ECOS-CANAL DELS MICOS (MONTSERRAT).

 

La regió dels Ecos se situa al centre del massís montserratí, sent el segon punt més elevat, amb 1.225 metres, solament per darrere del cim de Sant Jeroni. És un lloc abrupte i salvatge, podrem observar que fins i tot en l’època eremítica, aquí no si va vestir cap ermita, per la dificultat dels seus accessos. Per arribar als colls, i trobarem senders estrets que voltant la zona; per accedir al cim hi trobarem passos difícils, alguns d’ells equipats (cordes, cadenes, cables).

 

Aproximació amb cotxe; El punt de sortida és el Monestir de Santa Cecília o Refugi Bartomeu Puiggròs, situat al costat de la carretera BP-1103 (Can Maçana-Monestir de Montserrat), entre el km 5 i 6.

 

 

(Canal de la Font de la Llum, Les Talaies i Ecos).

 

Itinerari; Sortirem des del Monestir de Santa Cecília (675 m), seguint la carretera en direcció a Can Maçana. Als pocs metres i després de creuar la Canal de Sant Jeroni, veurem uns retols a l’esquerra de la carretera, on s’inicia el sender que ens aproparà fins al Coll del Migdia. Pugem unes escales, i trobem el GR-172 (senyals, blanques i vermelles), seguim aquest camí per la dreta. El camí es planer, amb alguns puja i baixa. Trobem una cruïlla, on deixem a la dreta el GR.

 

 

(Font de la Llum).

 

El sender comença a pujar, fent vàries ziga-zagues fins a trobar una desviació a la dreta. Si seguim aquest camí, ens podem arribar en uns cinc minuts fins a la Font de la Llum (925 m), el brollador constant més important de la part alta de la muntanya. Neix sota uns grans blocs caiguts, de la paret del Camell dels Ecos. Retronem al camí de pujada.

 

A partir d’aquí, el sender s’introdueix de ple dins la Canal de la Font de la Llum, en alguns trams el traçat esta força mal més per les esllavissades. Una ultima pujada dreta i fatigosa, ens apropa al Coll del Migdia (1.032 m), entre Les Talaies i el Camell dels Ecos. Canviem de vessant, i baixem per la banda oposada on s’inicia el Torrent del Migdia. Als pocs metres de baixada en una àmplia clariana, deixarem el camí que continua baixant, i ens desviarem a la dreta.

 

 

Només entrar en aquest nou sender, ja trobarem algun cable-passamà per assegurar un flanqueig sobre roca. Continuem de pujada fins a tocar la muralla rocosa per girar a l’esquerra, i començar a intuir la gran escletxa que forma la Canal dels Micos.

 

 

Canal dels Micos.

 

 

La canal estreta i força vertical presenta trams terrosos i descompostos.

 

 

En els punts més complicats i trobarem un parell de teixos força malmesos, que ens serviran per enfilar-nos amb més comoditat, antigament havien més arbres que avui dia han desaparegut.

 

 

A la part final de la canal, haurem de fer un curt i aeri flanqueig equipat amb una corda i un cable.

 

 

Girem a la dreta, i continuem l’ascensió per la Canal del Camell (cordes nuades). Posarem atenció per no arribar fins al final de la canal, ens hem de desviar un xic abans cap a l’esquerra fent un flanqueig per sobre la roca.

 

 

(Eco Superior, Eco del Mig i Miranda dels Ecos).

 

Entrem de nou a una zona boscosa, per una canal que enfilem per la dreta fins arribar a un collet entre l’Eco del Mig i la Miranda dels Ecos (1.220 m). Es pot accedir als dos cims sense dificultats, el més visitat és la Miranda amb unes grans vistes de la zona.

 

 

Vista dels Ecos des de Sant Jeroni. 

 

 

Vista de les Agulles des dels Ecos.

