esgarrapacrestes

El barranc de Font Calenta, està situat a prop de la població de Centelles (Osona), sota els faldars del Puigsagordi. És un barranc no gaire llarg, que presenta una bona combinació amb la via ferrada de les Baumes Corcades. El caudal d’aquesta torrentera normalment és sec, i es pot realitzar durant tot l’any. El recorregut compren 6 ràpels, (R-10, R-12, R-6, R-40 (18+20), R-25.
El torrent per on transcorre el recorregut és la riera de Riucerdà, tot i que en alguna publicació se l’anomena riera de Marcó, topònim que no he trobat en cap mapa. El barranc pren el nom de Font Calenta, en referencia a un brollador que hi ha a prop de la riera, a les afores de la població, i propera al mas Vinyoles.

L’aproximació amb cotxe, és la mateixa que es fa servir per realitzar la ferrada de les Baumes Corcades. Per arribar a l’inici del barranc es pot fer a traves de la ferrada, o fent servir el camí de retorn de la mateixa. Des de l’aparcament de cotxes de la ferrada, ens dirigim a l’inici de la via, fem els dos primers trams força verticals i arribem al segon tram de la via, on està ubicat el llarg pont nepalí. Iniciem el tram de les baumes, el més fàcil de la via i el seguim fins al final, on trobem la desviació del tram de la Tosquera.

Al barranc si pot accedir tant per sota de la cinglera, com per sobre. Si anem per la part baixa, passarem per sota de les parets de la Tosquera, i l’inici del tram difícil de la via ferrada, en aquest mateix punt creuarem el barranc i continuarem pel tram fàcil de la ferrada. En el mateix punt on el camí ens condueix a tornar a creuar el torrent, i trobarem la instal·lació del primer ràpel.

El primer ràpel de 10 metres ens situa en una àmplia feixa, davant mateix del tram ferrat de la Tosquera.

El primer ràpel de 10 metres.

El segon ràpel de 12 metres, ens retorna al camí que hem fet fa uns moments.

A partir d’aquí ens situarem dins la riera de Riucerdà en sentit descendent, i deixant enrere les instal·lacions ferrades, que ja no tornarem a veure fins al final del recorregut.

Ara continuarem per rampes fàcils, que es poden desgrimpar sense gaires dificultats si el terra està sec.

Entremig algun ressalt curt també fàcil, ens situa en un ràpel de 6 metres envoltat de vegetació.

En pocs minuts i caminant arribem al ràpel més llarg del barranc, són 40 metres que es poden fraccionar amb un ràpel a la meitat del saltant, però tenint en comte que a la reunió solament i caben un màxim de tres persones.

Aquest ràpel primer és obert per sobre de roca segura, però es va tancant i es converteix en un canaló amb trams d'herba i molses, que el fan una mica relliscós.

Caminem breus minuts i arribem a l’últim ràpel de 25 metres, molt semblant al penúltim amb un forat a mig descens. El barranc, finalitza en una zona de grans blocs caiguts.

Retorn: Des de l’últim ràpel, seguirem per la dreta del torrent un sender que en principi s’allunya de la riera, però que fent una gran girada i deixant un camí a la dreta que mena a una casa, ens farà tornar a creuar el curs d’aigua, en un punt on hi ha una edificació de captació d’aigua. Una vegada creuat el torrent seguirem per camí no gaire clar, alguna fita ens pot servir d’ajuda. La tendència serà no guanyar ni perdre gaire alçada, quasi millor apropar-se als camps que no pujar masses metres, fins a trobar el camí més clar que ens portarà a passar per sota l’inici de la ferrada, i des d’on ja tindrem molt a prop el cotxe.

Passat el poble d’Alòs de Balaguer, el riu Segre s’encaixona i forma el Congost del Mu, un topònim que fa referència a un dels cims més representatius de la Serra Carbonera, el cim de Lo Mur o del Mu, des d’on també davalla aigües avall el barranc del Mur. L’excursió és senzilla, no gaire llarga i relativament planera amb alguns trams una mica aventurers, per donar-li emoció. Des del poble d’Alòs de Balaguer anirem sempre seguint el riu Segre, fins a l’aiguabarreig d’aquest riu amb la Noguera Pallaresa, en el mateix punt on resta situat l’embassament de Camarasa. El recorregut es pot allargar uns quilòmetres, enllaçant el Congost del Mu, amb el Congost de Camarasa.

Aproximació amb cotxe; Des de la Catalunya central (Manresa), prendrem l’autovia C-25 fins a Calaf, on ens desviarem per la C-1412a fins a passar la població de Torà. Arribem a Ponts on enllacem amb la carretera C-14, fins Artesa de Segre i continuem per la LV-9137, asta el nostre objectiu. Un total de 92 km, i 1 hora i 15 minuts de temps. Alòs de Balaguer és un poble petit, de 144 habitants situat quasi al centre de la comarca de la Noguera. Arribats a la població no caldrà entrar en el nucli urbà, solament haurem de vorejar el poble fins a trobar un pont que creua el riu, aquí a la dreta i trobem una font i els retols que indicant la ruta a seguir. Es pot començar a caminar des d’aquí mateix, o fer uns 2,5 quilometres amb cotxe per pista ampla i en bon estat fins a la zona de pícnic de la Font de l’Espadella.

Font de l’Espadella.

Recorregut; Iniciarem l’excursió a l’àrea de pícnic de la Font de l’Espadella (aparcament, font, taules, ombra). El recorregut pel Camí del Solà està marcat amb senyals de color verd i algun rètol, tot i que el traçat és evident i gens perdedor.

Els primers metres transcorren per una pista ampla i planera, sempre vora el riu Segre.

----------

Arribem a l’inici del Congost del Mu, final de la pista ample, ara el riu s’encaixona entre altives parets verticals. A l'esquerra tenim la Serra Carbonera amb el seu punt més elevat el cim del Mu (718 metres), i a la dreta el Serrat del Poll.

A l’entrada de l’estret del Mu i trobem una primera passarel·la penjada en la roca, que permet passar per un lloc on segurament l’antic camí s’ha perdut sotes les aigües del riu.

----------

Passat aquest tram el camí guanya una mica d’alçada, a la vegada que el riu s’enfonsa dins la gorja, i en pocs metres de recorregut quedarem força allunyats del riu. El sender continua més planer, per davant ja tenim unes bones vistes de la mola del Mont-roig.

El Mont-roig.

Arribem al barranc del Palomar, deixem a la dreta una desviació que es dirigeix a Penalta. Una baixada pronunciada i un seguit de ziga zagas, ens apropen de nou a la vora del riu, i a pocs metres d’un pont penjat de fusta, que ens servirà per creuar a la riba contraria i continuar el camí.

Pont penjat.

Ara trobarem un segon tram de passarel·les metal·li cas, aquestes estan a més alçada, i ens serviran per arribar a la central Hidroelèctrica d’Alòs de Balaguer, per sobre tenim la Central Hidroelèctrica de Camarasa i la pressa que embassa les aigües de la Noguera Pallaresa, uns metres abans del seu aiguabarreig amb el Segre.

-----------

Retornarem al cotxe pel mateix camí, en total haurem fet uns 12 quilometres , i uns 150 metres de desnivell, que sense presses podrem realitzar en unes 3,30 hores. És del tot recomanable visitar el poble d'Alòs de Balaguer, amb el seu castell i església parroquial, una passejada per carrers estrets i costeruts, amb moltes fonts, tot molt ben arranjat i ben cuidat.