Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.
Des del coll d’Estenalles (900 m), davant mateix del Centre d'Informació del Parc Natural, trobarem a l'esquerra de la carretera, una pista ampla amb una tanca. Prendrem aquesta pista que comença amb una pujada suau, seguint per un passeig flanquejat de cedres. En el moment que el camí planeja tronbem a l’esquerra, la pista ampla que mena al casal de la Mata (925 m). Aquest casa va ésser una important pagesia durant el segle XII, avui dia pertany a la Diputació de Barcelona, i fa les funcions d'oficina del Parc Natural.
Sortirem de qualsevol punt del Monestir de Montserrat, fins situar-nos a la Plaça del Portal (710 m). Des d'aquí tenim que seguir per l'esquerra, pel camí pavimentat que puja per sota de l'Estació Inferior del Funicular de Sant Joan. Trobem a la dreta, un rètol que senyala el viarany que puja pel mig del bosc, fins la Miranda de Fra Garí. Aquesta balconada ens ofereix una vista panoràmica del monestir, des d'un lloc ple de llegendes fabuloses, que fan esmena aquest singular penitent montserrati (810 m). Diu la llegenda que l'ermità Fra Joan Garí va rebre l'encàrrec de deslliurar del diable el cos de la filla del comte Guifré. Però el diable el temptà i Fra Garí va violar i assassinar la filla del Comte. Un cop es va adonar del que havia fet va anar a Roma a cercar el perdó del Papa. Aquest va escoltar el relat de Fra Garí i li va perdonar els seus terribles pecats imposant-li per això una penitència: Havia de caminar a quatre grapes fins que un nen li digués "Garí, posa't dret, els teus pecats et són perdonats". Fra Garí va tornar a Montserrat complint la penitència imposada pel Papa. Hi va arribar corbat i amb el cos tan deformat que gairebé no semblava un home. El Comte Guifré va organitzar una cacera per Montserrat i allí van trobar a Fra Garí. Ningú el va reconèixer i es van meravellar tant del seu aspecte que se'l van endur a Barcelona dins una gàbia per exhibir-lo a la Cort. Dies després, la dona del comte Guifré va parir un fill que vuit dies més tard es va acostar a la gàbia de Fra Garí i li va dir "Garí, posa`t dret, els teus pecats et són perdonats". Guifré i Garí es van dirigir a Montserrat, al lloc on Garí havia enterrat la filla del Comte. Allí van exhumar les restes per endur-se-les a Barcelona i miraculosament van trobar el cos incorrupte de la noia. Havia estat salvada per la Verge en el darrer moment. Podeu trobar més informació al llibre: REDO MARTÍ, SALVADOR. Montserrat i el seu entorn. Angle editorial. Col.lecció Indrets (1). Manresa, abril 1996.
Camí de Sant Miquel
La Prenyada, Sant Salvador i la Momia, des de la miranda
Vistes del Monestir de Montserrat des de la Miranda de Fra Garí
Hem anat en diverses ocasions a fer la ferrada de les Balmes Corcades (Centelles) i més endavant posarem varies galeries de fotografies, ja que la ferrada s'ho val; del tram del pont en podem fer un sol apartat, ja que és un dels llocs fes fotogènics de la ferrada. Aquesta galeria no té molt a veure amb la ferrada en si, solament és una dada curiosa del que podem trobar en fer el recorregut i així sortir dels paràmetres més habituals, posant-li una mica de conya a l'assumpte. El relat és ben senzill, una de les vegades que vaig fer la ferrada en companyia del meu fill Eduard, ens varem trobar un exemplar de cabra domestica, a l'entrada del ultim tram que és va inaugurar, li varem fer unes fotografies i el meu fill so va passa d'allò més be, fins i tot va pensar en posar-li el nom de Corcada a la cabra, buscant una relació entre l'animal i la ferrada. Al cap d'uns quatre mesos varem tornar al lloc, com qui diu en família, doncs en aquesta ocasió anàvem la meva esposa, el meu fill i una neboda. La nostre sorpresa va ser, que un cop arribats al flanqueig de les balmes varem tornar a trobar la mateixa cabra, la Corcada; al instant, varem pogué observar que l'animal s'havia adaptat del tot al traçat i a la nombrosa gent que passa per la ferrada, ja que la primera vegada que la varem veurà, és va mostrar una mica fugitiva; avui dia és un xic desvergonyida, fins i tot pesada; ja no li fa falta que li donis de menjar, si no estàs a l'aguait té'l fot, pro això tampoc és un contratemps, ja que et fas un fart de riure amb la simpatia de la Corcada.
