TOSA D’ALP (2.536 METRES).

Descripció de la ruta; en aquesta nova sortida, ens vàrem decidir per fer uns dels cims del llistat de 100, que ens ofereix la FEEC. El cim triat va ser la Tosa d'Alp, una muntanya de 2.536 metres situada a l'est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles. Per arribar a bon port, hem fet servir la ruta més senzilla de totes les que arriben aquest cim, el fet de sortir d'una alçada de més de 2000 metres, ens farà estalviar molts metres de desnivell, convertint l'excursió en un recorregut fácil, i apta per la majoria de persones que tinguin un nivell mig a l'hora de caminar. La ruta és circular, al mig recorregut i trobarem el cim i el refugi Niu de l'Àliga, on podrem fer un descans. En total tenim uns 9 quilòmetres de recorregut, amb un desnivell de 500 metres, que podrem fer molt tranquil·lament en una mica més de tres hores.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 en direcció Berga, on s'acaba el tram d'autovia. Continuarem fins a Bagà, entrem dins del poble circulant pels carrers de la part alta fins a trobar l'inici de la carretera BV-4024. Des del poble fins a coll de Pal i tenim uns 20 quilòmetres de carretera dreta i amb forces corbes, amb unes bones panoràmiques de la zona. Posem atenció a la carretera en èpoques hivernals, on pot ser necessari l'ús de cadenes o fins i tot restar tancat el seu accés. Deixarem el cotxe al mateix coll de Pal, normalment hi ha lloc a tocar la mateixa carretera. Des de Manresa i tenim uns 90 quilometres, que podrem fer en un temps estimat d'1,30 hores.
Iniciem l'excursió des del mateix Coll de Pal, un pas estratègic situat a 2.106 metres d'altitud sobre el nivell del mar que fa de divisòria entre el Puigllançada i la Tosa d'Alp, separant les valls del Riutort, tributari del riu Llobregat, a la conca del mateix nom; i del torrent de la Ringueta, tributari de la Ribera d'Alp, a la conca del Segre. 
Pedraforca des dels Rasos de Comabella.
La sortida és la part més dura del recorregut, per prats herbats força drets (Rasos de Comabella), és on i trobarem la major part del desnivell.
Tot pujant ens anirem situant en la línia del Serrat Gran, fins assolir el seu punt més alt el Cap del Serrat Gran de 2.402 metres.
Cap del Serrat Gran de 2.402 metres.Fins aquí hem fet uns 300 metres de desnivell en tan sols un quilòmetre i mig, a partir d'ara continuarem pujant però amb un desnivell molt més suau. Abans pro de retrobar la pujada, haurem de descendir uns metres des d'aquest últim cim secundari fins a la collada de Comabella, amb bones vistes del Pedraforca.
----------
Després del coll passem a tocar el Puig de Comabella, des d'on ja tenim a vista el refugi del Niu de l'Àliga.
---------
L'últim quilometri abans del cim, és una agradable passejada per plans herbats, que en èpoques de bon temps hi trobarem vaques o cavalls, pasturant al seu aire.
Arribats al refugi Niu de l'Àliga, aprofitem per reposar forces amb un bon esmorzar. Aquest refugi de muntanya està situat a pocs metres del cim de la Tosa d'Alp dins el terme municipal de Bagà, al Berguedà. És el refugi guardat més alt del Pirineu Oriental, i ofereix servei de bar, restaurant gastronòmic amb menús de muntanya i també entrepans. Per disposar d'allotjament cal fer reserva prèvia. Actualment té 27 places en lliteres per dormir-hi.
Des del refugi caminen uns pocs metres de pujada i assolim el nostre objectiu d'avui, el cim de la Tosa d'Alp de 2.536 metres d'altitud, amb magnífiques vistes de la Cerdanya, el Puigmal, Puigpedrós, Carlit, i per sota nostre les Penyes Altes de Moixeró. Des del cim continuem la ruta, ara sense passar pel refugi anem descendint en direcció a les pistes d'esquí de la Molina. 
Passem a tocar els remuntadors, i ens desviem a la dreta per anar a trobar el collet de la Mola, en el punt on s'inicia la carena de Comabella.
El track que ús presentem, revolta aquesta carena fins a baixar al refugi de la Pleta de Comabella, nosaltres vàrem estalviar aquesta gran girada, i des del collet veien el refugi sota nostre vàrem baixar directes pel torrent de Comabella.
El descens es força dret i pedregós, l'últim tram haurem de creuar uns grans blocs rocosos, però amb precaució és baixa bé. Al final del torrent trobem la Pleta de Comabella, la passem a tocar per la dreta on trobem una pista que planerament ens conduirà a trobar la carretera de Coll de Pal, a menys d'un quilòmetre del final del recorregut.

CAMINO DEL CIELO (MALLOS DE RIGLOS).


