu bucòlic poblet arrecerat als faldars d'aquestes imponents agulles. Des del poble hi ha una ruta de poc més de 3 quilòmetres que dóna la volta aquesta zona rocosa. Per tal d'allargar una mica més l'excursió vam triar el recorregut que assoleix el cim, i la visita a la cova d'Al-Foraz a un parell de quilòmetres de la sortida. En total hi tenim uns 10 km de recorregut, amb un desnivell d'una mica més de 500 metres.
Aproximació amb cotxe; recorregut llarg però força còmode, ja que gran part del recorregut se circula per autovies sense un volum de trànsit elevat. Des de Manresa iniciem el viatge per la C-25, fins a enllaçar amb l'A-2 a l'altura de Cervera. Des d'aquí continuem fins ben passat Lleida, on continuarem per l'A-22. Aquesta última autovia fineix uns 14 quilòmetres abans d'arribar a Osca capital, en la localitat de Sietamo. A partir d'aquí continuarem uns quilòmetres per l'N-240, i després prenem l'A-132 fins a passar el poble d'Ayerbe. Abans d'arribar a Murillo de Gallego, deixem a la dreta el desviament a Riglos. A continuació ens desviem per l'esquerra direcció al poble d'Agüero, per la carretera local HU-534. En total i tenim uns 268 quilòmetres, que podrem fer en un temps de 3 hores. A l'entrada del poble a la dreta i trobem un ampli aparcament.

La localitat i municipi d'Agüero, pertanyent a la comarca de la Hoya de Huesca. El poble es troba assentat enfront dels mallos, que són el límit entre la muntanya pirinenca i el Somontano.
Els Mallos d'Agüero són un contrafort de la llarguíssima serra de Santo Domingo, majestuosos s'alcen aquests monòlits de pedra al costat del nucli urbà, que fan de la localitat el seu segell d'identitat. Els Mallos d'Agüero es troben molt pròxims als Mallos de Riglos, amb els quals formen el que s'anomena "Reino de los Mallos". La seva forma i altura els converteixen en lloc idoni per a la pràctica de l'escalada, a més de l'observació de les colònies de rapinyaires, que nien en aquest mitjà.
Iniciarem l'excursió des de l'aparcament en direcció al centre del poble. Passem per davant de l'església parroquial del Salvador datada al segle XII. Ja en els últims carrers del poble deixem a l'esquerra una pista que va al raval de cases de Sant Felices. En un principi seguirem els rètols que ens indiquin la cova d'Al-Foraz, i la volta circular als Mallos.
----------

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/circular-a-los-mallos-de-aguero-cueva-al-foraz-y-punta-comun-1-191-m-12922698

Sortim del nucli de cases per pista ampla i deixem a la dreta l'agulla de Peña Sola, separada del grup principal dels Mallos. 
Peña Sola.
Anem seguint el camí per sobre el barranc de la Rabosera, al marge contrari podem veure la serra de la Foz de Pituelo.
Arribem a una cruïlla, si continuem en direcció a Villalangua, en mig quilòmetre ens podem arribar fins a la interessant cova d'Al-Foraz, una cavitat de 8 metres de profunditat i 20 metres d'amplària. Per continuar el nostre recorregut haurem de desfer el camí fet des de la cova, a l'última cruïlla.
Ara de pujada voltarem per darrere dels Mallos fins a la collada de Pedro. Des d'aquí podrem elegir en pujar a la Punta Común, o retornar al poble fen la ruta circular.
Nosaltres elegim la primera opció. Continuarem per una pista dolenta, fins a trobar una sendera senyalitzada amb marques blaves i blanques.
Pel mig de bosc arbustiu arribem a un coll on deixem els senyals.
Continuem per la dreta en direcció a la visible Punta Portolás (1.141 metres). El sender es força evident, però solament està senyalitzat amb petits munts de pedres. 

Ben aviat ja veurem el nostre objectiu, haurem de fer un tram de cresta sense complicacions fins arribar al vèrtex geodèsic de la Punta Común (1.191 metres).

Tot i que aquest cim és poc freqüentat i gens de complicat, presenta unes espectaculars vistes d'una gran part dels Pirineus. Des de la part aragonesa, al Midi d'Ossau, la zona d'Ordesa, el Posets i fins i tot l'Aneto.
----------
----------
----------
----------
La tornada és fàcil, haurem de desfer el recorregut fins a la collada de Pedro, on podrem elegir entre el camí que baixa directe al poble per la circular als Mallos, o continuar per la pista i donar una mica més de volta. 
El tram final de la ruta la fem per la Circular dels Mallos.
Arribats al poble d'Agüero donarem per tancada la ruta. És interessant donar un tom pels seus carrers i visitar l'església, de ben segur farem forces fotografies.

PARC NATURAL DEL DELTA DE L'EBRE.