 

 

Continuarem el recorregut des del collet, ara descendint per la part oposada, que dona accés a la cara nord. Per sota, veiem l’altiva agulla Estasen. El sender passa a tocar l’Eco Inferior, i s’endinsa en una canal estreta i molt pendent (cordes), fins a arribar a un pas molt vertical d’uns 10 metres, equipat amb cadenes. Continuem per la canal amb forta baixada, ben aviat deixarem la canal per continuar per un sender no gaire evident per l’esquerra, que planerament es va enfilant sobre la part alta de la Pared de Migdia (1.186 m). Entrem dins d’una canal penjada passant per sota la roca del Patufet, baixada dreta fins al coll de la Salamandra (1.136 m). Entrem en una canal amplia, on tenim a l’esquerra l’agulla de la Salamandra, a la dreta la Roca Plana dels Llamps, i en enfront el Montgròs. Per camí i per sobre de llenques rocoses (alguna corda), arribem al camí principal PR C-78, que enllaça Coll de Port amb el Coll del Migdia, el seguim per l’esquerra.

 

 Per sota nostre ja tornem a veure la Canal del Migdia, i per davant les Talaies. El camí s’entafora per dins d’uns esvorancs rocosos, evitant així trams que serien molt aeris, i entre les roques resten protegits.

 

 

(Font de la Cadireta).

 La baixada és dreta fins a situar-nos a tocar el torrent, deixem a l’esquerra el degotall de la Font de la Cadireta.

 

Entrem de ple dins de la torrentera i continuem per forta pujada, deixem a la dreta el trencall que mena a Sant Jeroni, i tot seguit retrobem la clariana i la desviació que hem fet per anar a trobar la Canal dels Micos. A partir d’aquí repetirem el recorregut en sentit invers, una curta pujada fins al Coll del Migdia, i baixada dreta per la Canal de la Font de la Llum, fins a retrobar el GR-172 que ens retornarà al monestir de Santa Cecília.

 De Santa Cecília al Coll del Migdia, 1 hora.

Coll del Migdia a la Miranda dels Ecos per la Canal dels Micos, 1 hora.

De la Miranda dels Ecos al PR C-78, pel coll de la Salamandra, 1 hora.

Del PR C-78 fins al Coll del Migdia, 30 minuts.

Del Coll del Migdia fins a Santa Cecília, 45 minuts.

 

Total 4 hores 15 minuts. Desnivell 600 metres.

MOLES DEL CORB I DE SANT HONORAT.

 

Molt a prop d’Oliana i trobem el poble de Peramola (Alt Urgell) i el massís de les Moles del Corb i Sant Honorat. Aquestes cingleres d’altitud moderada, estan formades pel tipus de roca anomenada conglomerat, amb un relleu arrodonit de formes capricioses, i que a primera vista ens pot recordar la serralada montserratina. El massís es troba dividit en dos blocs separats pel coll de Mu, en el recorregut primer pujarem a la Roca del Corb, i tot seguit flanquejant diverses canals ens arribarem al cim de Sant Honorat.

 

 

Aproximació amb cotxe; Passada la localitat d’Oliana prendrem direcció a Peramola (desviació a l’esquerra), sense arribar al poble girem a la dreta fins  apropar-nos a l’Hotel de Can Boix, uns metres abans trobarem una esplanada a la dreta de la pista, on podrem deixar el cotxe.

 

 

Itinerari; Des de l’aparcament anirem en direcció a la masia de Can Boix, avui dia reconvertida en un hotel (****). Podem passar pel mig de les instal·lacions o voltar per la dreta, fins a trobar un pal indicador. Deixem a la dreta un sender que va a Sant Honorat, per aquí i sortirem a la tornada. Anem pel camí de l’esquerra (direcció al Corb). Entre roures i pins, i seguint les restes d’un antic camí empedrat, arribem al pas natural del Grau de Porta. Ara per trams més planers amb algun puja i baixa, ens situem a la cruïlla de Quatre Camins, en un collet de la Carena de Nerola. Continuarem per la dreta, tot seguint una pista ampla. Si som observadors, molt a prop de la cruïlla i a l’esquerra del camí i veurem l’avenc del Forat de Nerola o Forat del Corb.

 

 

La pista gira, i ben aviat veurem la formosa Roca del Corb. Des de sota mateix de la mola rocosa, prendrem una camí per l’esquerra  d’anada i tornada, tot vorejant la roca fins a la Casa del Corb.

 

 

La Casa del Corb.

 

 

La Casa del Corb, és una de les moltes balmes obrades que existeixen en el nostre país. Algunes només es feien servir per a tancar bestiar, però d’altres eren veritables habitacles. En el cas de la Casa del Corb, es coneix que va estar ocupada fins als anys 20 del segle passat, però sembla que els primers habitants es remunten a l’època del Neolític.

