esgarrapacrestes

La Cresta de la Clusa, és un crestall trencat situat al sud de l’església i refugi de Sant Romà de la Clusa. Des de l’àrea recreativa el Clot, el rocam s’enfila i sobre surt entre el bosc en direcció al cim més important de la zona, el Sobrepuny. La cresta està formada per varis sectors ben definits separats uns dels altres, els guardes del refugi de la Clusa i altres companys (Ramon Prat, Montserrat Farré, Jordi Lladó i Andreu Garcia), decidiren equipar els primers tres sectors el juliol del 2012, tot i que tenen en projecte acabar d’equipar tota la cresta, fins a les immediacions del Sobrepuny.

La Cresta de la Clusa es defineix com un itinerari d’aventura, sense arribar a ser difícil, però tampoc fàcil. Durant el recorregut alternarem el senderisme, amb passos ferrats sense cable de vida, escalada de nivell baix, varis ràpels i algun pas força tècnic.

Primers trams de la cresta.

Vista de la part final.

Aproximació; Des de Berga (Berguedà), ens adreçarem al poble de Vilada, passat aquest ens desviarem en direcció al poblet de Castell de l’Areny. Després de cinc quilòmetres de carretera, trobarem una desviació a l’esquerra on s’inicia una pista força acceptable, després de quatre quilòmetres de pujada continuada arribarem a l’àrea Recreativa el Clot (taules, bancs i una font), aquí es pot deixar el cotxe, tot i que és recomanable fer uns metres més, per tal d’apropar nos a l’inici del recorregut.

Sector 1 Foranca.

Sector 2 Castassa.

Sector 3 Collet del Llop.

Una vegada aparcat el cotxe haurem de seguir uns metres la pista en direcció al refugi de la Clusa, fins a trobar a l’esquerra una pista menys clara que mena a la casa de Rossinyol (fites). Sense arribar a la casa, la pista arriba a un replà on gira a la dreta, aquí deixem el camí ample i continuem per un corriol (més fites), que en breus minuts ens conduirà al primer ressalt de la cresta. Per realitzar aquest itinerari caldrà el material típic d’escalada, casc, arnes, rapelador, 6 o 7 cintes expres i una corda de 70 metres o dues de 35.

La primera agulla de la cresta (Sector Foranca) és la de menys alçada, l’entrada és força visible ja que els primers metres estan equipats amb esglaons com les vies ferrades. Per progressar pel crestall, és recomanable anar assegurat com si estiguéssim escalant una via, fins i tot en els trams ferrats, perquè no estan protegits amb cable de vida.

Després dels primers esglaons la cresta perd verticalitat, i es pot continuar fent grimpades fàcils. Posarem atenció en el rocam, ja que tot el recorregut és força descompost. Una vegada situats al cim de la primera agulla, desgrimparem per la part oposada sense gaires dificultats, fins a un collet que ens separa de la següent agulla.

La segona agulla no té cap tipus de dificultat, una trepada fàcil entre roques i rostolls ens conduïra al cim, on i trobarem alguna assegurança. Al costat oposat del cim haurem de buscar un clau amagat, que farem servir per realitzar el primer ràpel d’aquesta travessa.

El ràpel (25 m), ens apropa a una bretxa.

Detall del ràpel.

La tercera agulla té una entrada on haurem d'escalar una curta xemeneia de IVº, és possiblement el tram més complicat de tota la cresta. Trobem un parabolt a l’inici i un tascó de fusta poc fiable a mitja canaleta, la roca és força inestable.

Tram d'escalada (IV).

Des del cim baixem uns metres on trobem un ràpel (12 m).

Continuem planerament fins a un segon ràpel (25 m).

Després del ràpel arribem al “Pas del Mareig”, un petit bloc de roca que haurem de passar a cavall i continuar per l’aresta estreta i aèria.

Detall del ràpel.

Després de caminar uns metres arribem a un tram d’uns 3 metres equipat amb corda fixa, que ens servirà per arribar amb seguretat al següent ràpel, el més llarg de tots (30 m), situatsobre el gran esvoranc de la Foranca, el punt més impressionant del recorregut.

La instal·lació del ràpel està situada en un lloc força incomoda.

Per sota nostre podrem observar la corda del ràpel guiat que ens ajudarà a passar al costat oposat de la Foranca.

Ràpel de 30 metres.

Una vegada realitzat el ràpel ens situarem a tocar la corda fitxa, on farem aquest curiós ràpel guiat (20 m), mitjançant una cinta expres ens lligarem a la corda que travessa la pregona Foranca. Al final del ràpel guiat ens situem en una cornisa herbada, on trobem una paret vertical i una mica desplomada, equipada amb esglaons, és el tram ferrat més llarg del recorregut i l’inici del segon sector anomenat La Castassa.
El tram ferrat no te cablejat de vida, però està equipat amb varis parabolts, així, podrem pujar encordats i amb menys perill. Al final dels esglaons haurem de buscar una reunió a mitja paret, hi ha trams herbats que poden ser relliscosos i pedres de dimensions considerables força inestables. Fem una segona tirada (III+º), fins a arribar a la part alta de l'esperó, on continuem planerament per la cresta, fins a arribar a una pista.

Tram final del sector de la Castassa.

Creuem la pista i retornem a la cresta iniciant el tercer sector (Collet del Llop) per una zona boscosa, alternant curtes grimpades amb trams de camí.

Punt més alt de la cresta.

Ben aviat el crestall deixa el bosc enrere, i s’enfila per un carener força dret fins assolir el cim coronat per una senyera, punt més alt de la Cresta de la Clusa. Davant nostre tenim el Sobrepuny, també es pot observar la continuació de la cresta, però que de moment no està equipada.

