LES GÚBIES DEL PARRISAL (BESEIT).


Les Gúbies del Parrisal, és una de les excursions més clàssiques dels Ports de Tortosa i Beseit. Una senzilla caminada que transcorre paral·lela al riu Matarranya fins arribar a la zona dels Estrets. En les zones més complexes, on la fondària del riu ens impediria el pas, s'han equipat diverses passeres per tal de fer el recorregut més transitable.
Nosaltres vàrem donar la volta a la zona dels Estrets, tot i que es poden creuar si decidim mullar-nos una mica, o prendre una segona opció que evita la zona engorjada remuntant el camí fins al Pas del Romeret, un tram vertical equipat amb esglaons i cadenes.
En total si sortim de l'última zona d'aparcament, podem fer una camí d'anada i tornada d'uns 8,5 quilometres, i tan sols uns 150 metres de desnivell, que podrem fer molt tranquil·lament en unes 3 hores. Si volem allargar el recorregut, trobem una ruta circular que en arribar als Estrets, remunta pel Pas del Romeret fins a les Moletes d'Arany, aquest recorregut comte amb una distància de 18 quilòmetres i una mica més de 700 metres de desnivell.


Beseit és un municipi de la província de Terol, comunitat d'Aragó, a la comarca del Matarranya.
Està situat al peu dels Ports de Beseit, amb una població de 631 habitants. Pel seu terme municipal discorren els trams alts de rius com el Matarranya, el Ulldemó o el Algars; al costat de boscos, conglomerats i serres, conformen paisatges muntanyencs de gran bellesa i espectacularitat que alberguen un dels ecosistemes més variats i millor conservats d'Europa.


Per arribar a les Gúbies del Parrisal amb cotxe prendrem la sortida des del poble de Beseit, on prenem una pista força estreta que ens porta a la zona de pícnic del Pla de la Mina (a uns 6 km del poble) aquí una cadena tanca el camí, i trobem un ampli pàrquing de pagament a l'esquerra. A partir d'aquí seguim a peu.


El riu Matarranya neix en el terme municipal de Beseit (Terol), en la confluència de dos barrancs; travessa les poblacions de Beseit, Valderrobres i Mazaleón a Terol, i també passa molt proper a Torre del Compte o La Fresneda. Entra a la província de Saragossa per Maella i discorre per les poblacions de Fabara, Nonaspe i Fayón, abans de desembocar en el riu Ebre. És un riu típic mediterrani, amb un cabal bastant irregular i escàs, amb grans crescudes a la primavera i tardor, i sequeres a l'estiu. A més d'això comte en tot el seu curs amb un ecosistema mediterrani molt bé conservat, tenint la notorietat de ser el riu mediterrani millor conservat del planeta.


Inici de les Gubies del Parrisal.


El recorregut que ens portarà als Estrets, servia en temps passats per treure la fusta de l'interior del Parrissal, en aquesta època funcionaven a Beseit dues serradores. El traçat salva els passos complicats del riu per mitjà de passarel·les, i en el seu tram final un sender pel seu marge esquerre ens aproparà fins a la part final de la nostre sortida.


Cova de la Dona, a tocar el camí de sortida.


----------


Inici del tram de passarel·les.


-----------


-----------


-----------


En algun punt haurem de superar blocs de roca, sense gaire dificultat.


----------


En els llocs de menys fondària, tindrem que d'espavilar-nos si no volem mullar-nos els peus.


------------


----------


----------


----------


----------


Comencem a veure imponents parets i curioses agulles per sobre nostre.


----------


----------


----------


----------


---------


A partir d'aquí, el recorregut continua per un sender paral·lel al riu fins arribar als Estrets.


----------


-----------


Els Estrets, si volem passar, ens haurem de mullar, l'aigua està molt freda un altre opció és el Pas del Romeret, un camí equipat amb forta pujada que ens portarà a la part oposada del congost. Nosaltres i com la majoria de gent, vàrem decidir desfer el camí fet fins aquí.


Rètol de la ruta Estels del sud, un traçat de gran recorregut que passa per alguns dels refugis més importants del Parc Natural dels Ports.


----------

VF DELS PATACONS.