Esperant a peu de via
Sembla que vol tirar endavant
Ara, un curt descens
Així de panxa, al mig del pas
De cop t'observa
Tot seguit, és presenta
Troba curiositat pel que tu menges
La poma no la vol, pro de la barreta energètica no en deixa res
Avui dia 24 d'agost hem tornat a la província de Tarragona, aquesta vegada ens hem quedat més aprop, ja que solament hem arribat fins a Vilafranca del Penedes i desprès seguint els insistents rètols del poble de Sant Martí Sarroca, hem fet cap aquesta localitat. Abans d'entrar al poble, és té que prendre un desviament a l'esquerra amb direcció al cementiri, poc desprès hem deixat el cotxe en una esplanada. El camí que va a buscar l'inici de la ferrada és una mica perdedor, per sort nosaltres és la segona vegada que fem aquesta via i sabem el camí gracies a uns companys de la zona (Sertao i Cubi), que ens van acompanyar en aquesta primera ocasió. Arribem al retol informatiu, on es descriu aquesta via com a molt dificil; vist el que ens espera decidim fer un mossec. Aquesta via és curta, pro intensa i els nostres braços notaran l'esforç, per aquest motiu a més del kit de ferrades serà molt adient porta alguna exprés o un cordino amb mosquetó, per pogué descansar. El primer tram es una cornisa horitzontal, que ens condueix a aun curt descens fins una instal·lació de ràpel d'uns 10 metres. La gracia és que el ràpel el tens que muntar mig penjat, requerint així un esforç addicional. Amb els peus a terra, passem la cova Rodona i tornem a enfilar-nos per un tram curt pro desplomat que ens porta a un espero, on les presses pels peus són quasi inexistents, així seguirem castigant les extremitats superiors.Tot seguit un flanqueig aeri equipat amb cadena, ens apropa a un altre tram on els peus ens ballaran en el vuit, en més d'una ocasió. Aquí fa cosa d'un any acabava la ferrada, ara el seu equipador en David ens obsequia amb un tram extra, que deixa la ferrada molt apanyada. El nou tram és més tècnic que físic, amb una tirolina i un parell de ràpels d'uns 10 metres. Pujarem uns esglaons fàcils i arribem a la tirolina d'uns 8 metres, tindrem que fer una mica de força, ja que el traçat és una mica ascendent. Ara trobem un flanqueig i el primer ràpel que ens acosta sota unes balmes, seguim per la dreta on trobem un segon ràpel instal·lat dins d'un forat, un pas molt curiós. Arribem al camí, el seguirem de baixada pel mig d'un espès bosc fins trobar la riera de Pontons, la seguim per la dreta fins trobar el camí que hem fet de pujada. Estem satisfets perquè la via s'ho mereix, i decidim pujar al castell i a l'ermita de Santa Maria, des d'on podem contemplar la ferrada des d'una altre perspectiva. Un cop posats a fer turisme, comprem unes quantes bosses de carquinyolis i de baixada ens parem a les caves Romagosa Torné, on desprès de fer un tast, adquirim alguns exemplars de cava, la matinal a valgut la pena, al vespre o celebrarem.
Detall de la zona, on mostra la ferrada i les opcions de fer senderisme
La Sigrid i el Joan, en els primers trams de la via
Vistes de la casa, amb el Montcau al fons
Portal de la Mata
Fita termal
