SANTUARI DE MONTGRONY-FORAT DE SANT OU.

 

En aquesta sortida proposem una curta  i entretinguda caminada,  per terres del mític Comte Arnau. El recorregut ens portarà des del Santuari de Montgrony, fins a l’avenc o Forat de Sant Ou.
El Santuari de Montgrony es troba situat a 1.408 metres d’altitud, des d’aquí gaudirem d'unes fabuloses vistes de tota la vall, sent un lloc ideal per venir a practicar l'escalada, o el senderisme. Montgrony o més genuïnament Mogrony, com ens diu Joan Coromines filòleg i etimòleg català, el qual estableix que "Mogrony és la forma correcta, antiga, etimològica i encara usada en el país", i que "Montgrony no és gaire més que una alteració deguda als forasters". El topònim Mogrony ve del llatí mucronio “mugró”.

 

 

Aproximació amb cotxe; Cal dirigir-nos a Campdevànol, i d'allà continuar per la carretera que va fins a Gombrèn, pocs kilòmetres després de passar el poble, trobem a la nostra dreta el trencall que ens porta al Santuari de Montgrony.

 

 

Iniciem l’excursió des de l’aparcament del santuari, un edifici avui dia convertit en hostatgeria i restaurant, el qual va ser reformat durant l'any 2001.

 

 

En aquest indret s'hi troba el Castell de Montgrony, de gran importància per la comarca i amb nombroses referències al mite del Comte Arnau. Actualment s'hi conserven la capella de Santa Maria de Montgrony, i l'església de Sant Pere de Montgrony.

 

 

Just entrar, i a l'esquerra de l´hostatgeria del santuari s´hi enfilen unes escales que porten a la petita capella troglodita, on fou trobada la mare de Déu.

 

 

Per facilitar l’accés a la capella, es van fer directament a la roca 63 esglaons, que segons diu la llegenda van ser construïdes per ordre del comte Arnau, i que després de fetes es va negar a pagar als constructors, i per això el seu esperit ronda pel lloc.

 

 

El Comte l'Arnau, fou un ric noble de la mitologia catalana. A causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una abadessa, o no fer bé els pagaments promesos), va ser condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre, al que li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li fan de seguici.

 

 

La capella data del segle XVII, construïda entre els anys 1650 i 1652 i refeta a partir d’un incendi que gairebé la destruí el 1892. És de dimensions molt reduïdes, i l’any 1666 i fou construït un campanar d’espadanya amb dues campanes, una de les quals fou trobada juntament amb la Verge, i que més tard l'any 1863, fou venuda per un ermita.

 

 

La imatge de la Verge és bruna, i pertany a les anomenades “verges trobades”. Arran de la invasió àrab fou amagada en el lloc on ja s’havia venerat, i on fou trobada juntament amb una campana l'any 804. L’actual és una còpia feta al S. XV, de l’antiga talla romànica del S. XII.
Durant la guerra civil espanyola, el vandalisme d’alguns incontrolats va ésser present per aquests indrets i varen descarregar la seva ira sobre la imatge de la Verge. Acabada la guerra, la talla va ésser novament restaurada. Cal esmentar els Goig de Santa Maria de Montgrony, dita “Verge de la Llet” pel do que se li atribueix de fer augmentar la llet a les dones que alletaven els fills, conegudes pel nom de “dides”.

 

 

Ara cal continuar pujant per les escales excavades a la roca, per poder accedir al Pla de Sant Pere, i una mica més amunt a l'església romànica que porta el mateix nom.

 

 

Sant Pere de Mogrony.

 

 

L'església de Sant Pere de Mogrony és documentada des de 899, però l'edifici actual es reconstruí entorn del 1130, fou restaurada entre 1880 i 1915, gràcies a l'interès dels bisbes de Vic, Morgades i Torras i Bages. Una última restauració, fou realitzada a inicis dels 60.

 

 

<<<<<<<<<

 

 

 Situats al pla, resseguirem el camí tancat amb barana de fusta que voreja el cingle fins a l´inici del “Camí del Mal Pas”.

 

 

<<<<<<<<<

 

 

<<<<<<<<<

 

 

Aquest camí ens guiarà vorejant l'espadat, fins molt a prop del refugi de les Planelles, al costat del torrent de Sant Ou, endreçat amb unes taules, on es pot fer parada.

 

 

Un rètol informatiu, ens indica la direcció a seguir. Un camí ample en alguns moments força dret, senyalitzat amb marques de color vermell ens aproparà en uns vint minuts, fins a l’entrada de l’avenc o Forat de Sant Ou. En l'actualitat el forat es troba protegit per unes baranes de fusta, que alerten del perill de caiguda.

 

 

El forat de Sant Ou (antic nom popular de Sant Eudald) , és un avenc de més de 70 metres de profunditat, el lloc ha estat objecte de moltes llegendes, la majoria d'elles relacionades amb les disbauxes del Comte Arnau. En l'antiguitat, entre els habitants d’aquestes contrades, es deia que per aquest forat s'esmunyia el Comte Arnau, per anar a fer visites a les monges del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i per on s'escapava, quan era perseguit. No va ser fins a la primera dècada del segle XX, quan Mossèn Norbert Font i Sagué, introductor de l'espeleologia a Catalunya, explorà per primer cop l'avenc, tot certificant des del fons del forat, que aquest no tenia sortida ni cavitats subterrànies.

 

 

Per fer la tornada des de l’avenc, tenim dues opcions; una de més llarga i circular fins a retrobar el sender principal i continuar de pujada fins al coll de Mansillo, i des d’aquí fis retornar a l’església de Sant Pere. L’altre molt més curta i de baixada, ens portarà fins al refugi de les Planelles, on trobarem una pista ampla que enllaça amb la que puja de Gombrèn, la seguirem uns dos-cents metres, i tornarem a estar a l’aparcament del santuari.

 

 

<<<<<<<<<

 

 

<<<<<<<<<

 

 

<<<<<<<<<