ERMITA DE SANTA AGNÈS

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

L'ermita de Santa Agnès és un dels indrets més emblemàtics i interessants de conèixer del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. L'edifici, avui en ruïnes es construït aprofitant l'entrant d'una cova, a la part més interior de la qual, es formaren unes piques d'aigua, anomenades font de Santa Agnès. La boca de la cova és tapada parcialment per l'església, l'origen de la qual es remunta als segles XIII i XIV, i la qual encara manté unes arcades de caire gòtic. L'interior és més antic, pro es troba en molt mal estat. Durant el segle XV, es construir el tancament del recinte i l'edifici de tres plantes que hi havia annex a la capella, dels quals només queda dempeus la façana de l'habitacle.

Portal d'entrada

Detall dels murs que tancant el recinte

Entrada de l'ermita

L'entrada des de la part interior

Detall de l'interior de l'ermita

El passadís que condueix ala font de Santa Agnès

Detall de les piques de pedra natural, que recullen l'aigua

Interior de l'ermita de Santa Agnès (any 1926)

QUEROL (2.214 metres).

El cim del Puig de les Morreres, també anomenat Querol esta situat dins de la serra del Port del Comte; una serralada que resta ubicada entre la conca del Segre i la del Cardener, aixecant-se sobtadament sobre la vall de Lord i el poble de Sant Llorenç de Morunys; des d'on sembla una gran muralla de roca calcaria infranquejable. El Puig de les Morreres no és pas el punt més alt de la serralada, pro en estar situat a vora les cingleres que s'aboquen sobre la vall, té el privilegi d'ésser el millor mirador de la serra del Port del Comte. Excursió molt recomanable, on es pot accedir a un cim que sobrepassa els dos mil metres sense cap tipus de dificultat. Per poder fer el recorregut caldrà esmerçar unes 3 hores i 45 minuts de temps, tot superant un desnivell acumulat de 735 metres, i uns 12,5 quilòmetres de traçat. Com hem dit abans pujar al cim del Puig de les Morreres és molt fàcil, pro cal de tenir en comte en aquest recorregut el descens de la Tartera de les Morreras, on la tècnica i la decisió a l'hora de baixar, ens marcarà molt el nivell de dificultat i la duració de l'excursió, ja que si no estem molt avesats en els descensos per tartera, i perdérem molt de temps.

Després de passar la casa de les Costes, situada sobre mateix de coll de Jou, tenim que cercar un corriol senyalitzat amb marques de color vermell anomenat Camí dels Isards, El traçat de l'excursió ens porta a resseguir la part més alta del serrat d'Urgell, fins arribar a la capçalera del torrent d'Urgell, arran d'unes cingleres

Continuarem per dins d'un bosc cada cop més aclarit, fins arribar a l'ampli Pla de Bessies. Aquesta extensa esplanada d'uns quatre quilòmetres quadrats, esta situada entre el cim del Puig de les Morreres i la Tossa de la Comtessa. Al final del replà es veu el refugi de la Bòfia de propietat particular i que normalment esta tancat

Tenim que seguir per la dreta per començar a enfilar el cim de les Morreres, el qual ja podem divisar des de la nostra posició. Seguim molt a prop de les cingleres del serrat de la Guineu, amb una bona vista del Solsonès. Arribem a un coll on hi ha una caseta amb un repetidor

Tindrem que superar un pendent rocós, per on farem els últims metres abans del cim del Puig de les Moreres o Querol. Dalt del cim hi trobarem el piló que identifica aquesta cota com a vèrtex geodèsic, a més d'un gran repetidor de telefonia. Des d'aquí tindrem una de les millors panoràmiques de la vall de Lord; a la nostra esquerra ja podrem identificar l'inici de la Tartera de les Morreres, que és per on farem la baixada

Tenim que baixar per la part oposada a la que hem pujat, tot seguint el fil de la carena. Girem cap a la dreta, per anar a buscar l'inici de la tartera més gran de la serra, amb més d'un quilòmetre de llargada

Un traçat prou evident, travessà el rocam per situar-se a la part central de la impressionant baixada

Iniciarem el descens pel mig de la tartera de la manera més adient, sempre buscant les pedres més petites per fer un descens òptim, pro que segurament no ens lliurarà d'alguna caiguda

La part alta és més ampla, pro a mida que anem baixant es va estrenyen com si fos un embut, i el rocam cada vegada és de pedres més grosses. La tartera comença a penetrar dins del bosc, per on seguirem un corriol que ens conduirà a una pista transversal que seguim per l’esquerra fins arribar al Prat Jaient, on trobem rètols indicatius de diverses rutes