BTT-MIRADOR DE LA FIGUERASSA (BERGUEDÀ).


La proposta d’avui és molt més agosarada si la comparem amb l’última publicació de la Volta al Pantà de Sant Ponç, tot i que els quilòmetres no són gaires més, el desnivell la supera amb escreix, doncs ens aproparem als mil metres acumulats en una distància propera als 21 quilòmetres, que amb tranquil·litat i sobretot paciència en els llargs trams de pujada, podrem realitzar amb un temps aproximat d’unes 3 hores. El Mirador de la Figuerassa esta situat al punt més alt del serrat del mateix nom, sobre mateix de Berga, una serralada que juntament amb els cingles de Queralt són l’inici del Prepirineu. Des del mirador es pot gaudir d'una bona vista panoràmica del Baix Berguedà i del Bages.


Gravat de Berga amb el castell de Sant Ferran i l'ermita de Queralt (1847).


Aproximació amb cotxe; la sortida la vaig fer des del centre de Berga, a tocar el supermercat Mercadona (Passeig de la Industria) i podrem trobar lloc per aparcar.


Recorregut; iniciem el recorregut pel Passeig de la Industria fins a una rotonda on girem a la dreta de pujada pel carrer de Quim Serra, passem per davant de l’Hospital de Sant Bernabé fins a una rotonda on enllacem amb la C-1411z, ara fem una corba molt tancada i ens situem per sobre l’hospital, en el mateix lloc on trobem el restaurant la Cabana de Berga. Passat el restaurant arribem a una cruïlla, per uns moments deixem la carretera i enfilem per un camí pavimentat entre les dues carreteres. Aquesta drecera ens farà passar per sota el Castell de Sant Ferran, una fortificació medieval que va ser transformada al segle XVII i va ser utilitzat durant les guerres carlines. Està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. El últim tram de la drecera es converteix en un sender, que enllaça amb una pista ampla que seguim per la dreta tot passant l’hotel de cal Nen i el restaurant Sant Marc, poc després enllacem amb la carretera BV-4242, a l’alçada de l'Hostal del Guiu. Seguirem per la carretera durant un parell de quilòmetres. Passem pel costat de l’ Àrea de lleure de la Font Negra situada al costat de la Riera de Metge, tot seguit trobem una cruïlla on continuem per la dreta. Un parell de corbes tancades ens situen a l’inici de la carretera de la Figuerassa. A partir d’aquí s’inicia la llarga pujada fins al mirador, per pista ample i pedregosa, apta per tot tipus de cotxes, per el qual haurem de posar atenció i circular per la nostra dreta.


La Figuerassa des dels Mercadals.


A la dreta observem les estètiques Agulles dels Mercadals, i tot seguit passem el coll de Vilaforniu. Passada la collada tenim a vista el Pantà de la Baells, on anem vorejat el Serrat de la Figuerassa, pel costat de menys desnivell. Amb paciència arribem a la collada Baixa, per davant tenim les ruïnes del Castell de Blancafort, aquí deixem a la dreta una pista que mena al mas de Vilosiu, nosaltres continuem de pujada.


Pantà de la Baells des del coll de Vilaforniu. 


Castell de Blancafort.


A partir d’aquí, les marrades per anar guanyant alçada sense fer un alt desnivell són més seguides. Arribem a l’ Àrea recreativa de La Plana Rodona, fantàstica zona de pícnic en plena Serra d'Ensija-Rasos de Peguera.


Deixem una cruïlla a la dreta, i continuem corba rere corba guanyant alçada fins arriba a la part més alta del Serrat de la Figuerassa, on trobem unes antenes que deixarem a la dreta i seguint el fil de la carena ens arribarem fins al Mirador de la Figuerassa (1.486 metres), on si el dia acompanya gaudirem d’una amplia panoràmica a tots cantons.


Mirador de la Figuerassa (1.486 metres).


----------


---------


Vistes del Cogulló d'Estela i Roc d'Oro.


Retornem a les antenes per iniciar el descens, baixarem fins l’ultima cruïlla on el rètol ens indica el Santuari de Corbera, un tram de pujada ens acosta al coll d’Oreller, a partir d’aquí continuem baixant fins a la cruïlla que porta al santuari. Podem pujar fins a l’ermita, o baixar per sota fins als Plans de Corbera i veure-la des de lluny.


El Santuari de Corbera, és una església de Castellar del Riu (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a la part nord-oriental del terme municipal, als contraforts meridionals dels Rasos de Peguera, al peu de la serra de Corbera enlairada per damunt del nucli d'Espinalbet. El santuari és dedicat a la Mare de Déu. El conjunt està format per l'església, la casa dels ermitans i l'hostal.