Descripció de la ruta; El Delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, amb una extensió de 7.736 hectàrees. Amb tanta extensió podrem triar diversos itineraris. Nosaltres ens vàrem decidir a buscar un recorregut on poder veure la desembocadura de l'Ebre. L'excursió que detallem és una curta passejada d'una mica més de 7 quilòmetres, planera sense desnivell que ens aproparà a tot l'espai de la desembocadura.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa anem per la C-55 fins a Martorell on enllacem amb l'AP-7. Passem Tarragona i arribem a L'Ampolla, on prenem la sortida 39A. Continuem direcció Amposta per l'N-340. De seguida girem a l'esquerra per continuar per la TV-3401 fins arribar als pobles de Deltebre i La Cava. Ara seguim per la T-340 fins arribar a la urbanització Riumar. En la rotonda de l'entrada triem la segona sortida i continuem pel carrer Coll Verd que ens portarà de dret al Passeig Marítim on podrem aparcar. En total tenim uns 195 quilòmetres de recorregut i unes 2.15 hores de temps.

La zona de la desembocadura de l'Ebre comprèn tres espais naturals protegits de gran importància: el Garxal, l'Illa de Sant Antoni i l'Illa de Buda. Les dues illes tenen el pas restringit i per entrar-hi s'ha de demanar autorització al Parc Natural. La platja del Garxal, en canvi, és un espai visitable que es pot recórrer amb bicicleta o caminat. S'han habilitat diversos panells explicatius de la fauna i la flora de la zona, així com miradors d'aus que permeten observar els ocells que hi viuen. A prop del Garxal es troba el Muntell Gros o De Les Verges, una duna fluvial de 4 metres d'alçada des d'on es albira l'Illa de Buda i la llacuna que hi ha a l'interior.
Iniciem el recorregut des del Passeig Marítim. Nosaltres o vàrem fer en el sentit contrari a la ruta descarregada. Creuem el passeig i ens dirigim a la Platja de Riumar de sorra fina flanquejada per un bell conjunt de dunes.
Té gairebé quatre quilòmetres de longitud i s'estén per la part de llevant del Delta de l'Ebre. No és una platja molt concorreguda i, per la seva gran grandària a penes hi ha aglomeracions. 
Arribem al Mirador de Riumar, on girem fins fer cap al final del Passeig Maritim, des d’aquí continuem per cami ampla fins l’Observatori del Garxal.
El Garxal és la llacuna de més recent formació del Delta. En conjunt és una zona humida, situada a l'esquerra de l'actual desembocadura del riu Ebre. Es tracta d'una llacuna poc profunda que s'ha convertit en un hàbitat perfecte per als ocells que viuen en el delta, envoltada per un ecosistema molt ben conservat i amb bastant vegetació. L'entrada d'aigua és dolça, i no desguassa en ella cap canal dels arrossars.
Passem un segon observatori, a la dreta ens queda el Far del Garxal d'un color força cridaner. Continuem fins arribar al Mirador Zigurat el més alt del Delta de l'Ebre, des d'on podem observar la desembocadura, i una esplèndida vista de les illes de Buda i de Sant Antoni.
-----------
Continuem pel Passeig Fluvial fins al Mirador de l'Ebre, amb bones vistes de l'Illa de Buda. 
Aquesta illa és un dels indrets més emblemàtics al Delta de l'Ebre. La seva entrada és restringida i, cal una autorització per accedir-hi. És l'illa més gran de Catalunya amb més de mil hectàrees de superfície, i uns cinc kilòmetres de longitud. És d'origen al·luvial, ja que s'ha format pels sediments que deixa el riu Ebre a la seva desembocadura, té forma d'un triangle invertit i està envoltada pels dos braços del riu, el principal és la gola de Llevant, que la separa de l'illa de Sant Antoni, i el secundari, que és la gola de Migjorn. A l'interior de l'illa hi ha les llacunes, la del Calaix Gran i el Calaix de Mar.
------------
Al llarg d'aquest passeig (GR-99) hi trobem un seguit d'escultures dedicades al poeta, dramaturg, assagista, novel·lista, director escènic i actor francès Antoni Artaud (Marsella, França, 4 de setembre de 1896 - París, 4 de març de 1948).
----------
----------
Passem per davant del càmping L'Aube i arribem al Muntell Gros o de les Verges.
Una duna d'uns quatre metres d'altura, on s'aixequen diverses escultures que fan referència a les imatges de la Mare de Déu que són venerades a les quatre comunitats autònomes per les quals transita el Camí de Sant Jaume de l'Ebre.
----------
A la part final de l'excursió entrem dins del Port de Deltebre, i el Club Nàutic Riumar. Continuem en línia recte fins a trobar la carretera per la qual hem arribat amb el cotxe, i girem a la dreta fins a la rotonda d'entrada a la urbanització Riumar. Passem per davant de l'Oficina de Turisme de Riumar, i continuem de dret fins on hem aparcat el cotxe