Últims metres abans del cim.

Cim de la Cresta de la Clusa, per sota tot el crestall i l'àrea recreativa el Clot.

Des del cim iniciem la baixada per la part oposada fins a trobar un primer ràpel (10 m).

Poc després trobem l’últim ràpel del recorregut (16 m), desgrimpant uns metres arribem a un collet, continuem fins al bosc i per un corriol girem a l’esquerra (alguna fita), en breus minuts creuem uns prats i retornem a la pista de l’àrea recreativa.

Vista de l'ùltim ràpel.

Camí de tornada per sota la cresta.

Área recreativa el Clot. Per acabar el dia podem visitar l’ermita de Sant Romà i la masia de la Clusa, avui habilitada com a refugi, on es pot pernoctar i menjar (Refugi de la Clusa, telèfon 93 802 92 09.

Sant Romà de la Clusa és un antic poble i parròquia, que en l'actualitat està integrat en el municipi de Castell de l'Areny, al Berguedà. Es conserva l'antiga església, d'estil romànic. Construïda al segle XII, va ser restaurada entre els anys 1963 i 1965.

Masia-refugi de La Clusa.

Interior del refugi.

Sant Pere de Casserres és un antic monestir, l'únic de l'orde benedictí a Osona, situat al terme de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

Amb anterioritat a la construcció del monestir hi havia en aquest indret un castell termenat, documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, la vescomtessa Ermetruit en féu iniciar les obres el 1006. El conjunt és d'estil romànic, tot i que ha anat tenint alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV i amb l'abandonament de la vida religiosa, i posterior us per a feines del camp.

Actualment el monestir alberga una exposició de caràcter permanent, on s'interpreta la vida dels monjos a Casserres, mitjançant l'ordenació museogràfica que ens permet conèixer com es vivia en un monestir en el segle XI.

El recorregut s’inicia al Parador de Turisme de Sau. Per arribar aquest lloc farem servir l'autovia C-25 direcció Girona, per continuar per la C-153 fins al poble de Roda de Ter. A partir d’aquesta localitat trobarem, retols que ens ajudaran arribar al Parador. El cotxe el podrem aparcar uns metres abans del, o en el mateix establiment. Bones vistes de la part alta de l’embassament de Sau.

Des del Parador de Sau, surt una pista asfaltada que va fins al mateix monestir de Sant Pere de Casserres, aquesta excursió és ideal per fer-la amb gent que caminar no sigui el seu fort, i així els que vulguin suar la camisa o poden fer seguint el sender i els que no, ho poden fer tranquil·lament amb el cotxe, per retrobar-se en el monestir i fer la visita conjunta. El recorregut es pot fer en tres hores entre anar i tornar, el desnivell és molt baix, el camí és de bon fer sense cap dificultat tècnica i amb una senyalització adequada. Les pintades a les pedres són exagerades, i visualment poc agraïdes.

Si el que volem és caminar sortirem del Parador de Sau per la pista asfaltada, a pocs metres trobarem una gran llosa de pedra amb unes pintades que ens senyalen la ruta. A partir d’aquí el sender entra dins del bosc, fent lleugeres pujades sense gaire desnivell i amb la tendència d’anar baixant. En alguns trams el camí es retroba amb la carretera, i en les cruïlles tornarem a trobar les lloses pintades. La major part del camí tindrem bones perspectives de la cua de l’embassament, i en alguns punts sortint uns metres del camí podrem albirar millor el panorama des de sobre algun espadat.

==========

Sense gaires complicacions arribarem al nostre destí, abans passarem per un prat herbat, i tot seguit l’aparcament. A l’entrada hi ha un restaurant, que curiosament s'ha de passar per dins d’aquesta instal·lació per accedir al monestir. Després de passar el restaurant trobem un altre prat, i l’opció d’arribar al cenobi per dos camins diferents. Per l’esquerra un camí planer i ample, o per la dreta un viarany estret que passa per sobre les roques, equipat amb algun passamà. La visita del monestir és de pagament, però és del tot recomanable realitzar el recorregut i transportar-nos en la imaginació, en el que havia estat aquest lloc.

==========

Una antiga llegenda, relaciona un fet miraculós amb la ubicació i fundació del monestir. Al si d'una família molt rica i poderosa de Catalunya, va néixer un infant que al cap de tres dies ja parlava com una persona gran. Aquest nen (tot i que hi ha gent que afirma que era una nena) va dir als seus pares que es moriria aviat, i que un cop mort l'havien de carregar sobre una burra cega. Els va dir que no havien de menar la burra, que ella sola sense que ningú no la guiés i no li digués res, ja començaria a caminar i, allà on s'aturés, havien de construir un monestir què havia de ser en honor a Sant Pere. I així ho varen fer. Un cop mort l'infant, el varen carregar a sobre la burra junt amb dues ampolles de llet a les alforges. La burra cega començà a caminar i a caminar sense que ningú no li digués res; la gent l'anava seguint com una processó. Pujà i baixà muntanyes i cingleres, travessà torrents i rierols, passà per camps i planes. Després d'un llarg viatge, s'aturà a la punta de la península que es formà quan el riu Ter gira cap a Sau, i la burra es morí. Allí varen erigir el monestir de Sant Pere, i col·locaren el Cos Sant del nen en un lloc principal del temple, dins d'una arqueta darrere l'altar. Al mateix temps s'hi varen establir uns frares que tingueren cura del monestir, i del cos del Sant Nin.