 

 

La balma te una bona profunditat, i es poden diferenciar diverses estàncies;  destaquen el corral i la menjadora que hi ha a l’entrada, i el forn ubicat a la zona que devia ser la cuina.

 

 

Retornem a la pista ampla i la seguim per l’esquerra,  passant per la base de l’agulla del Corb. A l’esquerra del camí observem una segona construcció obrada, anomenada la Balma del Corb.

 

 

Agulla del Corb.

 

 

Coll de Mu i la Roca Llarga.

 

 

Continuem per la pista principal, la qual ben aviat ens oferira unes espectaculars vistes del serrat de Sant Honorat. Ara a l’esquerra del camí, i trobem el trencall que puja directe a l’ermita romànica de Sant Salvador (segle XI). Per arribar-hi, tornarem a fer un curt recorregut d’anada i tornada.

 

 

Coll de Mu, al fons la Serra de l'Aubenc.

 

 

Per sobre del conglomerat intuirem un sender costerut, que ens apropara a les runes d’aquesta petita ermita, la qual ostenta l’honor de ser l’ermitori més petit de Catalunya, interiorment fa, centímetre amunt centímetre avall, 3,35 metres d'ample per 5,30 de llarg, amb l'absis a llevant i la porta d'entrada a tramuntana. L’edifici en força mal estat resta situat sobre un petit morral força aeri, quasi a la mateixa alçada que l’agulla del Corb, molt a prop hi ha un altre agullola, a la qual si pot accedit mitjançant un tram de cadenes, i des d’on tindrem una bona perspectiva del lloc. Retornem a la pista principal, i continuem en direcció al coll de Mu.

 

 

Coll de Mu.

 

 

A l’esquerra deixem un sender que ens portaria a un collet, que separa l'altiplà de la Roca del Corb, dels morrals de Sant Salvador, un pas vertical de cadenes serveix per arribar a la part alta, amb unes bones vistes de la zona. Arribats al coll de Mu, muralla que separa clarament el barranc de Rumbau i la zona sud-est de Sant Honorat, dels contraforts de la serra d’Aubenc  que veiem a l’altre costat.  Deixem la pista principal i seguim per la dreta fins a la base de la Roca Llarga, un gran espero en forma de vaixell.

 

 

Seguim per sota la cinglera per algun tram aeri, en algun punt ens podrem ajudar d’unes cadenes per assegurar el pas.

 

 

Faldars de Sant Honorat.

 

 

El camí en alguns punts és aeri, però sense gaires complicacions si la roca està seca.

 

 

Per davant tenim el camí que hem fet abans d'arribar a coll de Mu.

 

 

Anem vorejant la cara sud de Sant Honorat, i creuem lateralment el barranc homònim. Passem per sobre la roca del Paller Gros, el camí s’allunya del rocam i entrem en una zona menys abrupte, deixem a la dreta el camí que mena de nou a can Boix el qual farem de baixada, ara continuem fins al coll de Sant Honorat, on i trobem una pista.

 

 

Continuem per l’esquerra en forta pujada, per davant tenim el Roc de la Presó o Picapoll.

 

 

Deixem aquesta agulla a la dreta i seguim pel sender força pendent, ja arribant a la paret trobem unes escales de roca, que ens servirant per accedir a la part superior de l'altiplà de Sant Honorat.

 

 

Cim de Sant Honorat (1.061 metres).

 

 

Vistas des del cim.

 

 

En el centre de l’altiplà i trobem les ruïnes de l’ermita de Sant Honorat, que conserva quatre parets i una llinda amb la data de 1725. Des de l’ermita ens podem arribar fins a les Roques de Sant Honorat, el punt del cim situat més al nord i des d’on podrem contemplar unes grans vistes de la zona, sempre posant atenció a no apropar-nos als grans espadats que davallen per sota nostre.

 

 

El retorn el farem pel mateix camí de pujada fins al coll de Sant Honorat, on deixem a l’esquerra el camí que mena a Castell Llebre, itinerari interessant si volem allargar el recorregut. Des del coll continuarem uns metres de baixada deixant a la dreta el sender de coll de Mu, i continuarem baixant fins arribar al torrent del Rumbau. Seguirem el torrent en sentit descendent fins a retrobar la masia-hotel de can Boix, ja molt a prop de l’aparcament.