CANAL NOVA o FOSCA + CANAL DELS GANXOS.

 

Interessant recorregut per assolir el cim del Puigsacalm (1.515 metres), i altres cims propers com el Puig dels Llops (1.486 metres) i Puig Corneli (1.361 metres). Per arribar aquests cims el traçat passa en el seu tram de pujada per la Canal Nova, també anomenada Fosca, i de baixada per la Canal dels Ganxos. A mig recorregut, podrem visitar l’església de Santa Magdalena del Mont. Les dues canals tenen trams equipats, per ajudar a superar els passos més complicats. Si es va en comte la dificultat és fàcil, i solament pot presentat més de complicació si el terra esta mullat. El recorregut està al voltant dels 900 metres de desnivell, i es pot realitzar en unes 4 hores.

 

 

Aproximació amb cotxe; Des de  Manresa ens arribarem a Vic (C-25), aquí enllacem amb la C-17, i tot seguit amb la C-37, la qual ja no deixarem fins al poble de Joanetes. Uns 78 quilòmetres, i 1 hora de temps.

Joanetes és un nucli petit d’uns 364 habitants, integrat dins el municipi de la Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa. Es troba a la zona que separa la plana d'en Bas, de les valls de Vidrà. Al nord, la vall de Joanetes queda envoltada pel Puigsacalm i per la serra de Santa Magdalena del Mont, i al sud hi ha l'antic terme de Falgars d'en Bas, situat als cingles de Cabrera.

 

 

Recorregut; Des del poble de Joanetes, haurem de cercar una pista amb uns rètols que indicant a Santa Magdalena pel Barret (senyals grocs). La pista comença a pujar entre rouredes, fins assolir el carener. Anem trobant pals que indicant el bon camí, a la dreta un xic allunyada veiem la casa de Sant Romà. Passem un prat i continuem de pujada, seguint els pals indicadors.

 

 

Arribem a una cruïlla, per l’esquerra indica a Sta. Magdalena per la carena, i per la dreta a Sta. Magdalena per Maspoc. Tant un camí com l’altre porten al mateix lloc, pel qual podem fer l’anada per un i, la tornada per l’altre. Si anem per l’esquerra seguirem el carener, on en algun punt haurem de fer una curta grimpada fins arribar al Puig del Soi, amb bones vistes dels contraforts del Puig Corneli.

 

 

El camí pren direcció a les altives parets, que en principi semblant inexpugnables.

 

 

La pujada s’intensifica fins arribar a una roca, on unes pintades blanques  indicant que estem en El Barret. Aquest lloc és una cruïlla de senders, per l’esquerra marxa el camí que farem de baixada per la canal dels Ganxos.

 

 

Continuem per la dreta passant una passarel·la, i ben aviat trobarem uns primers passamans, i un rètol que indica al Camí Nou i al seu costat una placa commemorativa del 45è aniversari de l’equipament d’aquest camí.

 

 

Placa commemorativa del 45è aniversari.

 

 

A partir d’aquí anirem trobant trams equipats, que en un principi no són difícils, però sempre anant en comte.

 

 

A mitja canal trobem una desviació a la dreta, que en pocs metres ens porta a un bell mirador, on i trobem una campana amb una inscripció. Tornem al camí principal, i continuem canal amunt per una zona més estreta i pregona, fins un collet.

 

 

Sortim a un prat on trobem uns rètols, des d’aquí podem pujar el cim del Puig Corneli, sense gaires complicacions i després baixar pels herbeis, fins a l’ermita de Santa Magdalena del Mont, un paratge amb bones vistes del Pirineu.

 

 

Santa Magdalena del Mont
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

 

Santa Magdalena del Mont, va ser fundada per monjos de Santa Maria de Besalú entre el 977 i el 998. Actualment es conserva l’església i un refugi annex (refugi Emili Triadú), que és administrat per l’Ajuntament de Sant Privat d’en Bas [ www.vallbas.cat].

 

 

Des de l’ermita ens dirigirem al coll de Joanetes, molt a prop de l’inici de la canal dels Ganxos Vells, des del coll es pot accedir al Puig dels Llops, o al Puigsacalm pel Pas dels Burros.

 

 

Puig dels Llops.

 

 

Santa Magdalena del Mont,  des del Puig dels Llops.

 

 

Puigsacalm, des del Puig dels Llops.

 

 

L’inici de la canal dels Ganxos està situada a uns cent metres del coll, deixant el cim del Puig Corneli a la nostra esquerra. Unes fites indicant l’entrada del camí, que en un principi baixa decidit i dret.

 

 

A mitja canal trobarem trams equipats amb alguna corda i cadenes, per finalitzar per un tram d’esglaons que serveixen per superar els passos més verticals.

 

 

Una vegada sortim de la canal dels Ganxos, seguirem per un sender que recórrer paral·lelament la cinglera per la part inferior fins a retornar a la roca del Barret, a partir d’aquí desfarem el camí de pujada en sentit invers fins a retornar a Joanetes.

REFUGI MAS DEL TRONC-PARC EÒLIC SERRA DE RUBIÓ.

 

L'antic mas de Cal Tronc situat a la vessant nord de la serra de Rubió (Anoia) a 730 metres d’altitud, va ser reconstruït i utilitzat com a refugi de muntanya per la Unió Excursionista de Catalunya durant la dècada dels seixanta, en uns terrenys cedits per Joan Piqué i Solà. Actualment el refugi segueix viu i molt actiu, comte amb servei de menjars, i 28 places per fer-hi nit. La seva situació és privilegiada, en un entorn natural de boscos, rius, fonts i masies. Per més informació podeu consultar la seva adreça a Facebook, o posar-se en contacte amb la guarda del refugi, Raquel Aguilar (Mòbil-652849704).