Descripció de la ruta; Els Mallos de Riglos, són unes formacions geològiques situades en la població de Riglos, a uns 45 quilòmetres d'Osca capital. Tot el conjunt resta situat en la província aragonesa anomenada Hoya de Huesca, tot i que algun municipi de la zona pertany a la província de Saragossa.
Els Mallos tradicionalment es divideixen en tres grups, mallos grans, els petits i els Fils. Cada mallo té un nom propi, alguns prenen el topònim de les mateixes cases del poble (Firé i Pisón), o per la seva forma o color característic (el Puro, el Cuchillo, la Visera, del Agua, os Fils, Colorado, Magdalena, Aguja Roja, Tornillo, Tornillito), o fent homenatge a persones (de los Castellanos, Melchor Frechín, Roberto Martí "Chichín", José Enrique Herrera, Mariano Cored, Víctor Carilla, Luis Gómez Laguna, General Capaz, Don Justo). L'anomenat Mallo Pisòn és l'altura màxima amb 275 metres, i tot el conjunt es caracteritza per les seves altives parets verticals, molt apreciades en el món de l'escalada.


La ruta que avui descrivint s'anomena "El Camino del Cielo", es tracta d'un recorregut circular de dificultat moderada-baixa, que pren aquest bonic nom perquè transcorre per diversos miradors des d'on tindrem unes panoràmiques a vista d'ocell de la major part de la zona. La dificultat més gran de la ruta, és el fort desnivell que trobarem només de sortida per un camí força pedregós, però sense cap pas tècnic. El traçat és curt, tot i que la duresa de l'inici ens farà semblar que és més llarg, en total farem uns 6 quilòmetres, amb un desnivell de quasi 400 metres, tot ell en els primers 2,5 quilòmetres. El temps si anem per feina serà poc, però si tenim un dia amb bona visibilitat, les panoràmiques que tindrem ens obligaran a fer més d'una parada. És del tot recomanable, com a mínim fer un parell de dies d'estada per la zona, i aprofitar el llarg desplaçament. El recorregut descrit és ideal per fer en el primer dia perquè no és gaire llarg, i així completar la jornada visitant el poble de Riglos. Per fer nit, al mateix poble i trobem el refugi de Riglos, i al proper poble de Murillo de Gallego, un hostal a peu de carretera.


Aproximació amb cotxe; recorregut llarg però força còmode, ja que gran part del transcorre per autovies sense un volum de trànsit elevat. Des de Manresa iniciem, el desplacem per la C-25, fins a enllaçar amb l'A-2 a l'altura de Cervera. Des d'aquí continuem fins ben passat Lleida, on continuarem per l'A-22. Aquesta última autovia a dia d'avui, per raons de pressupost, crisis, o vés a saber el que, fineix uns 14 quilòmetres abans d'arribar a Osca capital, en la localitat de Sietamo. A partir d'aquí continuarem uns quilòmetres per l'N-240, i després prenem l'A-132 fins passar el poble d'Ayerbe. Uns quilòmetres després abans d'arribar a Murillo de Gallego, trobem un desviament a la dreta que en pocs minuts ens conduirà al poble de Riglos. En total i tenim uns 262 quilòmetres que podrem fer en un temps de 3 hores. A l'entrada del poble a la dreta i trobem un ampli aparcament.


A la mateixa sortida de l'aparcament, i trobem un plafó informatiu de la ruta que volem realitzar. Caminarem pel carrer principal, a l'esquerra del petit nucli urbà seguint els senyals de color blau del PR-HU98 (Camino del Cielo). En breus minuts restarem situats sota la gran paret del Mallo Pisón.


A l'esquerra separada per escassos metres veiem l'agulla del Puro, on si han realitzat grans gestes dins del món de l'escalada, i a la vegada tràgics accidents.


A la cantonada del Mallo Pisón se'ns obre una nova perspectiva de la zona, ara tenim davant nostre l'impressionant Mallo Firé. A peu de camí tenim el primer mirador, amb bones vistes als Mallos de Peña Rueba.


El Pisón i el Firé, són la porta natural d'entrada al que s'anomena Circo de los Mallos. A partir d'aquí comença la part més dura del recorregut, per un sender molt pedregós i una pujada força dreta que minva una mica gràcies algunes ziga-zagues que ens fan guanyar alçada amb un esforç més moderat.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/circular-riglos-camino-del-cielo-9820977

Amb paciència arribem al coll del Firé, on deixem el PR. Trobem un rètol que ens recorda la ruta que estem seguint. 


Arribem al segon mirador. 


El camí ens ofereix un petit descans amb uns metres de flanqueig més planers, per encarar l'últim tram de pujada fins al tercer mirador, punt més alt del recorregut amb 1.027 metres d'altura, anomenat Mirador del Ventuso. Per arribar al mirador, haurem de sortir uns metres a la dreta del sender principal. 


Després de gaudir de les impressionants panoràmiques d'aquest mirador retornem al sender, a l'esquerra veiem la cabana de pastors del Ventuso.


A partir d'aquí tot el camí és de baixada, per un sender una mica menys pedregós que el de pujada.


El descens es trenca uns metres en un tram més planer on trobem el quart mirador, on les vistes ens ofereixen unes perspectives aèries del poble de Riglos. 


Continuem la baixada, davant nostre tenim el Mallo Colorado, sense arribar-hi el sender ens fa passar entre aquest i els Mallos Chinchin, Magdalena i Herrera. 


La baixada és decidida, fem diverses llaçades i en breus minuts haurem descendit forces metres, fins arribar a un últim tram més suau on enllacem amb un camí més ample anomenat Camino Natural de la Hoya de Huesca. 


Seguint els senyals d'aquest sender en un vist i no vist tornarem a estar a Riglos, on donem per finalitzada aquesta bonica ruta.


Església parroquial de Ntra. Sra. del Mallo.
Subscriure's a: Missatges (Atom)