FERRADA PUIG-ARNAU (CANALDA)

Aquesta via ferrada es troba molt a prop del poble rural de Pubilló Puig-Arnau, un conjunt de cases rurals en les quals s'hi poden realitzar diferents activitats, entre les quals hi ha l'escalada esportiva. http://www.canaldaagroturisme.com/ca/

Per accedir al Poble Rural hi anirem des de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera LV-4241 cap a la L-401 direcció Coll de Jou, seguint la carretera que va cap a Odèn. A uns dos quilòmetres pasada la collada, trobarem un indicador que ens desviarà cap a Puig-Arnau. Baixarem per un camí asfaltat fins que arribarem a una marcada corba de la carretera, al costat de la casa de Pubilló, on trobarem a l'esquerra una petita esplanada on hi podrem deixar el cotxe.

L'accés a la via ferrada es fa seguint el GR, que surt del mateix aparcament, direcció a Canalda. El primer tram de GR és molt poc fresat i costa seguir les marques. Es del tot recomanable abans de fer la ferrada poder veure l'espectacular Salt de la Perdiu.

La via ferrada és curta, però té un primer tram força vertical. A mesura que avancem la paret perd continuïtat i els trams verticals són més curts. En realitat aquesta via es una sortida rapida i vertical pels barranquistes que fan el barranc de l'Urdell, estalviant aixi un tram més llarg de camí.

Inici de la via, a peu de les parets. Any de construcció: 2007. Contacte: 973 480 006-618720438

Acabada la ferrada continuarem pujant a peu tot seguint les fites fins arribar a la propera carretera.

ESPOLON GUERRERO (170 metres, IV+).

L'Espolon Guerrero és una via d'escalada ideal per l'iniciació que es troba en el terme del poble de la Juncosa de Montmell en la comarca del Baix Penedès. Va ser obert i equipat pels germans Guerrero.
Es tracta d'una successió de ressalts, no gaire continuada i no gaire obligada, equipada amb parabolts. Mai agafa una altura excessiva, i es pot abandonar en qualsevol punt.

Accés: El més ràpid és agafar l'autopista AP-2 i abandonar-la en la sortida nº 12 de La Bisbal del Penedès-Llorenç del Penedès-Santa Oliva-L?Albornar. En la primera rotonda seguir la carretera T-240 en direcció La Bisbal del Penedès. A continuació trobarem una altra rotonda on haurem de seguir la carretera TV-2401, que ja ens condueix a Juncosa de Montmell.
Seguint la carretera trobarem un desviament cap a la dreta. Es tracta d'una pista en bones condicions en direcció al Vall de Sant Marc i retolat com Àrea recreativa forestal de Montmell. En arribar a aquesta àrea (amb aparcament, bar, barbacoes) es pot deixar el cotxe aquí.

Aproximació: Des de l'aparcament comença un camí paral·lel a la pista per la qual hem vingut que va des de l'església Nova fins a l'església Vella del Montmell. Després el camí, es dirigeix cap as Castell de Montmell. El peu de via està en la mateixa pista, just abans d'una barrera verda, marcat amb un parabolt groc.

L1.(IV, 25 mts): Un tram vertical d'IV seguit d'una curta caminada i una fissura tombada, també d'IV, protegida amb 3 parabolts. A dalt es pot muntar R en un bloc, des d'on veiem el peu de via.

L2.(IV, 30 mts): Després es camina fins al peu d'un ressalti bastant dret amb molt bon canto. Es pot fer R després, en una alzina.

L3.(II, 50 mts): De l'alzina per a dalt hi ha un tram fàcil, I/II, fins a una espècie de creu metàl·lica, damunt mateix de l'ermita Vella, on també es pot fer una bona reunió.

L4.(II, 40 mts): Un altre tram fàcil, amb algun pas opcional d'II/III fins al peu de l'últim mur.

L5.(IV+, 25 mts): Aquí està el pas d'IV+, tot i que es pot evitar caminant per l'esquerra. És un mur de 4 metres vertical, amb dos parabolts. Després, un tram de caminar, un pas d'III i reunió en un pi, on ja donem per acabada la via.

Final de la via. D'aquí al Castell de Montmell, hi ha un pas.

Situat dalt d'un cim de la serra de Montmell, és el mes enlairat de tot el Penedès, a una altura de 781 metres. La seva antiguitat va més enllà de l'any 974, any en què es troba documentat per primer cop. La seva senyoria va pertànyer sempre al bisbat de Barcelona, excepte durant els segles XI i XII, que va ser infeudat a la família Banyeres.
Es conserven algunes restes de la torre, de planta rectangular, i algunes dependències del recinte annex, de planta trapezoïdal, obra del segle X o XI. Hi ha restes d'una cambra amb volta, segurament d'època posterior.