Vilanova i la Geltrú.
Els anomenats camins de ronda són senders molt antics que foren usats per pescadors locals, fins que prengueren aquest peculiar nom de “camí de ronda”, fent referencia a les rondes que feien les patrulles de la Guàrdia Civil, resseguint la línia de la costa per vigilar la frontera marítima per tal de controlar el transit d’embarcacions, i evitar el contraban.
La costa catalana comte amb un total de 580 quilòmetres, dels quals 124 corresponent a Camins de Ronda, i representen el 25% de la costa accessible. La major part d’aquest camins els trobem a la Costa Brava i les Comarques Gironines, però també en trobem alguns a la regió metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió nosaltres hem elegit el tram que va de Vilanova i la Geltrú fins a les primeres platges de Sitges, fent un recorregut quasi circular, per camins més interiors a l’anada i resseguint el mencionat Camí de Ronda a la tornada. Els senyals que cal seguir corresponen al GR-92, que aquí pren el nom de Ruta de les Cales. Així tenim una passejada tranquil·la, amb tan sols uns 150 metres de desnivell i una distància propera als 8 quilòmetres, que sempre podem allarga si ens arribem a la població de Sitges.
Aproximació en cotxe; Ens arribarem a Martorell on prendrem l'AP-7 (autopista del Mediterrani), en direcció a Tarragona. A l’alçada de Vilafranca del Penedes, deixarem aquesta via per la sortida nº 29 per enllaçar amb l'autovia C-15. Sempre seguint aquesta via arribarem a Vilanova i la Geltrú, entrant per la Ronda d’Europa, que ens aproparà al Passeig Marítim, davant mateix del Port i a tocar el Far de Sant Cristòfol. Aquí a tocar la platja podem deixar el cotxe, en un aparcament que de moment no és de pagament. Des de Martorell i tenim uns 45 km, i uns 40 minuts de temps.
Recorregut; Situats a tocar la Platja de Sant Cristofol, iniciarem l’excursio pel Paseig de Sant Cristofol passant per darrera del Far, fins arribar a l’ermita de Sant Cristofol.
El primer far fou instal·lat el 1834, el segon de llum fixa es va encendre per primera vegada el 12 d’agost de 1866, i el tercer i actual es va inaugurar l'1 de maig de 1905, amb una torre més alta, que passa dels 12,6 als 21 metres d’altura.
L'ermita de Sant Cristofol ha donat el nom a la platja, el far, el fortí, el torrent. La capella és del s. XIV va ser restaurada a partir de 1505, i va servir d’hospital durant l'epidèmia de pesta de 1651-52. L'actual edifici va ser consagrat el 1788. Durant el segle XIX va ser de nou rehabilitada per Joaquim Soler i Serra. Posteriorment l'any 1944 va ser adquirida per Eugeni d'Ors que va fer construir una casa adossada, on va morir deu anys després. Allà va fundar l'Acadèmia del Far de Sant Cristòfol, on es reunien escriptors, filòsofs i artistes.
Passada l’ermita ens trobem amb la línia de tren la qual anirem seguint durant uns metres, veien a la nostra dreta el mar Mediterrani i algunes petites cales que es formen entre la Punta Mabrera i la Punta d’Escorreguixes. Aquest tram de camí el repetirem a la tornada. Arribem al Xalet de la Sal situat al costat mateix de les roques de la platja dels Colls i de la via del tren, el topònim Sal fa referencia al cognom dels propietaris de la casa.
Girem per sobre la platja dels Colls i deixem un camí a la dreta que és per on tornarem, seguim per l’esquerra, amb tendència a allunyar-nos del mar. La pista ampla ens porta un punt on creuarem la via del tren per sobre d’un túnel fins arribar a la Casa del Mar, antigament coneguda com a Masia dels Colls o Casa Nova. Aquesta casa té els seus orígens l'any 1372. L’edifici va ser propietat de l’empresari català Felip Bertran i Güell qui, l’any 1939, va transformar l’antiga propietat en la que avui es coneix com a masia Casa del Mar, convertint-la en la seva residència d’estiu i centre de celebració dels seus esdeveniments.
Després d’una volta per una zona més interior, el camí
ens retorna en direcció al mar fins a tornar a passar la línia de tren per
sobre d’un túnel a tocar la Punta de les Coves.
------------
Anant amb compte poden baixar fins a una petita cala de còdols gruixuts i entrar en alguna de les coves que formen aquest bonic lloc.
------------
-------------
Punta de les Coves.
Des d'aquí ja tenim a vista Sitges i les seves primeres platges. Nosaltres baixem per un camí entre el tren i el mar, en algun punt per tenir millors vistes ens apropem vora els espadats i anem baixant sense camí evident fins al lloc on estava situada la coneguda discoteca l’Atlàntida, entre la Platja de les Coves i la Platja de Santa Margarida. Aquí nosaltres decidim retornar a Vilanova i la Geltrú ara seguint el Camí de Ronda o Ruta de les Cales.
Retornem a l’últim encreuament, deixem a la dreta el camí per on hem vingut i seguim per l’esquerra a l’alçada de la Punta de les Coves, a la qual ens podem arribar. A partir d’aquí hi ha trams de camí poc agraits, ja que van a tocar la línia de tren.
-----------
La primera platja que trobem és la cala de l’Home Mort. És una cala idíl·lica, situada entre les puntes de la Desenrocada i la de les Coves, per uns moments deixem la via del tren per arribar-nos a la Punta Grossa, sortint d’aquí voregem la cala Xica i retornem a la línia de tren.
------------
Deixem de nou la via i ens arribem a la Punta Llarga, i després a la platja dels Colls, on retrobem el camí que hem fet de sortida, molt a prop del Xalet de la Sal.
-----------
-----------
A partir d’aquí repetim el camí fins a retornar a Vilanova i la Geltrú, si volem variar una mica el recorregut, podem baixar per unes escales a la Platja de Sant Cristòfol i fer els últims metres de l’excursió trepitjant sorra.
El búnker de Punta Mabrera, situat a la platja de Sant Cristòfol, és una de les dues construccions defensives senyalitzades en el municipi de Vilanova i la Geltrú. Durant la Guerra Civil, la ciutat va comptar amb nombroses posicions defensives utilitzades per vigilar la costa davant un hipotètic desembarcament de les tropes franquistes.
Far de Sant Cristòfol, punt final del recorregut.