VIA CERDÀ-RIERA (90 M, IV+)
Ja feia uns dies que el temps era benèvol, semblava que era una bona jornada per anar a fer un tomb per la zona d'Agulles, en concret a l'aresta sud de l'Agulla de l'Arbret. De camí al refugi, un canvi de temps ens feia presagia que havíem errat en els nostres plans. D'un mati amb un sol amorteri't, varem passar a un dia gris i fresc, tot i que la forta pujada ens amagava la veritable temperatura existent. Una vegada a peu de l'agulla i descansats de l'esforç, sentim la fredor del suau vent que s'escola per dins d'aquest entramat d'agulles.
Iniciem el primer llarg de la via, la presencia del vent es fa cada vegada més notòria a mida que enfilem el perfil de l'aresta. Arribem a la primera reunió, situada dins d'un curiós balmat, on quedem protegits de l'ambient humit i fred de l'exterior. Un company inicia la segona tirada, però com no ens agrada patir decidim que fer el cim de l'Agulla de l'Arbret, es quedi en un intent fallit, al menys per a mi que era la primera vegada que intentava aquesta ascensió. Un ràpel de quarantè metres ens retorna al camí de la Travessa d'Agulles, tot seguit, per canals amagades i tofudes de vegetació, tornem a veure el refugi, al menys hem gaudit d'una bona caminada, per una de les zones més laberintiques de Montserrat.
Ja feia uns dies que el temps era benèvol, semblava que era una bona jornada per anar a fer un tomb per la zona d'Agulles, en concret a l'aresta sud de l'Agulla de l'Arbret. De camí al refugi, un canvi de temps ens feia presagia que havíem errat en els nostres plans. D'un mati amb un sol amorteri't, varem passar a un dia gris i fresc, tot i que la forta pujada ens amagava la veritable temperatura existent. Una vegada a peu de l'agulla i descansats de l'esforç, sentim la fredor del suau vent que s'escola per dins d'aquest entramat d'agulles.
Iniciem el primer llarg de la via, la presencia del vent es fa cada vegada més notòria a mida que enfilem el perfil de l'aresta. Arribem a la primera reunió, situada dins d'un curiós balmat, on quedem protegits de l'ambient humit i fred de l'exterior. Un company inicia la segona tirada, però com no ens agrada patir decidim que fer el cim de l'Agulla de l'Arbret, es quedi en un intent fallit, al menys per a mi que era la primera vegada que intentava aquesta ascensió. Un ràpel de quarantè metres ens retorna al camí de la Travessa d'Agulles, tot seguit, per canals amagades i tofudes de vegetació, tornem a veure el refugi, al menys hem gaudit d'una bona caminada, per una de les zones més laberintiques de Montserrat.




