El Sot del Bac, és una petita vall de gran valor paisatgístic i ecològic
situat entre el Cingle de Castellar, i la Serra de la Cospinera. El torrent del
Boc Negre que baixa des dels Cingles de Bertí, discorre pel seu jaç des del
Salt del Prat, i una mica després el Salt del Sot del Bac que desemboca prop de
la masia del Bac al riu Congost. La Trona, és un gran esperó rocós que
sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la
vall del Sot del Bac.
Aproximació amb cotxe; Partim des de Manresa per la C-25 fins a les
proximitats de Vic, on enllaçarem amb la C-17, fins a la població de
Figaró-Montmany. Una vegada en aquest poble, cercarem l'estació del tren
(RENFE), on podrem deixar el cotxe per iniciar el recorregut.
.jpg)
Iniciem el recorregut pel carrer Ramon Mestre fins a una fàbrica tèxtil,
ben aviat la pista ens portarà a creuar al línia fèrria. Trobem una cruïlla de
camins prenem el de la dreta, que va prenen alçada paral·lela al rierol. A
partir d’aquí anem seguint els senyals blanc i groc del PR-33.
.jpg)
Passem
a tocar la Balma del Sot del Bac, uns metres després trobem un trencall a la
dreta que en pocs minuts ens acosta al Salt del Prat i el Gorg del Salt del
Prat.
.jpg)
Estem
situats al bell mig del Sot del Bac, una zona amb una gran tradició d’escalada.
En aquestes zones apareixen roques calcàries i dolomies, formant en alguns
casos curioses figures, com és el cas de les Germanes i les Agulles del Salt.
.jpg)
Salt del Prat i el Gorg del Salt del Prat.
.jpg)
Hi
ha documentació des de l'any 1947 dels principals aperturistes del lloc, les
agrupacions del CE Badalona i el CE Mataró. Però segons algunes guies més
antigues ja s'escalava des dels anys 20, principalment per pràctiques
d'iniciació i de curset.
.jpg)
L'altura de les vies rondarà els 20 metres. Avui dia les ressenyes més
recomanables són les que es troben en el blog de Ferran Guerrero; actualment
s'ha actualitzat aquest blog amb l'afegit de les vies de clàssica de la Paret dels
Fissures.
.jpg)
Retornem
al camí principal, i seguim de pujada fins a un replà, amb bones vistes al Sot
del Bac.
.jpg)
Creuem
un rierol i tot seguit una pista forestal, arribem a uns plans herbats. Per una
zona no gaire clara hem de pujar uns marges, on trobem les ruïnes del mas de Ca
l’Andreu, i les terrasses que d’antics horts abandonats. Ara trobarem una forta
pujada fins al Coll de Pedra Dreta, des d’on ja tenim una bona perspectiva del
cim de la Trona.
.jpg)
Trobem
una cruïlla; per la dreta hi ha l'itinerari dels Cingles de Bertí, a l'esquerra
segueix el PR. Algunes ziga-zagues ens fan prendre alçada rapidament remuntant
per la cara més obaga del cim de la Trona, un cim que de primeres sembla
inaccessible. A la part alta deixarem per uns moments el PR, i seguirem per
l’esquerra fins al cim situat a 750 d’alçada.
.jpg)
Des
del cim es veu la part meridional de la vall del Congost, tancada pel Puiggraciós
i la població de la Garriga; a llevant es gaudeix de tot el sector de ponent
del massís del Montseny, dominat pel Turó del Tagamanent amb el Pla de la Calma
i les Carenes d'en Bosc en un segon terme; i vers el nord, es poden arribar a
albirar els Pirineus. A ponent hi ha tot el sector oriental dels Cingles de
Bertí, fins al seu contrafort de Puiggraciós. Com a tota aquesta zona, les
parets de la Trona també compten amb històriques ascensions, els inicis de
l'escalada a la Trona s'originant a la dècada dels 40 del segle XX. No obstant
això, no s'obre la primera via d'ascens anomenada Cerdà-Riera, fins l'any 1960.
Actualment, disposa d'una quinzena de vies obertes.
.jpg)
La
tornada la farem pel mateix camí; en total podem fer l’excursió en un temps de
2 hores i mitja, per superar un desnivell d’uns 400 metres.