La via ferrada dels Patacons, és l'última via que s'han equipat a Catalunya (23 d'abril del 2016). Després d'un llarg temps d'espera, en Jordi Vallvé Ollé (Skpat) ens ha sorprès amb aquest nou, i complet itinerari. El recorregut és entretingut i la dificultat no és alta, es podria catalogar una mica per sobre del K3, sense arribar al K4, les complicacions són més tècniques (ràpels i ponts), que no pas físiques, ja que no presenta punts de gran esforç, i el seu traçat no és excessivament llarg, fins i tot l'aproximació, i el retorn són còmodes de fer.
La via està situada a la comarca del Baix Camp (Tarragona), a una alçada d'entre 800 i 900 metres, en el lloc anomenat Cingle de la Cova Llonga. El traçat busca els trams de paret més lògics, combinant trams verticals i aeris amb altres de flanqueig, amb algun pas desplomat de poca dificultat. Per enllaçar els diferents trams, la via comte amb 4 ponts nepalis de diferent llargada, i un parell de ràpels no obligatoris, també i trobarem un parell de sortides per si volem evitar algun tram. Els ràpels són de 20 i 10 metres, si els volem fer haurem de portar una corda de 40 metres. El temps aproximat per fer tota la via estarà al voltant de 2 hores, tot depenent de si trobem molta gent durant el recorregut.

Aproximació amb cotxe; des de l'AP-7 e direcció Tarragona prendrem la sortida numero 34, per enllaçar amb la T-11 en direcció Falset. Aquí prendrem la sortida 0 per la T-704 en direcció Maspujols. Passarem els poblets d'Aleixar i Vilaplana, i continuem en direcció a Prades. Des de Vilaplana i tenim uns 7,8 quilometres per una carretera amb forces corbes, fins trobar el pàrquing de la zona d'escalada de la Mussara.

Aproximació a la via; sortim a la carretera i la seguim uns 50 metres fins trobar un camí que baixa a la Font del Roure, passada la font deixem el recorregut del GR-172 a la dreta, poc després trobem una cruïlla a la dreta en dirección al Grau del Llop i a l'esquerra al Grau de Patacons, a partir d'aquí seguim per sota les parets pel Camí dels Cingles, fins arribar a l'inici de la via. En total i tenim menys d'un quart d'hora.


La via es pot dividir en quatre trams ben diferenciats.

El primer tram de dificultat mitjana baixa (k3), s'inicia força vertical però sense gaire esforç s'arriba a una lleixa que flanqueja a mitja paret, i on en algun punt el sostre és molt baix, no tindrem cap més remei que gatejar uns metres, i sempre anant amb comte, doncs aquest tram no te cable de seguretat. Una vegada sortim de la lleixa, podrem caminar per la cornisa fins trobar el segon tram de la via.




Lleixa del primer tram, sense cable de vida.


El segon tram és de dificultat mitjana (k3), una mica més tècnic que l'anterior, comença vertical amb algun esglaó on haurem de fer alguna tibada, i tot seguit flanquejar a l'esquerra. A la dreta, i trobem un escapament per retronar al cotxe.


---------


----------


---------


El tercer tram és el més complicat de la via, de dificultat mitjana és un (k4) molt justet.



Aquí i trobarem el pas més complicat del recorregut, es tracta d'un curt flanqueig aeri i un xic desplomat, molt ben equipat, per al qual no ha de comportar una gran dificultat a persones que ja hagin fet altres ferrades.


En aquest tram, també i trobarem el gruix dels ponts nepalis. Sortint del flanqueig desplomat per sota i trobem el primer pont de 22 metres, a la sortida continuem flanquejant fins a trobar un canvi de vessant on trobem el pont més llarg de 28 metres, solament caldrà baixar uns metres per enllaçar amb un altre pont de 22 metres que ens conduirà al peu d'una característica agulla, on s'inicia el últim tram de la via.


Pont de 22 metres i pas desplomat.


----------


----------


----------


El pont més llarg de 28 metres.


----------


---------


Tram d'enllaç entre el segon i tercer pont.


Tercer pont i l'agulla.


Tercer pont.


Sortida del tercer pont, inici de l'agulla.


Cim de l'agulla, ràpel de 20 metres.


Vista del segon pont, des del final de la ferrada.


L'agulla des de l'inici del quart pont.


L'agulla.


Últim ràpel de 10 metres.


---------


----------


Cova dels Patacons.


---------


El segon pont des de la cova dels Patacons.


El retorn pel grau de Latrencanous (K1).


Grau de Latrencanous.


Vista de l'inici de la via des del camí de tornada.