Excursió curta que no arriba als 20 quilòmetres, amb una mica més de 350 metres de desnivell que trobarem a l’inici de la sortida, sobretot en els últims carrers que surten del poble. El punt principal del recorregut és assolir la Creu de l’Aragall, amb bones vistes del Baix Llobregat i de la muntanya de Montserrat. Altres punts d’interès són l’ermita romànica de Sant Ponç de Corbera, i tot el nucli urbà de Corbera de Llobregat.
Aproximació amb cotxe; des de la Catalunya central passarem per Monistrol de Montserrat, en direcció Martorell on prendrem la A-2 (Autovia del Nord-Est). Sortirem d’aquesta via a l’alçada de Pallejà, per enllaçar amb la B-24 fins a una cruïlla on continuem per la BV-2421. Passem el poble de la Palma de Cervelló, i en menys de 4 km arribarem a Corbera de Llobregat. Fins aquí i tenim uns 60 quilometres, i poc més de 50 minuts de cotxe.
Corbera de Llobregat és un poble força complex, amb carrers molt drets que enllacen la part baixa amb la zona més alta del poble, per trobar un punt de referència per iniciar la sortida ens aproparem a l’Ajuntament del poble. El trobarem entrant per la carretera principal en direcció Gelida, pocs metres després de passar el km 6 (esquerra).
La ruta està feta en sentit contrari al que es mostra en el track.
LA VILA DE CORBERA
El nucli modern, comercial i de serveis de Corbera se situa a la part meridional del terme, a la riba esquerra de la riera de Rafamans. Aquest nucli s’ha conegut com a Corbera de Baix i s’originà entorn de la Masia de Can Roig, a finals del segle XIX i començaments del XX, reben el nom de Cases d’en Roig. Temps enrere aquest nucli es diferenciava clarament del nucli històric, també conegut com a Corbera de Dalt, que es desenvolupà al segle X entorn del Castell i constituí el nucli originari de la vila mil·lenària. Trenta urbanitzacions repartides per tot el terme, han convertit el municipi tradicionalment de residències d’estiueig, en residències habituals.
Encimbellada dalt del serrat, l'església de Santa Maria, al nucli antic de Corbera de Dalt, constitueix l'estampa més característica del poble. En els seus orígens, que ens resulten incerts, era la capella del desaparegut castell de Corbera. La trobem documentada a partir de 1305 i sabem que va ser ampliada amb diverses capelles durant els segles XIV, XV i XVI. A mitjan segle XVIII, l'augment de població va fer necessària la construcció d'un nou temple, més gran, que és el que ha arribat als nostres dies. Es va edificar entre els anys 1748 i 1750.
Hospital de Peregrins.
Construït durant el segle XVI al costat del casal de Santa Magdalena per atendre els pelegrins malalts que s'hi hostatjaven i que venien a visitar la imatge de la Santa. Quan els barons van ocupar l'antic casal, l'antic hospital va servir d'estable per als seus animals. A partir de mitjan segle XIX es va fer servir d'escola. L’interior es va reformar amb molta cura per l’Ajuntament de Corbera, respectant el caràcter històric de l’edifici. Actualment es dedica a sala d’exposicions.
La Creu de l’Aragall és una de les muntanyes més característiques de la Serra de l’Ordal, i des dels seus 547 metres s’albira un bon paisatge de la comarca.
El panorama abasta un ampli territori amb vistes de Montserrat, Sant Llorenç de Munt, Collserola, Montpedrós i Baix Llobregat. La creu original es va construir cap al 1909 a la memòria d'en Josep Rifà i Munt, mort l'any 1900.
Sota mateix en terrenys envaïts per la Urbanització Creu Aragall es troba El Pla dels Voluntaris, on l'any 1811 el coronel Josep Manso i Solà va entrenar un nombrós grup de voluntaris que formaren el Batalló de Caçadors de Catalunya, també conegut com a Batalló Manso. Els miquelets van ser soldats catalans reclutats com a voluntaris per a lluitar contra els francesos en la invasió napoleònica. Després de la caiguda de les ciutats de Roses (1808), Girona (1809), Lleida (1810), Tortosa, Tarragona, Figueres i Montserrat (1811), el contingent inicial de més de 20.000 miquelets va restar reduït a 585, que van formar el Batalló dels Caçadors de Catalunya.
Sant Cristòfol de Corbera és una capella de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) protegida com a bé cultural d'interès local. És una capella d'una nau, l'absis de la qual, suposadament de planta rectangular, així com la part superior de les parts, foren reformats a primers del segle XI. L'absis, que es conserva només en la paret de llevant, té una forma corba, que no és un semicercle complet. Hi ha dues finestres del segle XI de doble esqueixada. La coberta, d'embigat de fusta, és especialment interessant.
Can Toni Joan.
Sant Ponç de Corbera és una església romànica erigida al segle XI en estil romànic llombard. Es troba dins del terme municipal de Cervelló (Baix Llobregat), però la proximitat amb Corbera de Llobregat ha propiciat que des del segle XIV la denominació de l'església sigui "de Corbera", i que finalment esdevingués sufragània de les parròquies de Corbera de Llobregat. Originalment formava part del monestir benedictí del mateix nom que inicialment fou un priorat benedictí que depengué de l'Abadia de Cluny a través del monestir de Sant Pere de Casserres.
L'església en línies generals, es troba en magnífic estat de conservació. Conserva petits fragments de pintura mural, presumptament originaris. S'hi poden veure les restes del forn utilitzat en el procés de fossa de les primeres campanes. Tanmateix, les dependències monàstiques i el claustre presumiblement han quedat sepultats per les construccions i modificacions del conjunt que s'han realitzat en èpoques modernes.
Es declarà Monument Històric - Artístic l'any 1931. L'última restauració és de 1992, però en línies generals el temple resta fidel a la construcció originaria, sense pràcticament cap modificació.
