Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
La Castellassa de can Torres, és una de les roques monolítiques més impressionants i representatives del massís de Sant Llorenç del Munt. Com si d'un gran castell es tractes, pren el seu topònim del mas de can Torres, el més proper a dita agulla.
Aquest monòlit rocós, està situat a 788 metres d'altura (cinquanta metres des de la seva base i pel costat nord-est) trobant-se separada de la cinglera, la qual cosa li dona una visió molt més extensa del seu volum, amb una gran atracció estètica que a donat pas a diverses manifestacions artístiques, literàries, esportives i llegendàries. La base de la Castellassa és allargassada, d'uns noranta metres de llarg i trenta d'amplada màxima en el seu punt mig. Forma tres puntes independents, la principal i més alta és la que es troba a l'extrem nord-est, anomenada la Torre. La punta central, que s'anomena la Cabreta, és la més menuda i punxeguda, i el gruixut cim sud-oest, la Gepa, és la segona cota màxima. El 16 de Setembre de l'any 1923, en Josep Abelló i d'altres companys de la Joventut Terrassenca, foren els primers de trepitjar el cim.
La Castellassa de can Torres, és una de les roques monolítiques més impressionants i representatives del massís de Sant Llorenç del Munt. Com si d'un gran castell es tractes, pren el seu topònim del mas de can Torres, el més proper a dita agulla.
Aquest monòlit rocós, està situat a 788 metres d'altura (cinquanta metres des de la seva base i pel costat nord-est) trobant-se separada de la cinglera, la qual cosa li dona una visió molt més extensa del seu volum, amb una gran atracció estètica que a donat pas a diverses manifestacions artístiques, literàries, esportives i llegendàries. La base de la Castellassa és allargassada, d'uns noranta metres de llarg i trenta d'amplada màxima en el seu punt mig. Forma tres puntes independents, la principal i més alta és la que es troba a l'extrem nord-est, anomenada la Torre. La punta central, que s'anomena la Cabreta, és la més menuda i punxeguda, i el gruixut cim sud-oest, la Gepa, és la segona cota màxima. El 16 de Setembre de l'any 1923, en Josep Abelló i d'altres companys de la Joventut Terrassenca, foren els primers de trepitjar el cim.
Fotografia retrospectiva de la Castellassa
Vista des del Camí de la Senyora
Vista de la cara est
Vista de la cara sud, on i trobem la via normal per fer el cim
Cada any, des de fa ja 43 anys, membres del CEC (Centre Excursionista de Castellar del Vallès), hi porten el pessebre fins al seu punt més alt
Si voleu més informació pode buscar en llibre d'en Òscar Masó i Garcia,o a la web; http://www.santllors.com/sector.php?id=122&zona=1...on i trobareu totes les vies d'escalada
