RASA DE TENTELLATGE.

Mas Carissols.

La Rasa de Tentellatge és un barranc no gaire complicat que pren el nom de la masia enrunada de Tentellatge. Està situat molt a prop de Montpolt una de les set entitats de població del municipi de Lladurs (Solsonès), al vessant oriental de la Ribera Salada i a l'extrem nord-occidental del terme municipal, tot i que alguns punts del recorregut poden pertànyer al municipi d'Odèn (Solsonès). El curs d'aigua d'aquest barranc és normalment sec, com a molt un fil d'aigua, tot i que pot ser més complicat si el cabal és més elevat. Les aigües d'aquest barranc desguassant al riu Fred que en confluir amb la Riera de Canalda a Aigüesjuntes, dóna lloc al naixement de la Ribera Salada.
Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem direcció Solsona per la C-55, passada aquesta població continuarem per la C-26, i ens desviarem a la dreta per la LV-4011, passem el Pont del Clop i el llogaret de Montpolt, tot seguit ens trobarem un encreuament, que agafarem direcció Cambrils. Estarem atents a una pista que surt a la dreta que indica Mas Carissols. Podem aparcar el cotxe abans d'arribar aquesta masia, si disposem d'un cotxe alt, podem continuar una mica més endavant i estalviar-nos uns metres de camí. Per arribar a l'inici del barranc haurem de caminar 1,5 km, passarem el mas Carissols i poc després les ruïnes del mas de Tentellatge, trobarem dues cruïlles que seguirem per la dreta fins a trobar l'entrada del barranc en una corba.
Resenya del llibre de Gorg 2011.

En el recorregut i trobarem un total de 14 ràpels, el més llarg de 17 metres, caldrà portar tot el material necessari per rapelar (corda de 40 metres o 2x20), també és recomanable porta un calçat de recanvi, ja que la probabilitat de mullar-se els peus és alta. En finalitzar el barranc el retorn es realitza per la via ferrada Extasy of Flying (uns 100 metres de via K1/K2). El temps per realitzar tot el recorregut estarà al voltant de les 4 hores, tot depenent del nombre de participants.
Trobem molt a prop de la pista el primer ràpel de 10 metres.
El segon ràpel de 17 metres transcorre per una rampa força descomposta.
Tercer ràpel de 15 metres, una mica més vertical.
----------
Quart ràpel d'11 metres.
--------
Cinqué ràpel de 9 metres.
--------
---------
---------
----------
---------
---------
-----------
----------
----------
----------
-----------
------------
------------
Ràpel numero 9 de 8 metres.
------------
------------
------------
Ràpel numero 14 de 15 metres, últim del recorregut.
Unes desgrimpades més i arribem al riu Fred.
Riu Fred. A partir d'aquí per sortir del barranc enllacem amb la via ferrada Extasy of Flying.

CASTELL DE LLUÇÀ.


Descripció de la ruta; Excursió circular força interessant de dificultat baixa, que ens portarà a conèixer alguns indrets dels voltants del poblet de Lluça. El punt més interessant del recorregut, el trobem en el Castell de Lluça i l'església de Sant Vicenç del Castell, abans però haurem vist un arbre monumental (alzina del Vilaró), unes balmes amb una font (balma de la Font dels Bous), i al final de la sortida el pantà de Garet. Una vegada retornats al poble, és del tot recomanable la visita al Monestir de Santa Maria de Lluçà. En total haurem fet no gaire més de 9 quilometres, amb uns 325 metres de desnivell, i un temps aproximat d’unes 4 hores.

Aproximació amb cotxe; des de Manresa prendrem la C-16 fins passar el poble de Gironella, on ens desviarem a la dreta per continuar per la C-62, fins a trobar la cruïlla que mena a Lluça, per la carretera BV-4341. El poble es petit, a tocar el monestir de Santa Maria, i trobem un ampli aparcament per deixar el cotxe. En total hi tenim uns 62 quilometres, que podrem fer amb una mica més de tres quarts d'hora.


