ELS ESGAVELLATS.

Descripció de la ruta; ens arribarem a Vilanova del Camí (Anoia), per fer un recorregut circular, d'una mica més de 10 quilòmetres i uns 350 metres de desnivell, que ens aproparà a la curiosa zona anomenada "Els Esgavellats". Descriure aquest lloc és parlar d'un laberint natural, que resta mig amagat entre la vegetació, i que presenta unes formes trencades o esgavellades, d'aquí el topònim. El recorregut està format per passos estrets entre roques, amb algun punt on cal pujar per una escala o ajudar-se d'una corda. El traçat és entretingut gens difícil, però cal estar atent de no perdre les marques del camí. Altres punts d'interès seran el Santuari de Collbàs, el coll de la Llentia, i a la part final de l'excursió el Parc Fluvial de Vilanova del Camí.

Punt de sortida; des del municipi de Vilanova del Camí situat a la Conca Òdena, a la comarca de l'Anoia. L'inici del recorregut el farem des de la zona esportiva, on trobarem un indicador que assenyala l'inici del sender dels Esgavellats, i a partir d'aquí hem de seguir les senyalitzacions grogues i blanques.
Els Esgavellats.

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/202-vilanova-del-cami-els-esgavellats-y-alrededores-126843207

===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
===============
Coll de la Llentia.
Els nummulites (Llenties d'Estrabó) eren organismes animals unicel·lulars que vivien en els mars del Paleocè i l'Eocè, fa entre 66 i 40 milions d'anys. Les seves petxines es troben sovint com a fòssils i poden aconseguir 6 centímetres de diàmetre. Van poblar els sediments de l'antic Mar de Tetis, dipositant-se en roques sedimentàries calcàries entorn de l'actual Mediterrani, des de Girona fins a Egipte. El nom nummulites és un diminutiu de la paraula llatina "nummulus" (moneda), però per aquesta zona se'ls anomena popularment com "llenties", per la seva semblança amb aquesta planta lleguminosa.
El Santuari de Collbàs o de la Mare de Déu de Collbàs, és una ermita refeta l'any 1793 d'estil historicista, tot i que l'edifici està documentat des de 1205 en estil romànic. L'ermita està situada dalt d'un turó de la Serra de Collbàs, i depèn de la parròquia de Carme. A l'interior s'hi venera la Mare de Déu de Collbàs. La imatge original va desaparèixer durant la Guerra Civil, més tard va ser substituïda per una nova talla.
Font del Santuari de Collbàs.
Can Bernades de la Vall de l'Escut, és una de les masies més antigues del municipi. A prop es van trobar restes d'un jaciment arqueològic, que durant la Guerra Civil va servir d'amagatall. El torrent s'escola per la part de darrere de la casa on podem trobar la font de Can Bernades i els antics safaretjos.
El Parc Fluvial de Vilanova del Camí, és un tram del riu Anoia que ha estat condicionat artificialment, per tal d'afavorir la creació d'un ecosistema de riu on s'instal·lin estacionalment animals salvatges, que tenen aquest tipus d'ecosistema com a hàbitat natural.

 

BTT- PUIG VICENÇ (468 metres).

Descripció de la ruta; excursió amb BTT que ens portarà fins a la muntanya del Puig Vicenç, situada dins de la comarca del Baix Llobregat, i sent el punt més alt de Torrelles de Llobregat i de la Serra de Can Güell. Aquest cim de 468 metres d'altitud, té com al·licient la possibilitat de tenir un cim més del llistat dels 100 cims de la FEEC. Altres punts d'interès que trobarem durant el recorregut son; el castell de Cervelló, l'església de Santa Maria de Cervelló, el mas Pitarra, i ja en el punt final del recorregut, ens podem apropar a la boca de l'avenc de Can Sadurní. Tot el recorregut està dins l'espai de Les Muntanyes del Baix, un projecte en el qual 16 municipis del Baix Llobregat i el Consell Comarcal, es coordinen i comparteixen estratègia i accions per la gestió de l'espai agroforestal d'aquest territori.

Punt de sortida; des del municipi de Begues que comte amb el terme municipal més gran del Baix Llobregat. El poble està situat a 400 m d'altitud i amb bona part del seu territori dins el parc natural del Garraf.

==============
Puig Vicenç.
Últims metres de pujada al Puig Vicenç.
==============
Vistes des del cim.
Baixant del cim.
El projecte de les Muntanyes del Baix ha de contribuir a dinamitzar la gestió forestal, agrícola i ramadera, per tal que l'espai esdevingui menys fràgil enfront de riscos com els incendis forestals, que de fet, constitueix l'amenaça més gran a les Muntanyes del Baix, a més de potenciar l'important patrimoni material i immaterial de què gaudeix aquest entorn natural.
Capella del Castell de Cervelló. L'edifici forma part del conjunt del castell de Cervelló. És una obra de finals del segle XII, principis del segle XIII.
==============
El castell de Cervelló alçat dalt d'un esperó, va ser un baluard defensiu de l'antic camí de l'Ordal. L'any 1714 en Felip V manar enderrocar-lo. Avui dia en resten alguns murs, i les ruïnes d'algunes edificacions, entre les quals les restes de l'antiga capella del castell. Està documentat des de l'any 904, tot i que les restes que ens han pervingut poden ser dels segles X o XI.
Sota les ruïnes del castell de Cervelló s'aixeca l'església de Santa Maria de Cervelló, que anteriorment estava dedicada a Sant Esteve i Santa Creu. Un edifici primitiu anterior a l'actual, s'esmenta el 904 en la donació d'aquestes terres efectuada pel comte Guifré Borrell, resident al castell, a l'abat de Sant Cugat especificant que havia de tenir cura de l'església, tot i que el senyor de Cervelló va conservar una part dels drets que tenia sobre el temple.
==============
==============
El Mas Pitarra és un edifici, del segle XVI o anterior, amb construccions d'èpoques diferents situat al mig dels camins que menen a Can Sala de Baix i al mas de Can Pi. Fins a mitjan segle XIX, el mas Pitarra era l'antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló en el temple romànic del segle XI. La parròquia va ser traslladada al centre urbà el 1879 i el temple va ser dedicat, i anomenat, de Santa Maria de Cervelló.
En ser acabada la nova rectoria al poble, adquirí la casa l'escriptor Frederic Soler Hubert, "Serafí Pitarra", l'any 1880, que la conservà i amplià donant-li la configuració que té fins avui. En el últims anys l'edifici s'ha anat degradant, el seu estat és lamentable i ruïnós.
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral. És també conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra, tot i que també va emprar altres sobrenoms.
Avenc de can Sadurní. Cavitat de 84 metres de desnivell al municipi de Begues.