Plans de Corbera.


Santuari de Corbera.


Anem baixant pel Camí del Santuari, fins passar el mas abandonat de la Rovira i continuem fins arribar molt a prop de la carretera a l’alçada del Càmping Font Freda, una sèrie de cases i una font força coneguda pels berguedans, ens porta fins al conjunt format pel castell i l’església de Sant Vicenç d’Espinalbet que juntament amb les quatre cases properes forma el nucli del petit poblat. Són cases esparces, disposades en replans al vessant de la muntanya. Del castell només es conserven unes poques restes. Probablement es tractava d'una torre de defensa que controlava el sector de Castellar del Riu, però que no adquirí mai la categoria de castell termenat.


La Rovira.


Sant Vicenç d'Espinalbet és l'església parroquial del nucli d'Espinalbet al municipi de Castellar del Riu (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està datada vers finals segle XVII i inicis del XVIII. És una construcció senzilla, d'una sola nau amb petites capelles laterals. Per sota l’església anirem a trobar la carretera que de baixada ens retornarà al tram que hem fet de sortida, passant la Font Freda i tot seguit arribarem a Berga.

CANAL DEL GAT. MONTSERRAT.


La canal del Gat, també dita del Gat de les Coves, és la torrentera més central del Serrat de les Garrigoses, fàcil d’identificar de lluny per la característica roca que presideix la part superior del serrat, amb una silueta assemblada a un gat. El seu recorregut és força vertical passant nombrosos ressalts, i alguns trams boscosos molt espessos de vegetació arbustiva, un antic bosc que es va recuperant de l’incendi de l’any 1994. Hem de tenir en compte les restriccions d’aquest traçat, és recomanable consultar la web del Patronat. La canal està equipada per poder-la fer tant de pujada com de baixada, en sentit ascendent i trobarem alguns trams de cordes, que poden estar força deteriorades, per baixar i trobarem instal·lacions per poder rapelar, en aquest cas caldrà portar una corda de 30 metres. La canal del Gat és un traçat poc concorregut sense gaires atractius, el fet de ser un lloc amb molts trams de difícil pas, per l'espessa vegetació i un estat de la roca molt descompost, fa que la gent aposti poc per aquest recorregut.


Per iniciar la aproximació a peu haurem de deixar el cotxe en l’Àrea d’esplai de la Salut, a les afores del poble de Collbató i a tocar la carretera BP-112. Des de l’aparcament caminarem uns 10 minuts per la pista pavimentada que va fins a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales que porten a les coves, deixem a l’esquerra un primer trencall que mena a la cova Freda i continuem fins un replà, aquí a l’esquerra i trobem la petita cova de la Pols i un parell de senders. Prenem el caminet que puja de dret a tocar la paret, i que s’enfila fins a la cova Alta.


Aquest tram de canal és força terrosa, arribem a uns blocs de roca on ja trobem la primera corda nuada del recorregut. Algunes arrels i un parell de cordes més, ens situant davant de la cova Alta. Ara grimparem uns metres fins a un collet, on haurem de baixar una mica fins entrar dins de la veritable canal del Gat.


La cova Alta.


Entrada a la canal del Gat.


A patir d’aquí hi ha diversos trams de cordes força drets, i en algun haurem de tibar de braços, també haurem de posar atenció en alguna curta grimpada absent de corda.


----------


-----------


----------


----------


Vista del Gat des de dins de la canal.


La canal és força tancada i solament es va obrint a la part final, on finalitza el tram equipat.


A partir d’aquí haurem d’anar intuint el traçat creuant pel mig d’un bosc arbustiu i molt perdedor, per sobre nostre tenim la característica roca del Gat, que dona nom a la canal, pel mig del matollar si pot pujar, si no volem arribar fins dalt de tot anirem intuint un sender poc marcat i perdedor per l’esquerra, fins a trobar el camí que enllaça la Drecera de Fra Garí amb el coll de les Garrigoses. Aquest es un bon punt per decidir com fem la tornada; si anem de baixada, o podem fer caminant o rapelar la part final del torrent de la Font Seca, si anem amunt passat el coll podem seguir fins al Camí de les Bateries i baixa caminant, o bé baixar fins al torrent Fondo i fer uns quants ràpels. També tenim l’opció de rapelar per la canal del Xacó, molt a prop de la del Gat, o la del Pas de la Panxa, aquesta una mica més allunyada.


El Gat.