Iniciem l'excursió des del mateix poble de Lluça, un municipi de la comarca del Lluçanès, amb capital a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Del seu nom deriva la denominació de la comarca natural del Lluçanès.




Baixem uns metres per la carretera fins passar pel davant de la Fonda la Primitiva (http://www.fondalaprimitiva.com/), on prenem una pista a la nostra dreta. Ben aviat arribem a l'alzina del Vilaró, no gaire lluny observem la casa del mateix nom. 




Uns metres després de l'azina, prenem un corriol a la dreta que ens portarà a la balma de la Font dels Bous. La balma té unes dimensions màximes de 60 m de llargada, per 14 m de fons i una alçada 3,50 m. Just per sota d'aquesta balma es troba una altra balma, però amb dimensions més reduïdes. Per continuar el recorregut, creuarem tota la balma fins a retornar a la pista principal.



Balma de la Font dels Bous.



Seguim per camí ample, passem vora una bassa i comencem a pujar, en algun punt ja albirem el Castell de Lluça.





Primeres vistes del Castell de Lluça.



Arribem a la casa del Castell, aquí i trobem el camí que puja fins a l'ermita de Sant Vicenç, i el castell de Lluçà.




Uns metres abans d'arribar al castell trobem l'església de Sant Vicenç del Castell, sobre un esperó rocós.




El lloc es esmentat quan hi foren jutjats els testaments sacramentals dels senyors del castell: Sunifred I (any 988) i Guisad I de Lluçà (any 1006. A partir del s. XV va començar a decaure, i el 1685 ja no hi havia culte i el seu benefici s'havia traslladat a la canònica de Santa Maria. L'església és de planta circular, una tipologia de les quals en resten molt poques de senceres a Catalunya. 




Des de l'església solament caldrà pujar uns metres fins arribar a les restes del Castell de Lluça.




El castell donà nom al Lluçanès que durant l'Edat Mitjana fou el cap de la Baronia de Lluçà. El castell de Lluça era residència permanent dels senyors i, per això mateix no tingué cap castlà conegut. Del castell, només resten un mur al costat nord i dues estances al costat sud. Se n'han conservat altres murs, molt fragmentaris, que permeten suposar que era de planta quasi triangular amb el vèrtex al sud-oest, adaptant-se a la topografia del terreny. Al sud-oest hi havia probablement una torre rodona de la qual en resten unes traces molt minses del basament.



Montserrat des del Castell de Lluça.


-----------


El Pedraforca i la serra del Cadí, des del Castell de Lluça.



Una vegada visitades les restes del castell i els seus voltants, retornem a la pista ampla pel mateix camí que hem pujat. Seguirem aquesta pista fins trobar la carretera BV-4341, la seguirem poc més de mig quilòmetre fins a trobar una cruïlla a la dreta que baixa fins al pantà del Garet.



El Puigmal des del Castell de Lluça.



Pantà de Garet.




La zona humida està formada pel pantà de Garet, per un tram del torrent de Garet que l'alimenta, i per un petit sector del mateix torrent aigües avall del pantà. Actualment presenta un molt bon estat de conservació, i es troba totalment naturalitzat.




Des del pantà de Garet, veiem el turó del castell de Lluça i el monestir de Santa Maria.




A partir del pantà iniciem la part final del recorregut, abans veurem a la nostra dreta el mas del Garet, i passarem per una petita balma amb el mateix nom.




El camí final ens retorna a la carretera, a la mateixa entrada del poble.




Si no estem del tot cansats, podem aprofitar per visitar el monestir de Santa Maria de Lluça, un dels grans patrimonis romànics de Catalunya.




L'església de Santa Maria de Lluçà fou consagrada el 905, però tot fa pensar que es tractava d'una reconstrucció d'una capella anterior, potser del segle IX.