La via ferrada “La Cinglera del Resistent”
és l’ampliació de l’antic Pas Ferrat del Turó del Marqués, que ara consta de
diversos trams que superen o flanquegen el cingle, a més de l’antic pas
ferrat.
Els eqipadors (Joan Frontera, amb la col·laboració de; Esteve Frontera, Ramon Riera, Joanet Frontera i l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar),
han decidit batejar aquestes noves instal·lacions amb el nom de “La Cinglera
del Resistent”, per recordar que Castellbell i el Vilar, va ser un reducte de
resistència més enllà de l’Onze de Setembre del 1714. Els historiadors locals
Joan Valls i Genís Frontera, explicant que Castellbell va ser una guarnició
d’interès estratègic que des del segle XV vigilava el pas sobre el Llobregat,
controlant el pont i el camí que obria l’accés a Manresa, Cardona i Berga; i
per extensió a la Cerdanya i França. D’altra banda, també era la fortalesa que
dominava la ruta més bona d’ascens als monestirs de Montserrat. És gràcies a
aquesta importància estratègica que durant la Guerra de Successió, Castellbell
i el Vilar va ser uns dels termes des del qual els voluntaris catalans
defensaran la Catalunya revoltada i escometien les tropes borbòniques que
intentaven pujar del Vallès o pel Llobregat. Després la inevitable caiguda de
Barcelona l’11 de Setembre, Cardona i Castellbell continuen mantenint la
resistència. Amb la guerra decididament perduda, pocs dies després Antoni
Desvalls acaba dissolent els voluntaris catalans i es retira a Cardona, sense
poder impedir que els borbònics comandats pel marquès de Montemar
puguin apoderar-se del castell de Castellbell i de totes les vies de
comunicació. Finalment, el 18 de setembre de 1714, una setmana després de la
derrota de la Barcelona, se signa la Capitulació de Cardona que liquidarà els
últims focus de resistència. Així els documents d’aquests fets històrics
diuen que la guarnició del castell de Castellbell, situat al terme de
Castellbell i el Vilar, juntament amb Cardona esdevé el darrer baluard
resistent de la comarca del Bages.
El mes de novembre del 2013 l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar
presenta la festa Resistents pel 2014, una festa que s’emmarcarà dins dels
actes del Tricentenari, ja que Castellbell és un dels 52 municipis integrats
dins de la “Ruta 1714” pel protagonisme del castell i el terme pels fets
ocorreguts durant l’any 1714.
Recorregut; L'accés a la VF es realitza des de la Plaça Lluís Companys (el Burés), situada entre els dos ponts, un dels quals fa d'entrada al nucli de Castellbell i el Vilar, haurem de creuar el Llobregat pel Pont Vell, passar per sota la línia de tren, hi anar per sota l'ultim arc del gran pont de la C-55. A partir d'aquí, s'inicia un sender que puja directa al cim del Turó del Marqués; seguint aquest corriol arribarem a la cinglera, que resta ubicada a mitja pujada abans de fer el cim (20 minuts). Per arribar a la VF, haurem de seguir per l'esquerra la part baixa del cingle fins arribar a l'inici del primer tram (5 minuts).
Uns
metres després trobem l’antic pas ferrat, amb un nou tram a la dreta menys
exigent.
Tram 1 i 2.
Tram 3. Passat
l’antic pas trobem un parell de nous passos que superant el cingle, el primer
amb un gran desplom, que es pot superar o bé pels esglaons, o per una escala
penjada feta amb cadenes. El segon pas puja per un pany de paret vertical i un
xic desplomat equipat amb esglaons, que al final serveix per sortir de la
ferrada. La part alta de la cinglera comunica aquests tres passos, amb l’opció
de poder rapelar des d’alguns punts.
Descripció de la VF.
Camí d'accés.
Tram 1.
----------
----------
----------
----------
----------
Desplom.
----------
Escala per superar el desplomat.
----------
----------
----------
Ràpel del tram desplomat.
.jpg)
A principis d’aquest any
2015 l’equipador
d’aquesta via en Joan Frontera, ens obsequia amb un nou pas de característiques
similars als anteriors. Aquest nou tram esta
situat entre el tram 2 i el tram 3, a tocar el gran desplom, per
la qual cosa la llargada d’aquest
dos trams és semblant. Els primers quatre metres estan equipats
amb clavilles, fins situar-se sota d’un sostre d’un metre i mig, on trobem
un pas molt atlètic i complicat. A la dreta del sostre, hi ha una sortida menys
complicada que ens situa a la part superior de la feixa, des d’on continua la
via horitzontalment.
A la fotografia podem veure a Joan Frontera, en el nou pas de la
ferrada.
.jpg)
El reconegut escalador i equipador
de vies ferrades tan famoses com la Feliz
Navidad,
en Joaquim Olmo,
provant la via ferrada.