El cim de Costa Pubilla, també anomenat com a cim del Pla de Pujalts és el punt més alt de la serra de Montgrony. Aquesta és una serra prepirinenca situada a l'extrem occidental del Ripollès, i a tocar amb el límit de la comarca del Berguedà. Un bon mirador de les comarques de la Catalunya central i de les muntanyes del Pirineu Oriental.
L'excursió és senzilla, solament requereix una condició física mitjana, per superar un desnivell de prop de 900 metres, que trobarem quasi tot en els primers cinc quilòmetres de recorregut, en un total d'uns 13 quilòmetres. El terreny és de bon fer, corriols a l'inici, amplis prats de pastures durant l'ascensió i baixada del cim, i pistes amples a la part final del recorregut.
Aproximació amb cotxe; Des de la Catalunya Central ens arribarem a Ripoll i tot seguit Campdevànol, on agafem la carretera GI-402 en direcció a Gombrèn (8,5 km). Arribem a Gombrèn, creuem el poble i continuem per la carretera, un quilòmetre després deixem la carretera GI-402 i agafem la pista asfaltada que surt a la dreta en direcció al Santuari de Montgrony i Castellar de n'Hug. Després d'1,5 km deixem la pista de Castellar de n'Hug i continuem per la pista asfaltada de la dreta direcció al santuari.
Recorregut; Nosaltres no vàrem arribar amb el cotxe al santuari de Montgrony, vàrem aparcar davant mateix de la penúltima cruïlla de pistes que hi ha abans del santuari. Des d'aquí iniciem l'excursió fent els primers metres per la pista ampla, fins a la següent cruïlla on ja deixem a la dreta la pista que va al Montgrony i continuem per l'esquerra de pujada per camí ample fins al refugi de les Planelles, petit refugi situat a quinze minuts a peu del santuari de Montgrony, no està guardat i disposa de vint places sense cap mena d'equipament. No hi ha electricitat ni aigua, però té xemeneia i taula amb bancs.
A partir d'aquí, la pujada ens acompanyarà fins al mateix cim. Des del refugi resseguim vora una torrentera i tot seguit assolim el collet de les Eres, fem una gran girada fins el Rasos dels Camps o Camps d'Ordi, on comencem a tenir bones vistes de punts coneguts, com poden ser el Pedraforca, Montserrat o el Montseny.
Rasos dels Camps o Camps d'Ordi.
El Pedraforca.
Inici del tram de pujada amb més desnivell.
Montserrat.
Montseny.
El sender ara és poc marcat i farem servir la intuïció, podem arribar al coll de Coma Ermada, seguint la carena fins al cim sense pèrdua. Nosaltres vàrem optar per pujar directament, sense passar pel coll. Mirant de cara avall veurem el cim de la Covil (2.002 metres), que resta separat del Costa Pubilla pel coll abans esmentat.
La Covil i al fons el Taga.
Realitzem els últims metres més relaxadament, ja que el fort desnivell ha minvat força. Ara les vistes són de 360°, podem veure la zona del Taga, i les muntanyes dels voltants de la Vall de Núria, amb el gran Puigmal en primer terme.
Costa Pubilla (2.056 metres).
Serra de Montgrony.
Puigmal.
Deixem enrere el Costa Pubilla.
Resseguim l'ampli carener fins al següent cim.
Des del cim del Costa Pubilla (2.056 metres) i ja iniciant el camí de tornada podem accedir a un segon cim el Tossal de Meians, també dit Roc dels Llamps (2.050 metres).
A partir d'aquest segon cim, comença una forta baixada fins al coll de la Bona, davant tenim el cim de l'Emperadora (1.962 metres), de pujada opcional si volem fer més desnivell.
Nosaltres girem a l'esquerra, per corriols de vaques i camins poc definits fins a les Fontetes de Meians, i el Pla dels Cóms. Entrem de ple en la Serra de Meians i el Pla de la Barraca, des d'on veiem la casa que dona nom al lloc, amb bones perspectives del Pedraforca.
A partir de la casa de Meians, ja trobem una pista ampla apta per a cotxes amb empenta. La baixada és suau, amb algun curt pujador que trencarà el nostre pas lleuger.
Fent camí sense pausa arribem al casa de les Viles Grosses, per lògica tot seguit trobarem les Viles Xiques, un bon senyal perquè el nostre mapa ens diu que solament ens queda un quilòmetre i mig, de baixada quasi planera fins al final del recorregut.