 

https://www.facebook.com/pages/Refugi-Mas-del-Tronc/171330449713735

 

 

L’excursió que detallem s’inicia en el mateix Refugi Mas del Tronc, es tracta d’una volta circular curta i tranquil·la, d’un parell d’hores sense gaire desnivell, que de primer ens aproparà a les instal·lacions del Parc Eòlic de la Serra de Rubió, i tot seguit a l’església de Sant Martí de Maçana, passant vora algunes de les masies de la zona. La tornada, la farem per la frondosa vall que forma el torrent de La Coma.

 

 

Aproximació amb cotxe; Des de Barcelona prendrem la A2 direcció Igualada, fins a la sortida 554 (Prats del Rei). Continuar per la carretera BV-1031, passats uns 900 m del molló quilomètric 10, es pren un desviament a la dreta que indica Maçana, Mas del Tronc. La pista de molt bon fer, careneja la serra de Rubió en direcció a un conjunt de grans aerogeneradors, deixarem la pista principal i continuarem per l’esquerra seguint les indicacions, passant a tocar la masia de la Coma, després la casa ens tornem a desviar a l’esquerra (rètols), en un tres i no res,  arribem al Refugi Mas del Tronc.

 

Recorregut; Iniciem l'excursió des del darrere del refugi, deixant a la dreta un camí ample (camí de desemboscar), que es pot fer servir en cas de volgué fer un recorregut més curt. Continuem per l’esquerra, per un sender de pujada seguint les marques vermelles i blanques del GR-7. El camí ens condueix a la part alta de la carena, enllaçant amb una pista ample i on trobarem els primers aerogeneradors del parc eòlic. Podem continuar per l’esquerra a tocar els moderns molins de vent, fins a la part alta del carener (antenes).

 

El Parc Eòlic de Rubió, està format per un total de 50 aerogeneradors que el converteixen en el projecte eòlic més important de Catalunya. La seva instal·lació s’inicia a la tardor de l’any 2004, entrant en funcionament durant la primavera de 2005. El parc eòlic està situat dins dels termes municipals de Rubió (Anoia), i part dels de Castellfollit del Boix (Bages), i Òdena (Anoia). Actualment aquestes instal·lacions, donen al parc una potència instal·lada de 75 MW. Això permet abastir d'electricitat a 50.000 famílies. Cada aerogenerador mesura 80 metres d'alçada, amb un pes de 195 tones, i unes pales de fibra de vidre i polièster de 37 metres. És calcula que el parc evitarà l'emissió anual de 110.000 tones de CO2, efecte depuratiu equivalent al de quasi 6 milions d'arbres en procés de fotosíntesi.

 

-----------

 

------------

 

-----------

-----------

 

Continuem el recorregut retornant a l'ultima cruïlla, ara seguim per la pista de baixada fins a la masia rehabilitada de ca l’Escolà, datada del segle XVIII. Aquí deixarem la pista principal, i seguirem una pista ampla de pujada pel darrere de la casa, que ens aproparà a l’església de Sant Martí de Maçana.

 

Sant Martí de Maçana.

 

El temple data de principis del s. X i conserva alguns elements romànics, malgrat que ha sofert múltiples modificacions al llarg del temps. L’església de sant Martí de Maçana, centrà un petit nucli autònom fusionat el 1840 a Rubió. Ubicada al nord-est de Pedrafita, es troba dalt d’un turó de 703 metres envoltat per torrents que formen la capçalera del torrent de Maçana, afluent de la riera de Rajadell. És esmentada com a parròquia l’any 1154, dins l’antic terme del castell de Maçana. La seva arquitectura és de planta de creu llatina, i coberta amb volta apuntada. El campanar actual fou construït a principis del segle XX, quant l’anterior fou destruït per un llamp. L’església ha estat objecte de dues intervencions de restauració recents, durant l’any 1975 i 1981. Disposa d'un refugi obert, posat a disposició dels caminants.

 

 

Retornem a la masia de ca l’Escolà, i seguim per la pista ampla de baixada, deixant una desviació a la dreta que ens retornaria al refugi. Anem baixant en direcció al torrent de la Coma, deixem a l’esquerra les runes de can Casals, i arribem al punt on la pista creua el torrent.

 

 

Després de creuar-lo deixem la pista, i continuem per un sender estret i de moment planer que ressegueix vora el torrent. Aquest és un dels trams més bonics del recorregut, envoltats d’una frondosa vegetació, on i podrem veure una nombrosa colònia d’arc blanc, algun grèvol, i trams amb altives pinasses.

 

 

El corriol desemboca en un altra pista ampla, que solament farem servir uns metres per l’esquerra, els justos per tornar travessar el torrent per sobre d’un petit pont, i enllaçar de nou amb el sender que continua vora el torrent. En un punt del camí si alcem  la vista podrem veure per sobre nostre el refugi, a partir d’aquí el corriol intensifica la pujada, fins arribar a uns camps de conreu per sota de la masia de la Coma.

 

----------

 

----------

 

La Coma.

 

 Refugi Mas del Tronc.

 

Vora els camps retornarem a la pista ampla que hem fet amb el cotxe, tornarem a passar per La Coma, i retrobarem el refugi, on donarem per acabat el recorregut.

 

Com a punt final de la sortida varem gaudir d’un bon dinar, una cuina sense pretensions, però feta amb molt de gust, si a tot això i afegim la companyia, i l’exquisit tracte rebut per part de la Raquel i d’en Guillem, solament podrem dir que el dia va estar perfecte.